Les Males Herbes

JAN 18 

EL LLIT SOTA LA TOMBA: ANTOLOGIA DE LA NARRATIVA DE VAMPIRS 

(De Goethe a Scott Fitzgerald, 1797-1927), 

per Emili Olcina 

Aquesta antologia de relats vampírics s'obre amb un encertat text introductori -escrit per Emili Olcina-, que justifica la selecció i explica la gènesi del relat de vampirs a Europa (i després EEUU). Partint d'una perspectiva psicoanalítica original i enriquidora, Olcina vincula l'origen del mite amb les penombres de l'anomentat "Segle de les Llums", i permet així una re-lectura d'aquests relats carregada de nous significats, sovint molt més perversos que la del paràsit d'ullals esmolats i capa negra habitual.

L'antologia s'obre amb La núvia de Corint, un obscur poema romàntic escrit per Goethe el 1797, que Olcina considera com el tret de sortida literari del mite del vampirisme a Europa. El segueixen El Vampir (J.W. Polidori, 1819), ja comentat anteriorment en aquest bloc, i La morta enamorada (Théophile Gauthier, 1836). Si bé tots els relats d'aquest recull són extraordinaris, no em puc estar de fer una breu parada per explicar-vos l'insòlit argument de La morta enamorada: un pietós i molt cristià capellà de poble que, tot just ésser investit, cau profundament enamorat d'una bella aristòcrata amb qui només es troba quan s'adorm i que el vampiritza.

El següent conte és La família del Vurdalak (Alexei Tolstoi, 1884), la història d'un marquès que quan fa nit en un llogarret serbi es veu immers en els problemes d'una família de pagesos assetjada pel vampir del seu avi. La família del Vurdalak és fantasiosa i a estones grotesca, i va ser duta al cinema el 1963 per Mario Bava en la seva pel·lícula Black Sabbath. Sense voler-me estendre massa (perquè ja vam parlar-ne aquí), a Què era allò? (Fitz-James O'Brien, 1859) assistim als abusos d'un vampir nan i invisible, i a Perquè la sang és vida (F. Marion Crawford, 1911) als d'una vampiressa gitana i etèria del sud d'Itàlia.

El convidat de Dràcula (Bram Stoker, 1914) és un conte breu escrit pel popularitzador del mite vampíric per excel·lència, que ens narra les desgràcies d'un jove que es perd per les rodalies de Munich, i acaba passant la nit de Walpurgis assetjat pels llops i la desoladora sensació d'estar essent observat per algú. També hi ha lloc en aquesta antologia per l'aportació catalana al gènere: en aquest cas de Joaquim Ruyra, amb La xucladora (1903), "una cosa llorda, una vella amb ulls de peix, que neda en la foscor, esgarrapant l'aigua amb els seus dits sarmentosos".

Però els dos plats forts d'aquest recull es reserven pel final. El primer d'ells és La línia fronterera (D.H. Lawrence, 1924), la història d'una dona que viatja fins Alemanya per reunir-se amb el seu segon marit. Un cop allà, els encontres sexuals amb el fantasma del seu primer marit difunt empenyen el segon marit a la dissolució física i mental.

L'últim relat és Un breu retorn a la llar, la sorprenent incursió en el frantàstic de F. Scott Fitzgerald el 1927, que explica amb elegància l'arribada d'un tèrbol individu a la tranquil·la ciutat de St Paul (Minnesota) i els problemes que hi genera.

PG Publicat fa 14 hours ago per Males Herbes