El 3 de desembre de 1857 naixia Joseph Conrad, un homèrida capaç de copsar els infinits matisos del mar i de l'ànima humana, i de treure tota la suggestió d'un paisatge o d'una situació.
«Gran novel·lista Conrad! Considerable tipus!», així concloïa Josep Pla en una sèrie d'articles publicats el 1943.
«...Els dies s'allargaren en setmanes; després en mesos. La gent de Gobila timbalejava i xisclava cada lluna nova, com abans, però s'allunyava de la factoria. Makola i Carlier tractaren una vegada, amb un bot, d'entrar-hi en relacions, però foren rebuts amb una pluja de sagetes i tingueren de volar cap a la factoria per tal de salvar la pell.» Una avantguarda del progrés.
«Le conocimos en aquellos días inseguros en que nos conformábamos con poder conservar en nuestras manos vida y hacienda. Ninguno de nosotros, creo, disfruta ahora de hacienda alguna y tengo entendido que muchos, por descuido, perdieron la vida; mas sé bien que los escasos supervivientes no son tan miopes que no acierten a discernir, en la dudosa exactitud de los periódicos, las noticias de varias rebeliones de indígenas ocurridas en el archipiélago Oriental.» Karain, un recuerdo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario