David Bueno i
Torrens parla avui
al Suplement de Cultura de El Punt Avui
boniques paraules de
Primavera la
Montseny, de Martí Boada.
"Dietari d’un
amant de la natura"
Si la natura no ens
porta la contrària –i en aquest aspecte, per sort, gairebé mai no ho fa–,
després de l’hivern sempre arriba la primavera. Per això, després d’Hivern al
Montseny. Diari d’un naturalista, Martí Boada ens ofereix Primavera al
Montseny. Una aproximació al medi natural i humà. Doctor en ciències
ambientals, profesor de la UAB i autor de més de cinquanta llibres de pensament
i divulgació científica, ha rebut diversos premis, entre els quals hi ha el
prestigiós Global 500 de les Nacions Unides.
En aquest llibre
Martí Boada ens relata, amb una gran sensibilitat i una extraordinària
erudició, les seves observacions al Montseny, gairebé dia a dia, des d’un 24 de
març que va caure en divendres fins a un 23 de juny, també divendres (per la
qual cosa, segons el calendari aquests divendres deuen correspondre a l’any
2006).
El llibre comença
amb un cucut, l’observació d’un perelloner –un arbust caducifoli ramificat i
espinós típic de la conca mediterrània–, l’arribada de les primeres orenetes i
els primers aparellaments del gripau comú; i acaba amb una serp d’aigua, la
nidificació d’una òliba, l’observació d’una merla roquera i la màgia de la nit
de Sant Joan. A poc a poc anem veient com la natura, incansable, canvia i es
transmuta, amb el pas dels dies, amb les activitats dels seus habitants,
vegetals, animals i humans, fins a l’eclosió total de la primavera, que sabem
també del cert que, arribada l’hora, donarà pas a l’estiu.
Com diu el sociòleg
i ornitòleg Joaquim Maluquer (1930-2011) al pròleg: “En Martí Boada pertany al
Montseny, de la mateixa manera que en forma part el vell castanyer d’en Cuc.” I
em fa l’efecte que tothom qui llegeixi aquest llibre se sentirà, també, una
mica part d’aquest humanament i naturalísticament fascinant massís que és el
Montseny.
