Continuen les ressenyes i els comentaris sobre l'obra que Àngel Comas ha publicat darrerament amb nosaltres, Vint anys d'història del cinema a Catalunya (1990-2009). La d'avui, la signa el senyor Joan Millaret, i ha estat publicada tant al diari Enllaç, així com a la pàgina web Cinema Català.
"Vint anys d’història del cinema a Catalunya (1990-2009)” de l’ historiador, crític i estudiós Àngel Comas, autor d’ una prolífica i contrastada obra, resulta una imprescindible eina de consulta, tant pel seu caire divulgatiu com per l’anàlisi i la visió crítica que ofereix del cinema a Catalunya, d’altra banda, autèntic motor de l’audiovisual dins l’Estat espanyol. Aquest exhaustiu estudi arriba per omplir un buit bibliogràfic preocupant sobre la qüestió de l’audiovisual a casa nostra i significa, d’alguna manera, la continuació de la tasca investigadora del desaparegut escriptor i professor Miquel Porter i Moix després de la publicació d’una obra cabdal com “Història del cinema a Catalunya (1895-1990).
Aquest llibre - que ja ha estat presentat a Barcelona amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català i seguidament a Lleida en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya - Lleida 2010 - compta amb un pròleg del professor J. M. Caparrós Lera i una declaració d’intencions davant la ingent tasca iniciada de compilar el cinema fet a Catalunya aquests darrers anys cercant el major rigor possible encara que l’autor confessi que s’enfronta a una “missió impossible”.
L’autor dedica un primer capítol interessantíssim al panorama del cinema a Catalunya desactivant des d’un principi l’espinosa qüestió de que és el cinema català per aplicar barems pràctics i industrials que el porten a definir, en sintonia amb la unanimitat de la professió, com “el cinema produït o coproduït per empreses amb seu social a Catalunya i el que fan arreu del món directors nascuts o formats cinematogràficament a Catalunya” resolent que la llengua és una qüestió irrellevant malgrat el seu marcat caràcter identitari.
En aquest primer tram del volum, l’autor remarca també la influència d’ un passat polític i cinematogràfic “impossible d’oblidar”, es planteja les virtuts o defectes de l’ intervencionisme dels diferents governs en l’aspecte cultural així com mostra la seva oposició a una política de quotes i sancions derivades d’una política normalitzadora que s’arrossega des d’anteriors governs i es mostra inoperativa. Àngel Comas fa una dissecció de la indústria catalana, constata la irrupció de l’era digital i l’embranzida de la televisió, parla de la renovació del panorama creatiu català, fa un estudi per gèneres de la producció catalana, repassa les adaptacions cinematogràfiques de novel·les i obres teatrals, perfila un star system propi i remarca el potencial actual del cinema català en el camp del documental, el gènere fantàstic o l’animació. Hi ha espai a més per tocar el curtmetratge, la indústria del porno o l’aspecte de la preservació de la memòria lligat sovint a la tasca de la Filmoteca.
El gruix d’aquest manual està conformat per l’estudi detallat dels anys compresos entre el 1990 i el 2009 on Àngel Comas no es limita simplement a fer-ne una crònica periodística i historiogràfica enregistrant els fets cinematogràfics més destacats sinó que al mateix temps reflexiona i exposa els seus criteris amb sentit crític i gens laudatori davant de la figura de diversos directors així com enfront d’aquells títols més transcendents de cada anyada.
D’aquesta manera, cada any compta amb un prolífic estudi que s’inicia amb la incorporació d’una pertinent introducció referent al marc estranger, espanyol i català en un context cada cop més marcat d’economia globalitzada on s’hi exposen de forma clarivident tota mena de xifres, lleis referents a l’audiovisual, fusions d’empreses, canvis en el model televisiu, intervencions de governs, canvis governamentals, corrents cinematogràfiques o discussions teòriques que ajuden a comprendre millor l’estat cinematogràfic d’un país. Després es continua amb l’estudi crític de les obres més singulars de cada any per acabar amb una ressenya detallada clara i sintètica dels diversos fets relacionats amb l’audiovisual així com l’anotació dels premis obtinguts per les produccions catalanes més un record final per les persones de l’ofici cinematogràfic desaparegudes en l’any en curs.
El llibre conté un extens, encara que no exhaustiu, qui és qui en el cinema de Catalunya. Aquest necessari apartat va més enllà de la nòmina dels directors per eixamplar el diccionari vers altres disciplines tècniques a partir de la premissa que la gestació d’un film és una feina col·lectiva. Així doncs, trobem, evidentment, els directors, però també distribuïdors, productors, fotògrafs, guionistes, exhibidors, escriptors o actors.
El llibre finalitza am l’apartat annexos en què hi figuren especialment les produccions cinematogràfiques fetes a Catalunya desglossades per anys, comptant amb el suport d’una breu fitxa tècnica més algunes informacions força rellevants i indicatives referent al pressupost, subvencions, productores, recaptació i nombre d’espectadors. Es contempla finalment també un llistat de tvmovies dirigides per gent de cinema així com una sèrie de projectes avortats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario