Novetat editorial: «Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensions», d'Edwin A. Abbott

PLANILÀNDIA

Una novel•la de moltes dimensions

—Edwin A. Abbott—

Benvinguts a Planilàndia, el país de les dues dimensions. Benvinguts a les seves tradicions, a les seves lleis, a la seva religió i a la seva història, totes elles producte de la més estricta tradició angular que regeix les vides de cadascun dels seus habitants; des de la del més miserable dels triangles irregulars fins a la del més savi dels Cercles. Això sí: no poseu mai en dubte cap de les seves Veritats Matemàtiques, no goseu qüestionar la dimensionalitat de les coses, no us atreviu a somiar dimensions possibles. El pes de la llei pot caure sobre vostre de manera implacable…

Planilàndia és una de les paràboles socials més enginyoses que s’han escrit. La condició bidimensional del món de Planilàndia funciona com una eficaç sàtira de l’estretor de mires d’una societat regida per una elit satisfeta de si mateixa, el prestigi de la qual es fonamenta en la desigualtat més institucionalitzada.

Després de més de cent anys de la seva publicació, Planilàndia és un imprescindible relat de desbordant enginy matemàtic alhora que una inquietant i aguda sàtira social.

Edwin A. Abbott (1838-1926). Mossèn i pedagog, Abbott va educar-se en la London School i en el St John’s College de la Universitat de Cambridge, on va rebre les més altes qualificacions en literatura clàssica, matemàtiques i teologia, i va ser-ne nomenat fellow (terme amb què a Oxford i Cambridge es coneixen els professors i alumnes de postgrau que participen del govern de la Universitat).

Com bé diu Roberto Calasso, «Aquest mecanisme de mons concèntrics, incompatibles i incomunicats, posa en dubte els nostres propis punts de referència. [...] No falta qui ha vist en la Planilàndia d’Abbott una sorprenent anticipació de la teoria einsteniana, i de fet el llibre ha esdevingut una feliç lectura per a matemàtics i científics. Però Planilàndia (1884) és un univers fantàstic, minúscul i perfecte i, com a tal, resulta abans de res un exercici inesgotable d’imaginació.»