Laberints al CCCB

Amics i amigues, a Laertes estem de celebració! Avui comença al CCCB una exposició dedicada als Laberints, amb guió de Ramon Espelt. Espelt va publicar amb nosaltres el llibre Laberints. llocs, textos, films, que és la llavor d'on germina aquesta exposició. Aquí podreu trobar un magnífic reportatge del llibre, que pot servir com a petit tast del que us podeu trobar, des del dia d'avui fins al 9 de gener, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Laberints. llocs, textos, films

La paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjans de comunicació que donen compte de l'actualitat, on hi troben cada vegada més situacions i temàtiques complicades, confuses, inextricables.

L'any 1979 Roland Barthes va organitzar el seminari "La metàfora del laberint", amb la idea d'explorar la seva presència en disciplines molt variades: la mitologia grega, la filosofia, les formes plàstiques, la literatura, el cinema, l'arquitectura i l'urbanisme, els jardins, les matemàtiques, la psicoanàlisi. Aquest plantejament és una de les principals fonts d'inspiració de Laberints. Llocs, textos, imatges, films.

Altres esdeveniments coetanis al seminari de Barthes, com la novel·la d'Umberto Eco Il nome della rosa (El nom de la rosa), el joc informàtic Pac-Man o el film The Shining (El resplandor) de Stanley Kubrick van contribuir poderosament a la popularització del laberint. Aquest llibre recull les múltiples facetes d'aquest auge que ha arribat fins als nostres dies, sense oblidar la història mil·lenària dels laberints arreu del món.

El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Eco –autor del pròleg del catàleg de l’exposició–, la història mil·lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna manera li parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.

L’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada i dissenyada per Oscar Tusquets i amb l’assessorament de Jorge Wagensberg, fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història –fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicursals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals (Mazes)– i reflexiona sobre la vigència d’aquest element i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals.

La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il·lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra.