Res, que m'estic llegint les galerades del nou llibre que estem preparant a Laertes, el mític El bevedor de vi de palma, d'Amos Tutuola, que aviat editarem per primer cop en català. Tenia moltíssimes ganes de llegir-me'l, perquè investigant per aquí i per allà vaig veure que entre mans tenia una cosa molt important. Vatua, si ho és. És una meravella! Quin ús extraordinari del llenguatge, quin art a l'hora de plasmar en la lletra escrita el llenguatge oral que basteix la literatura africana... L'anglès original que Tutuola va utilitzar es torça seguint els girs de la oralitat, i a fe dels déus que la nostra traducció (d'Emili Olcina, mai prou reconegut per l'establishment d'aquest país) aconsegueix transmetre la mateixa sensació... Puc sentir a cau d'orella la veu gutural d'un negre enorme que m'explica històries al·lucinants i extraordinàries... i això que només vaig per la pàgina 27!
Aniré parlant sobre aquest Tutuola, fundador de la literatura negroafricana postcolonial, sobre com va introduir Àfrica a la república mundial de les lletres, de la única manera possible; creant un estil únic i radical, una literatura absolutament aliena a la cultura europea...
Sigui com sigui, llegint la pàgina 27, m'ha vingut al cap un videoclip dirigit per Chris Cunningham, en veritat pertorbador, però que em va de perles per introduir aquest text. Em direu, tens una ment malalta, i jo diré, potser sí...
Mentre viajaven per aquest bosc inacabable aleshores el cavaller complet del mercat que la noia seguia, va començar a tornar les porcions llogades del seu cos als propietaris i els pagava els diners del lloguer. En arribar allà on havia llogat el peu esquerre, se'l va treure, el va donar al propietari i li va pagar, i van continuar endavant; en arribar al lloc on havia llogat el peu dret, se'l va treure i el va donar al propietari i va pagar el lloguer. Ara tots dos peus havien tornat als propietaris, així que es va posar a arrossegar-se per terra, i en aquell moment, la noia volia anar-se'n a la seva ciutat o amb el seu pare, però l'èsser terrible i curiós o el cavaller complet va parlar així: "T'havia dit que no em seguissis abans que ens desviéssim dins d'aquest bosc inacabable que pertany únicament a éssers terribles i curiosos, però en convertir-me, jo, en un cavaller incomplet de mig cos volies anar-te'n, ara això no pot ser, has fallat. I encara no has vist res, tu segueix-me."
Van anar més enllà, i van arribar aleshores allà on havia llogat la panxa, les costelles, el pit etc., aleshores s'ho va treure i ho va donar al propietari i va pagar el lloguer.
Amos Tutuola, El bevedor de vi de palma, trad. Emili Olcina, laertes (pròxima publicació)
No hay comentarios:
Publicar un comentario