NOVETAT:

ELS SOMNIS A LA CASA DE LA BRUIXA 

de H. P. Lovecraft 

Edició i traducció d’Emili Olcina

Il·lustració de la coberta: Kim

En el marc gòtic d’una casa ruïnosa minada per recintes secrets i d’una ciutat decrèpita que al cap de segles manté vius els espants de la caça de bruixes a Massachusetts de 1692, un jove nerviós se submergeix en el seu món oníric i visita escenaris alhora terrorífics i enlluernadors. A cavall entre el somni i la realitat, enmig d’aparicions atiades per l’entorn sinistre, sorgeixen figures tan esgarrifosament memorables com Brown Jenkin, la riallera rata antropomorfa.

Un peculiar poder de fascinació explica que Els somnis a la casa de la bruixa hagi estat repetidament adaptada al cine i al teatre i inspirat diverses versions musicals, inclosa una important òpera rock.

Howard Phillips Lovecraft va néixer un 20 d’agost a Providence, la capital de l’estat de Rhode Island, el 1890 i hi va morir un 15 de març de 1937. Va fer escapades (al Quebec, a Florida i Louisiana, a Ohio) i va viure dos anys a Nova York (1924-1926) en el curs de l’efímera, i per a ell traumàtica, convivència conjugal amb Sonia Greene, però el grau d’adherència a la ciutat natal justifica que a la seva làpida figuri la inscripció: «Jo sóc Providence». Si bé, a vegades, els horrors lovecraftians es manifesten en uns esgarrifosos paisatges de fantasia, són els escenaris familiars de la ciutat de Providence o de les profunditats boscoses de Nova Anglaterra els espais que solen emmirallar els abismes còsmics en els quals Lovecraft cerca obsessivament «la perfecció de l’horror».

Tot i que en vida no va ser admirat sinó per una minoria (formada, això sí, per escriptors i entesos d’alt nivell), Lovecraft ha assolit avui el reconeixement (popular, crític i acadèmic) com un dels grans autors de la literatura del segle XX, i és el mestre insuperat de les generacions posteriors d’escriptors que han cultivat la fantasmagoria, el terror i la ciència-ficció.