Bononad, de nou i d'ocasió

Bon dia. A Laertes estem curulls d'alegria perquè fa uns dies ens va arribar el darrer llibre d'una autor que ens estimem molt, en Francesc Bononad, de qui van tenir el goig de publicar la seva primera obra, Empremtes en la neu. Ara en Francesc publica un poemari heterodox i automobilístic que us recomanem, Cotxes nous, cotxes d'ocasió, cotxes de quilòmetre zero, El Cep i la nansa edicions.

¡Felicitats, Francesc!

I d'altra banda, també ens permetem reproduïr la ressenya al nostre Empremtes en la neu, que ha sortit al número de tardor de la revista Espai del llibre.

Aquest primer llibre de Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna, 1977), que compta amb la col·laboració gràfica d'Isa Cogollos (Gandia, 1975) i Mireia Peris (Benifairó de la Valldigna, 1979), és un recull de textos de brevetat variable, narratius en la seua major part però amb una tendència vers la reflexió assagística que revela la formació i dedicació filosòfiques del seu autor. Cada relat d'Empremtes en la neu es complementa amb una fotografia o composició realitzada per alguna de les coautores. Aquesta característica formal, juntament amb una portada cridanera (un tors masculí recobert d'ulls) i l'explícita declaració d'intencions de l'escriptor en els fragments que obrin i tanquen el llibre, suggereixen una perspectiva unificadora, una metàfora visual des de la qual entendre els textos agrupats en aquest volum, genèricament anomenats "oftalmocontes".

El primer que cal destacar d'aquesta col·lecció és l'ampli ventall de possibilitats narratives i intel·lectuals que l'autor desplega. En les ocasions en què tria conduir els seus relats d'una forma més clàssica, Bononad sap fer-ho amb un estil mesurat i suggeridor. Però en general la seua prosa és arriscada, articulada al voltant de subtileses, paradoxes i relacions fluctuants entre els textos (i les imatges) que s'hi juxtaposen i amb els seus destinataris. En la seua ambició no deixa indiferent el lector, ni tan sols quan el resultat se'n ressent d'algun excés d'efectisme o d'obscuritat.

L'èmfasi que rep la visió com a eix d'interpretació conjunta dels relats, sobretot en un pròleg i epíleg un tant hermètics, pot no resultar massa convincent. Però en realitat el recull no necessita més justificació que la rica textura de les seues peces. Com a propostes unificadores del llibre hagueren servit també temes com la mort, la buidor i la recerca (o manca) de sentit, o el seu caràcter aproximadament hipertextual (que englobaria la visualitat reivindicada pels autors). Tot plegat fa d'aquest debut literari la prometedora carta de presentació d'algú a qui voldríem seguir llegint.

Emili Morant Llorca
[Espai del Llibre. Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes. Número 10 · Tardor 2008 · Pàg. 13]