Laertes publica el primer recull de relats de Saki en català!

Hi ha un animal salvatge en els seus boscos.

Saki, La finestra oberta i altres contes fantàstics d'humor negre

A Laertes estem d'enhorabona. Després d'uns quants anys, la mítica col·lecció de narrativa fantàstica L'Arcà rep amb els braços oberts un nou títol: La finestra oberta i altres contes fantàstics d'humor negre, del gran, grandíssim mestre Hector Hugh Munro, més conegut com a Saki.

L'antologia, el recull de relats, l'ha fet Emili Olcina, que els bons lectors de Laertes coneixeran per una altra antologia, El llit sota la tomba, o assaigs com Les milicies catalanes al front d'Aragó. Qui coneix a l'Olcina sabrà que és un dels màxims especialistes en literatura fantàstica i de terror que tenim en aquest país. Seu és el pròleg i seva la traducció d'aquest La finestra oberta.

Fins el dia d'avui, en català només podíem llegir una novel·la de Saki, però el Saki que ha passat a la història de la literatura és un altre: el dels contes curts. Per primer cop en català, podem enlluernar-nos amb la literatura d'un dels més grans mestres de l'humor i la ironia del segle XX, a preu d'economia de guerra, de crisis: 12 euros.

La finestra oberta
i altres contes fantàstics d'humor negre

Saki és, diu Graham Greene, "el més gran humorista anglès del segle XX". Borges i Chesterton, entre molts altres, en són admiradors i deixebles i, amb el pas del temps, el reconeixement de la seva figura el converteix en un autor immortal, de referència.

Saki, amb una infància turmentada per la rígida pedagogia victoriana, carrega les tintes i satiritza amb mordacitat aquella "bona societat" farcida d'estupidesa, recoberta de pomposa respectabilitat. Però la grandesa humorística i literària de Saki té que veure, principalment, amb la capacitat de revelar, sota la placidesa autocontemplativa de la vida urbana, la força invasora d'una Naturalesa dotada, als seus ulls, de l'omnipotència de la divinitat. "Sortim al jardí per la porta vidriera," diu Tom Sharpe de l'obra de Saki, "i ja som en el regne del déu Pan".

La comicitat i la fantasmagoria de Saki tenen el mateix origen: la visió d'un món social tan inestable que és trasbalsat fàcilment per contactes amb les forces suprahumanes de la Naturalesa, i que hi té lloc, tot sovint, una permutació de papers entre els animals i els éssers humans.