2012
–Dos Mil Tretze–
Fitxa tècnica:
DramaCol·lecció BON NADAL
ISBN: 978-84-7584-2012-13
Pàgs.: 2012
Text: Subal Quinina
Música: Gineskunk (How sweet it is to be in love de Danny DiMinno)
Desembre de 2012. El ja no tan jove heroi independent Laertes, després de lluitar com un campió contra les adversitats, s’observa al mirall i pensa: «Un any dur, maleït sigues». Enfrontar-se als malvats del Nord liderats per la malvada deessa Angela, els seu lacais del Sud, a les plagues que l’han aguaitat en forma de devolucions i impagaments, caigudes en les ventes, pujades d’IVA i restriccions del crèdit, li ha reportat notables maldecaps i un agut dolor en la zona lumbar, fruit del nerviosisme i la crispació. Els seus aliats lectors i lectores viuen amb angoixa la situació actual, i ja quasi no s’apropen als temples on reposen els llibres, objectes que per a molts han passat a ser bens de luxe i no de culte. «Maleït sigues», es repeteix el ja no tan jove heroi independent Laertes, examinant-se les ulleres i els cabells blancs. S’allunya del mirall, arrufa el nas i prem els punys. No es rendirà pas ara. «Ni de conya», i aixeca el puny com un atleta dels Black Panthers i torna al despatx a revisar manuscrits, correccions i traduccions, amb les forces renovades.
Així comença i així acaba aquesta dura i commovedora novel·la, real com la vida mateixa. 2012 relata la trepidant història d’herois anònims que, com Laertes, no es deixen acovardir davant de malediccions macroeconòmiques i dures retallades econòmiques i socials, i es neguen a prescindir dels seus objectes de culte –els llibres– elevant-los a la categoria d’armes contra la ximpleria, com a símbol de resistència i esperança.
Dos mil tretze, un autor fins ara inèdit en el nostre país, ha escrit una obra dura i contundent que no eludeix els drames que ens envolten, però ens recorda que l’esperança, la tossuderia i la rebel·lió són elements imprescindibles per no deixar-se portar per l’apatia, la ignorància i la depressió. 2012 no és la seva primera novel·la, però tampoc en serà la darrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario