Hivern al Montseny.
Diari d’un naturalista
de Martí Boada,
amb il·lustracions de Carles Puche
«... En arribar a la font perduda d’en Lis, menjada per la desídia humana i la densa colònia de falguera mascle, hi ha esterrejalls de senglars. Diria que hi han vingut aquesta nit, fins en noto l’olor, l’ambient senglaneja. Furgades arreu, i en un pal de telèfon de ran de camí hi ha cops de l’ullal; fins a uns seixanta centímetres està enfangat, es veu que s’hi han gratat. Aquesta pràctica de fregar-se en pals d’aquestes característiques ja l’havia vist en una altra ocasió a Santa Helena. Sembla ser que els atreu el bany de petroli que tenen aquests materials, per evitar els atacs dels fongs i dels xilòfags. De fet, és sabut pels bosquerols i la gent de la muntanya que en els punts on s’ha vessat gasoli per omplir els dipòsits de les màquines o dels tractors, els senglars van a rebolcar-s’hi. Com podem veure, algunes ferums, noves del progrés, susciten atracció al rei de les boscúries.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario