Un bon dia, la meva veïna i amiga em diu:
—He vist un programa de televisió sobre obreres estrangeres. Treballen tot el dia a la fàbrica i, a més, al vespre porten la casa i cuiden els fills.
Li dic:
—És el que jo vaig fer en arribar a Suïssa.
Em diu:
—I a més, no saben francès.
—Tampoc en sabia jo.
La meva amiga s'enfada. No em pot explicar la impressionant història de les dones estrangeres que ha vist a la televisió. S'ha oblidat tant del meu passat que no es pot fer la idea que jo hagi format part d'aquesta nissaga de dones que desconeixen la llengua del país, que treballen a la fàbrica i que al vespre s'ocupen de la família.
Jo sí que m'enrecordo. La fàbrica, les compres, la criatura, fer el menjar. I una llengua desconeguda.[...]
Cinc anys després de l'arribada a Suïssa, parlo francès, però encara no el llegeixo. Em converteixo en una analfabeta. Jo, que als quatre anys ja sabia llegir.
Sé força paraules. Però quan les llegeixo no les reconec. Les lletres no es corresponen amb res. L'hongarès és una llengua fonètica; el francès, just el contrari. [...]
La meva nena està a punt de fer sis anys i ara començarà l'escola.
Jo també començo, de fet torno a començar, a l'escola. Als vint-i-sis anys, m'inscric al curs d'estiu de la Universitat de Neuchâtel per aprendre a llegir. Hi ha cursos de francès destinats a estudiants estrangers. Hi van anglesos, americans, alemanys, japonesos, suïssos de parla alemanya... L'examen d'ingrés és un examen escrit. No en tinc ni idea, em posen al primer curs.
Després d'unes quantes sessions de classe, el professor em diu:
—Parles francès molt bé. Com és que ets al primer curs?
Li dic:
—No sé llegir ni escriure. Sóc una analfabeta.
Riu i em diu:
—Ja ho veurem.
Dos anys després, obtinc el Certificat d'Estudis de Francès amb matrícula d'honor.
Sé llegir i torno a saber escriure. Puc llegir Victor Hugo, Rousseau, Voltaire, Sartre, Camus, Michaux, Francis Ponge, Sade, i tot el que vull llegir en francès i també els autors d'altres llengües traduïts al francès, com ara Faulkner, Steinbeck o Hemingway. Tot va de llibres, de llibres comprensibles, per fi, també per a mi.
Tindré dos fills més. Amb ells practicaré la lectura, l'ortografia i les conjugacions. Quan em preguntaran el significat d'alguna paraula, o la seva ortografia, no els diré mai:
—No ho sé.
Sinó que els diré:
—Ara us ho miro.
I ho buscaré al diccionari, incansablement, ho buscaré tot al diccionari. Em torno una apassionada del diccionari.
Sé que no escriuré mai en francès com hi escriuen els escriptors francesos de naixement, però escriuré com pugui, tan bé com pugui.
Aquesta llengua, no l'he triada jo. Me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies.
A escriure en francès, hi estic obligada. És un repte.
El repte d'una analfabeta.
Agota Kristof, L'analfabeta, Laertes, 2005. Trad. de Montserrat Solé Serra.
Agota Kristof va morir ahir, dia 27 de juliol de 2011
Reposi en pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario