Joseph Conrad va qualificar aquesta novel·la curta com una de les seves millors obres. L’escriptor d’origen polac construeix amb precisió descriptiva els paisatges exteriors dels arxipèlags de Malàisia en l’època del colonialisme i els paisatges interiors de l’ésser humà, on la realitat i la fantasia es posen a ballar sobre els records d’una traïció. La culpa s’erigeix en una quimera de malson que rosega el protagonista, el líder d’una comunitat a qui tothom obeeix i escolta com a portador de la força i la saviesa. Fins que defalleix. En vista de la impossibilitat d’oblidar, s’imposa la necessitat de fugir de si mateix, dels remordiments que el turmenten, busca refugi en una força externa, a la qual s’aferra per sentir-se en pau. Els traficants d’armes anglesos que l’ajuden a trobar aquesta fe saben molt bé que no es poden menysprear les pors de l’altre, perquè són les mateixes pors que fan navegar tot ésser humà per la línia fina de l’horitzó que el separa de la bogeria. Tal com diu l’hàbil mariner Hollis, tot es redueix a creure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario