Bononad, de nou i d'ocasió

Bon dia. A Laertes estem curulls d'alegria perquè fa uns dies ens va arribar el darrer llibre d'una autor que ens estimem molt, en Francesc Bononad, de qui van tenir el goig de publicar la seva primera obra, Empremtes en la neu. Ara en Francesc publica un poemari heterodox i automobilístic que us recomanem, Cotxes nous, cotxes d'ocasió, cotxes de quilòmetre zero, El Cep i la nansa edicions.

¡Felicitats, Francesc!

I d'altra banda, també ens permetem reproduïr la ressenya al nostre Empremtes en la neu, que ha sortit al número de tardor de la revista Espai del llibre.

Aquest primer llibre de Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna, 1977), que compta amb la col·laboració gràfica d'Isa Cogollos (Gandia, 1975) i Mireia Peris (Benifairó de la Valldigna, 1979), és un recull de textos de brevetat variable, narratius en la seua major part però amb una tendència vers la reflexió assagística que revela la formació i dedicació filosòfiques del seu autor. Cada relat d'Empremtes en la neu es complementa amb una fotografia o composició realitzada per alguna de les coautores. Aquesta característica formal, juntament amb una portada cridanera (un tors masculí recobert d'ulls) i l'explícita declaració d'intencions de l'escriptor en els fragments que obrin i tanquen el llibre, suggereixen una perspectiva unificadora, una metàfora visual des de la qual entendre els textos agrupats en aquest volum, genèricament anomenats "oftalmocontes".

El primer que cal destacar d'aquesta col·lecció és l'ampli ventall de possibilitats narratives i intel·lectuals que l'autor desplega. En les ocasions en què tria conduir els seus relats d'una forma més clàssica, Bononad sap fer-ho amb un estil mesurat i suggeridor. Però en general la seua prosa és arriscada, articulada al voltant de subtileses, paradoxes i relacions fluctuants entre els textos (i les imatges) que s'hi juxtaposen i amb els seus destinataris. En la seua ambició no deixa indiferent el lector, ni tan sols quan el resultat se'n ressent d'algun excés d'efectisme o d'obscuritat.

L'èmfasi que rep la visió com a eix d'interpretació conjunta dels relats, sobretot en un pròleg i epíleg un tant hermètics, pot no resultar massa convincent. Però en realitat el recull no necessita més justificació que la rica textura de les seues peces. Com a propostes unificadores del llibre hagueren servit també temes com la mort, la buidor i la recerca (o manca) de sentit, o el seu caràcter aproximadament hipertextual (que englobaria la visualitat reivindicada pels autors). Tot plegat fa d'aquest debut literari la prometedora carta de presentació d'algú a qui voldríem seguir llegint.

Emili Morant Llorca
[Espai del Llibre. Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes. Número 10 · Tardor 2008 · Pàg. 13]

Ulls que esperen. La ressenya de Rafa Gomar sobre Empremtes en la neu

Bé, ja tenim en format comprensible a l'ull humà la ressenya que l'escriptor Rafa Gomar escriu sobre el primer llibre d'aquest escriptor anomenat Francesc Bononad. Moltes gràcies, tant a en Francesc com a en Rafa.

Francesc Bononad
Empremtes en la neu. Oftalmocontes
Laertes, Barcelona, 2007
112 pàgines

Empremtes en la neu és el primer llibre que publica aquest autor valencià, i està compost per una sèrie de relats que s’alternen amb les fotografies d’Isa Cogollos i Mireia Peris en un intent de comunicació entre la fotografia i la literatura o, com diu el mateix autor, “un intent de maridatge entre la paraula escrita i la imatge”.

No debades, l’admirat Julio Cortázar ja hi va establir belles relacions en aquell cèlebre article sobre la teoria del conte publicat en La casilla de los Morelli, escriptor que el mateix Francesc Bononad cita també després de comparar aquestes dues disciplines artístiques. “El fotògraf literat busseja fins que el seu ull es torna ull de peix o de perla, ull entelat i quasi blanc, lent boirosa que el verb haurà de dissipar.”

Afegits als relats, l’autor confegeix una mena de pròleg que comença en l’apartat “Ulls que miren” amb un poema d’Enric Sòria, i continua amb “1. Ulls que parlen”, “2. Ulls que escolten”, “3. Ulls que toquen”, i un epíleg en forma de dietari: “4. Ulls en blanc”, on expressa, entre altres, les seues opinions al voltant de la creació literària, del silenci o la pàgina en blanc on “cal estampar-hi el peu”, i on rau “el sentit, la bellesa, la veritable separació i moviment”. El llibre, a més dels marges amples i la pàgina final en blanc, per allò de tancar el cercle, acaba en una estrofa d’un altre poema d’Enric Sòria.

Francesc Bononad escriu amb un llenguatge àgil, ric i versàtil, carregat de referències culturals i filosòfiques, on també hi cap el joc de paraules i conceptes, com ara “Microtrilogia Ent-“ o el “Díptic exterior”; unes narracions curtes de forma i temàtica molt variada, impregnades d’un sentit de l’humor constant, negre de vegades, sorneguer d’altres, que s’estira fins el sarcasme, el cinisme o el surrealisme. (Per cert, ni ara ni ací és el moment, però seria interessant establir la línia de connexió d’aquesta avantguarda a Tavernes de la Valldigna. Josep Enric Grau, Joan Vicent Clar, la revista Tac Carbònica, el grup musical Amanida Peiot, Francesc Bononad…)

Havent esmentat la forma i amb la intenció d’aportar un element crític constructiu, hauria de dir que al meu parer hi ha un excés de preocupació per l’estructura formal del llibre i les narracions, algunes massa esquemàtiques i amb falta d’una major consistència argumental i narrativa. De vegades, fa la impressió que la concepció del llibre és més un exercici personal de l’autor que no un exercici literari per al lector, alguna cosa així com si la premeditació formal i l’exposició de les eines literàries de què disposa predominés sobre tot allò estrictament literari.

Personalment, però, per damunt d’aquest petit “defecte”, que atribuesc a ser un primer llibre, el que més m’interessa és el que fa entreveure, les expectatives que crea com a narrador, les possibilitats que intuesc darrere del món que hi mostra, la imatge i la complexitat de la realitat que retrata, el seu esforç per aprehendre-la literàriament.

Darrere dels relats d’Empremtes en la neu hi ha un autor que demostra de manera fefaent la seua intel·ligència personal i narrativa, la seua formació i una gran capacitat reflexiva. Bononad és un escriptor que té coses a dir i, el que és més important encara, un autor que té una perspectiva de la realitat distinta. Hi resulta força significatiu el punt de vista narratiu en “Essència de Manhattan”, o en “La vida o el rectangle de les Bermudes” o en “Utopia d’Avracatal”. Això —que ja és moltíssim— és el que més em mou a creure en els valors d’aquest autor i aquests relats; això i la proposta vers el lector, el qual es veu obligat a llegir atentament, a tenir amples marges per a definir límits i fondàries i, a més a més, guardar-se una última pàgina en blanc per a tornar a començar, per a seguir la línia de la seua imaginació.

Empremtes en la neu és el llibre atrevit i suggeridor d’un escriptor que haurem de mirar amb ulls de futur ateses les expectatives que genera. Bevingut al club!

Rafa Gomar (Caràcters, núm. 43. Abril 2008. Pàgs. 22-23)

Empremtes en la neu, vist per Rafa Gomar a la revista Caràcters

En Francesc Bononad, amb una extremitat migpartida, ens fa arribar aquesta boirosa imatge, embafada de neu i núvols. Talment, unes empremtes que fa temps que van trepitjar la neu.

revista Caràcters, núm 43. Abril de 2008

Però de ben segur que la primavera fondrà la neu i aviat podrem oferir-vos aquesta ressenya que l'escriptor Rafa Gomar va escriure sobre Empremtes en la neu, de Francesc Bononad, en un format més visible i entenedor. Fins que no arribi aquest moment, bona nit i tapa't!

L'equip de Laertes editorial desitja al nostre autor migpartit una prompta recuperació.

Presentació d'Empremtes en la neu, ara, a València

Aquest dijous a les 20.00 hores i a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12. València), es celebrarà la presentació del llibre Empremtes en la neu. Hi participaran: Lluís Roda (poeta), Francesc Bononad i Isa Cogollos (dos dels autors de l'Empremtes en la neu). L'acte estarà acompanyat de la música del grup tarantinesc Amanida Peiot i les cançons i interpretacions del text de Xavier Mo i Juanfran a l'acordió. Jo si fos a València no m'ho perdia per res del món.

Dos (extraordinarias) reseñas [cat], [cast]

[CAT]

Darrerament hem gaudit llegint aquesta ressenya del llibre Empremtes en la neu, de Francesc Bononat, amb fotografies de Mireia Peris i Isa Cogollos. La firma el senyor Vicent Alonso en l'edició de Quaderns (El País, edició País Valencià). La pengem. De totes maneres, demà mirarem de penjar el text en format més llegible.

[CAST]


También tenemos que agradecer mucho esta reseña que nos ha llegado, esta vez hablando del libro La caja lista (Ed. Concepción Cascajosa). La reseña va firmada por Ángel Fernández (El Mundo), y la transcribimos en su totalidad aquí.

Las claves del éxito de las series estadounidenses de culto

ANGEL FERNANDEZ

MADRID.- Si hace un par de temporadas la ficción española consiguió casi desbancar a la estadounidense del prime time -excepto a la imbatible CSI-, en este último año, ésta ha vuelto a suscitar el interés de la audiencia con producciones de gran calidad. Teniendo como banco de pruebas los canales de pago (Fox, AXN...), las cadenas generalistas recurren a las series americanas tanto por la garantía de éxito como por el plus de prestigio que otorgan, además de por la amplia cobertura que la prensa las dedica.


Los millones de amantes de las series made in USA celebrarán con alegría la publicación del libro La caja lista: Televisión norteamerica de culto, coordinado por Concepción Cascajosa Virino y editado por Laertes.

Cascajosa, doctora en Comunicación Audiovisual que publicó hace un par de años el imprescindible ensayo Prime time: las mejores series de televisión americana, en la que hacía un recorrido por la historia de la ficción en la televisión de EEUU desde la década de los 40 hasta la irrupción de Los Soprano, coordina ahora el trabajo de 17 especialistas, -profesores de 11 universidades distintas-, que diseccionan algunas de las producciones más celebradas de las dos últimas décadas, algunas todavía en emisión -en abierto o en pago, en el prime time o en horarios laterales- como Friends, Buffy, cazavampiros, Angel, Perdidos, Frasier, Los Soprano, Sexo en Nueva York, House, Mujeres desesperadas, Doctor en Alaska, Smalville, El ala oeste de la Casa Blanca y Ally McBeal.

Los autores analizan estas series desde un amplio arco de perspectivas interpretativas: el modelo de producción, la recepción por parte de la audiencia y las claves de su éxito, los procesos de evolución y cambios en el desarrollo de algunas de ellas, la estructura narrativa, la transgresión de roles y convencionalismos sociales en sus argumentos, los discursos sociales o políticos que salpican en algunos guiones, etcétera,

La caja lista: Televisión norteamericana de culto ayuda a entender por qué ahora el talento audiovisual no está en el cine sino en la TV.

Gran presentació d'Empremtes en la neu, a Tavernes de la Valldigna!

Empremptes en la neu es presenta en el ring de la Casa de cultura de Tavernes de Valldigna, el dissabte 24 a les 19.30. No sabem que passarà, però què bé ens ho passarem!

Empremtes en la neu, de Francesc Bononad, a Llibròfags

Ens permetem transcriure aquí la ressenya crítica que Albert Forns ha escrit per a Llibròfags sobre l'obra Empremtes en la neu, de Francesc Bononad.

Com no podia ser d'altra manera, agraïm les atencions de Llibròfags amb nosaltres. Gràcies!!

Empremtes en la neu, el debut al món dels relats del jove Francesc Bononad, agrupa una trentena d’oftalmocontes, un gènere literari que podríem definir com contes amb imatge o bé fotografies il·lustrades, però que amaga narracions i viatges entre aquest dos universos cognitius.
Les fotografies de les dues col·laboradores (Isa Cogollos i Mireia Peris) poden ser la finestra a la que Bononad s’aboca, la metàfora visual final del relat o bé un viatge paral·lel de poètiques agermanades.

Els prop de trenta relats publicats per Laertes basteixen un corpus curt però intens de l’imaginari bononadià, i les empremtes que poblen les pàgines ajuden a copsar amb aquesta primera aproximació l’univers present i les enormes potencialitats del narrador de la Valldigna. La facilitat amb què Bononad composa ficcions d’alt voltatge, aparents instantànies de costumisme contemporani, plenes de segones lectures i càrregues de profunditat, és el que més sorprèn d’aquest recull, declaració d’intencions i alhora carta de presentació d’un més que possible nou talent al món del conte català.

Del recull només deceben el pròleg i l’epíleg per un excés indigerible de pedanteria academicista, l’eufòria del primer llibre en versió “sóc déu i vinc a salvar-vos”. Per sort el Zaratrustra en qüestió abandona el superhumanisme i aprofita les pàgines del recull per sorprendre’ns tocant fusta, i en la vintena llarga d’empremtes del recull Bononad aconsegueix fer una exhibició d’escriptura, oblidant la pretensió inicial de redimir-nos. A alguns textos sobre el futbol ben interessants -sí, Bononad aconsegueix desfer l’oximorón-, s’hi sumen articles que podrien ser posts, així com cartes -a un germà malalt, a València capital- i d’altres empremtes de difícil classificació.

La desigual extensió dels relats, alguns senzilles demostracions de prosa poètica il·lustrant fotomuntatges i d’altres molt més elaborats i complexos provoca una lectura amb alts i baixos, i, posats a buscar-hi pegues, la limitada extensió del recull (107 pàgines comptant-hi la part sagrada) no permeten que, acabada la lectura, ens podem veure en cor de fer un veredicte amb cara i ulls dels atributs literaris de Bononad. La seva ploma despunta i flaireja una innegable qualitat, però caldrà seguir-ne els posteriors treballs per acabar d’albirar els límits i confirmar-ne les sospites.

De moment aquestes Empremtes en la neu formen un corpus desigual però engrescador que, de ben segur, perdurarà passat el desglaç i la primavera.

Novetat editorial; Empremtes en la neu, de Francesc Bononad

Empremtes en la neu
—Francesc Bononad—

Fitxa tècnica

matèria: Literatura
col·lecció: laertes català, 32
isbn: 978-84-7584-605-7
pàgs: 107
pvp: 12.05€ / 12,50 €

Potser sigui aquest llibre un autèntic cas d'artefacte literari on l'assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta formen un volum coherent com ho són les petjades fermes que s'enfonsen en la neu. Aquestes empremtes dibuixen un camí que menarà al lector a llocs ignots, a establir un diàleg intern amb si mateix i el llibre. Que no ens confongui la joventut del seu autor; el risc, la qualitat i un ús exquisit del llenguatge es trobaran en cadascuna de les pàgines del llibre. No es pot dir mai, però potser tenim a les mans la primera obra d'un gran autor. No ho sabrem si no ens endinsem en la seva lectura. De moment, emperò, no estarà de més donar-li una oportunitat a aquesta nova veu que beu de moltes veus; Kafka, Auster, Monterroso, Sòria, Melville, Hawthorne, Camus...

Així que passin i frueixin d'aquests relats i d'aquestes fotografies -oftalmocontes-, de lectura i visió a voltes plaent, a voltes claustrofòbica, intrigant, punyent i sorprenent.

Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna, País Valencià, 1977) és llicenciat en filosofia per la Universitat de València Estudi General. Seus són els textos que conformen la part escrita d'aquestes Empremtes en la neu.

Isa Cogollos (Gandia, País Valencià, 1975) i Mireia Peris (Benifairó de la Valldigna, País Valencià, 1979) aporten el seu ull fotogràfic a l'obra.

Aquí podeu llegir un dels relats que conformen el llibre.

Francesc Bononad
Emprentes en la neu