<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126</id><updated>2012-02-07T10:12:00.396+01:00</updated><category term='Pedagogía'/><category term='Òscar Guasch'/><category term='Ángela Sierra González'/><category term='Paolo Cherchi Usai'/><category term='yolanda ruiz'/><category term='Svidna Mihaylova'/><category term='Gonzalo Romero Izarra'/><category term='Ruskin'/><category term='Edward F. Anderson'/><category term='Educación'/><category term='Edwin A. Abbot'/><category term='José Manuel Alonso Ibarrola'/><category term='enric balasch'/><category term='Novedades'/><category term='Marina Espasa'/><category term='ambrose bierce'/><category term='Doménico Chiappe'/><category term='erik orsenna'/><category term='Jaime Rosal'/><category term='Neréida López Vidales'/><category term='Archipiélago'/><category term='Jacques Boulet'/><category term='Miquel Zueras'/><category term='Eventos'/><category term='Richard F. Burton'/><category term='Ana M. Briongos'/><category term='La crisis de la heterosexualidad'/><category term='Moo'/><category term='entrevista'/><category term='F.E Peters'/><category term='Andrés y la bruja lingüista'/><category term='Dona balconera'/><category term='Golfo de Nápoles'/><category term='Kaplan'/><category term='La ruta de los corsarios'/><category term='Bolivia'/><category term='Alberto Cardín'/><category term='Camelot'/><category term='massimo carlotto'/><category term='Jordi Tiñena'/><category term='periodismo literario'/><category term='Ander Izaguirre'/><category term='Alain Bergala'/><category term='Toni Vives'/><category term='Howard Phillip Lovecraft'/><category term='Rabelais'/><category term='Mauritania y Malí'/><category term='Peyote. El cactus divino'/><category term='Carolina Sanabria'/><category term='Gargantua i Pantagruel'/><category term='Abbott'/><category term='Pío Maceda'/><category term='Palabras liberadas'/><category term='iolanda mármol'/><category term='Edgar Allan Poe'/><category term='Bulgaria'/><category term='Ramiro Feijoo'/><category term='Talal Asad'/><category term='el chador azul'/><category term='RNE'/><category term='Viajando con Evo'/><category term='Massimo Mattera y Lucía Vigón'/><category term='sobre el terrorismo suicida'/><category term='JULES VERNE'/><category term='Marc Hatzfeld'/><category term='Rumbo a'/><category term='Carles Frigola'/><category term='Josep Pedrals'/><category term='Fernando Giobellina Brumana'/><category term='Laertes'/><category term='juan josé rodríguez'/><category term='Kin-Ik'/><category term='josé luis aznar ferrández'/><category term='guías de viaje'/><category term='Barcelona; ciento siete restaurantes con menú'/><category term='Nan-Shan'/><category term='Copi'/><category term='pediatría'/><category term='Jack London'/><category term='La caja lista'/><category term='antonio chaves'/><category term='Romà Gubern'/><category term='John Buchan'/><category term='Iñaki Marieta'/><category term='Ankli / Kim'/><category term='reseñas'/><category term='Etiopía'/><category term='Irán'/><category term='periodismo'/><category term='Winsor McCay'/><category term='El testamento del chacal'/><category term='Mónica Torres'/><category term='La hipótesis del cine'/><category term='Eslovenia'/><category term='ramón ayerra'/><category term='filosofía'/><category term='Orissa'/><category term='País Cátaro'/><category term='Amos Tutuola'/><category term='Los hijos de Abraham'/><category term='Beatriz Pitarch'/><category term='Daniel de Roulet'/><category term='Rosa Cava'/><category term='l&apos;Arcà'/><category term='erich hackl'/><category term='Ángel Martínez Salazar'/><category term='Vicente González Sarasúa'/><category term='denberu mekonnen'/><category term='Vicenç Pagès'/><category term='Alfonso Armada'/><category term='Francesc Bononad'/><category term='José Luis Moreno-Ruiz'/><category term='recomendaciones'/><category term='Agota Kristof'/><category term='sant jordi'/><category term='Joseph Conrad'/><category term='aventuras'/><category term='Àngel Comas'/><category term='Saki'/><category term='Camerún'/><category term='Mario Campos'/><category term='Kipling'/><category term='joaquín callabed'/><category term='Sor Juana Inés de la Cruz'/><category term='Eladi Romero'/><category term='Guerra civil'/><category term='Serie Logoi'/><category term='Paolo Fattori'/><category term='Luis Pancorbo'/><category term='Viernes descatalogados'/><category term='Japón'/><category term='Turismo'/><category term='Tirant lo Blanc'/><category term='keith waterhouse'/><category term='Pedro Sangro y Alejandro Salgado'/><category term='Ramon Espelt'/><category term='L&apos;analfabeta'/><category term='Concepción Cascajosa'/><category term='montse sirés'/><category term='Mª del Pino de la Nuez Ruiz'/><category term='Joan Riera'/><category term='Arthur Conan Doyle'/><category term='avance editorial'/><category term='historia'/><category term='Religiones comparadas'/><category term='Victor Alba'/><category term='web2.0'/><category term='Henry James'/><category term='Eulàlia Lledó'/><category term='Arcà'/><category term='Democracia paritaria'/><category term='Pepe gutiérrez-Álvarez'/><category term='Rey de bastos'/><category term='Emili Olcina'/><category term='Andreu Nin'/><category term='didáctica'/><category term='Ana García-Arroyo'/><category term='Andrés y el dragón matemático'/><category term='Montse Rius'/><category term='Robert L Stevenson'/><category term='trébol negro'/><category term='salvador martínez'/><category term='Presentaciones'/><category term='Dexter'/><title type='text'>Editorial Laertes</title><subtitle type='html'>SALA DE PRENSA 2.0</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>320</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4877128273255423687</id><published>2012-02-07T10:12:00.000+01:00</published><updated>2012-02-07T10:12:00.419+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ana García-Arroyo'/><title type='text'>El documental «Hijas de Orissa», es presenta dijous a Altaïr (Barcelona)</title><content type='html'>El dijous 9 de febrer a les 19.30h,&lt;b&gt; &lt;a href="http://laertesediciones.blogspot.com/2008/01/ana-garca-arroyo-y-la-india.html"&gt;Ana García Arroyo&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; presentarà, juntament amb Teresa Ribera i Pilar Rubio, el documental &lt;b&gt;Hijas de Orissa&lt;/b&gt;. L'Ana García Arroyo és una autèntica especialista sobre l'Índia. Amb nosaltres ha publicat &lt;b&gt;&lt;i&gt;Orissa. Templos y tribus&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, directament relacionat amb l'estat indi d'Orissa:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-KoVfYVs4tN8/TyJn7PM2MMI/AAAAAAAABBU/ttMxZYyw95I/s1600/011_kin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-KoVfYVs4tN8/TyJn7PM2MMI/AAAAAAAABBU/ttMxZYyw95I/s320/011_kin.jpg" width="220" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/orissa-p-778.html"&gt;Més informació&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;I l'assaig &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/historia-las-mujeres-india-p-830.html?osCsid=0b4704e8db1287ab932512d2ffb7c7b4"&gt;Historia de las mujeres de la India&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Informació completa sobre l'acte del dijous&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;HIJAS DE ORISSA (30’)jueves 09 de febrero 2012 - 19:30PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL D’ASMSS A CÀRREC DE L’ESCRIPTORA ANA GARCÍA ARROYO, TERESA RIBERA, MEMBRE D’ASMSS I PILAR RUBIO D’ALTAÏR-MADRID.En un dels estats més pobres de l'Índia, Orissa, l'ONG local Subhadra Mahatav Seva Sadan (SMSS) va iniciar fa temps una important tasca de desenvolupament social. Des de 1999 l’ong espanyola Amics de SMSS brinda el suport necessari per dur a terme una sèrie de programes en àrees com la salut, ensenyament, microfinançament, nutrició i acolliment de nens, ancians i dones en risc d'exclusió. El documental explica amb imatges tota aquesta important labor.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4877128273255423687?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4877128273255423687/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4877128273255423687' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4877128273255423687'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4877128273255423687'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/02/el-documental-hijas-de-orissa-es.html' title='El documental «Hijas de Orissa», es presenta dijous a Altaïr (Barcelona)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-KoVfYVs4tN8/TyJn7PM2MMI/AAAAAAAABBU/ttMxZYyw95I/s72-c/011_kin.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8714481834147962392</id><published>2012-01-31T11:37:00.002+01:00</published><updated>2012-01-31T11:37:33.839+01:00</updated><title type='text'>Elemental, estimat Joan. Inauguració de la col·lecció Joan Proubasta de Sherlock Holmes</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un dels primers seguidors declarats de la col·lecció Arcà de narrativa fantàstica va ser Joan Proubasta, ja fa tans anys. I per què? Elemental, estimat Joan, perquè l'Arcà ha estat el medi natural per on han transitat molts dels &lt;a href="http://laertes.es/advanced_search_result.php?keywords=Sir+Arthur+Conan+Doyle&amp;amp;search_in_description=2&amp;amp;x=0&amp;amp;y=0"&gt;&lt;b&gt;llibres de Sherlock Holmes en català&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;, i ho segueix sent!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per això ens plau tant fer-nos ressó d'aquesta exposició que s'inagura el &lt;b&gt;dia 3 de febrer a la Biblioteca Pública Arús (Pg. de Sant Joan, 26)&lt;/b&gt;, en la que es podrà veure la &lt;a href="http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/06/21/sherlockholmes-bibliotecaarus-joanproubasta/"&gt;fastuosa col·lecció&lt;/a&gt; de coses relacionades amb Sherlock Holmes que el senyor Proubasta ha anat compilant durant tota la seva vida. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-5iAAtCctIPk/TyfELzI3bsI/AAAAAAAABBk/WvlEpU-VqiM/s1600/sherlock.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-5iAAtCctIPk/TyfELzI3bsI/AAAAAAAABBk/WvlEpU-VqiM/s320/sherlock.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://guia.bcn.es/bcnegra-2012-exposicio-elemental-estimat-joan-_99400285162.html"&gt;ELEMENTAL, ESTIMAT JOAN&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Inauguració de la Col .lecció Joan Proubastade Sherlock Holmes&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sherlock Holmes és el personatge de ficció més citat de laliteratura universal, i a casa nostra tenim un dels seus seguidorsmés importants, Joan Proubasta, que recentment ha cedit la sevacol·lecció personal a la Biblioteca Pública Arús. Durant prop decinquanta anys, Proubasta ha anat recollint per tot el món edicionsen diferents llengües de les cèlebres aventures del detectiu de BakerStreet i tota mena d’objectes associats al personatge: des de còmicsfins a segells, monedes, cartells cinematogràfics, pipes, estàtues…&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A la Biblioteca Pública Arús fa ben poc que hi van arribar les 172caixes de material que conformen la seva col·lecció, una de les cincmillors del món. Ara, en el marc de BCNegra 2012, es presenta perprimera vegada sota l’exposició Els rivals de Sherlock Holmes.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8714481834147962392?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8714481834147962392/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8714481834147962392' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8714481834147962392'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8714481834147962392'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/elemental-estimat-joan-inauguracio-de.html' title='Elemental, estimat Joan. Inauguració de la col·lecció Joan Proubasta de Sherlock Holmes'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-5iAAtCctIPk/TyfELzI3bsI/AAAAAAAABBk/WvlEpU-VqiM/s72-c/sherlock.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-749460814767649789</id><published>2012-01-30T11:27:00.002+01:00</published><updated>2012-01-30T11:27:59.298+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='didáctica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Educación'/><title type='text'>Lorena Domingo reseña «Buenas prácticas en la evaluación de competencias», coordinado por Elena Cano, para la revista Profesorado</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cano, Elena (coord.) (2011). &lt;b&gt;&lt;i&gt;Buenas prácticas en la evaluación de competencias.&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; Barcelona: Laertes; ISBN: 978-84-7584-726-9, 158 pp.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-0wABIyZT8j8/TyZwQo64vwI/AAAAAAAABBc/NcZZCVv5OSc/s1600/130_edu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-0wABIyZT8j8/TyZwQo64vwI/AAAAAAAABBc/NcZZCVv5OSc/s320/130_edu.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/buenas-prcticas-evaluacin-competencias-p-874.html?osCsid=e0fc4c3f9b3c103b3c8fab75d8d13ab3"&gt;más información&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La emergencia de la temática sobre competencias básicas en educación superior, ha supuesto una verdadera convulsión en el ámbito, al llevar consigo necesariamente otra forma de ver y afrontar el currículum, e incluso la propia finalidad de estos estudios. Pero la polisemia del concepto, sus orígenes diversos y la tradición curricular academicista imperante no eran los mejores escenarios para ello. Pese a estas circunstancias, el desarrollo de las mismas es cada vez más sólido, tanto en planes de estudio y guías didácticas, como en buenas  prácticas. Aunque en este proceso se está avanzando a diferentes velocidades y con diferentes impactos identitarios y culturales en función de las dispares historias y trayectorias particulares  planteamientos en las prácticas profesionales y del poso de esta concepción tiene en las áreas de conocimiento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De otra parte, el tema de la evaluación viene siendo también de largo objeto de controversia. Muchos de los cambios curriculares dejan de ser interesantes desde el momento en que predominan determinados usos malsanos de la evaluación. Obviamente, por falta de conocimiento pedagógico sobre el tema, el profesorado no sabe qué es lo pertinente para valorar y controlar el logro de los aprendizajes que se proponen y lo que verdaderamente se han alcanzado en realidad (aprendizaje profundo).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;El tema de la evaluación, no es baladí, pues ya lo identificaba Fullan (un importante teórico del currículum y del cambio) como la “cola que mueve al perro”, y sobre el que pivota en gran medida el rumbo que tome cualquier propuesta curricular implementada. Si se encuentran razonables claves “de sentido común profesional” es posible que desde ella  se pueda vencer el escepticismo; pero si no, las viejas prácticas terminarán por aniquilar cualquier tentativa de cambio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El asunto de la evaluación de competencias es complejo y especialmente abonado a la controversia y a tener que reparar en otras cuestiones clave como nuevas formas de planificación, de integración curricular, de metodologías más activas, del predominio del aprendizaje profundo sobre otros reproductores o la enseñanza…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La falta de prácticas consolidadas y de perspectiva está llevando en no pocas ocasiones a un querer y no saber o a una búsqueda desesperada para descubrir. Queda la sospecha de que la gran mayoría del profesorado sencillamente no las evalúa. Incluso cuando lo hacen, llevan o bien un objetivo academicista o con fuerte influencia de esta tendencia, o bien  incluso prestando atención a los conocimientos, habilidades o procedimientos y las actitudes necesarias para el desarrollo de una capacidad, puede que no se esté evaluando una competencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El  tema  se  complica  bastante  cuando  se  unen ambas circunstancias en un escenario ya complejo de por sí, como es la Educación Superior. Y es precisamente, en esta compleja conjunción, donde emerge el trabajo que se recensiona. Surge de un proyecto I+D+I titulado “Evaluación de competencias de los estudiantes universitarios ante el reto del EEES: Descripción del escenario actual, análisis de buenas prácticas y propuestas de transferencia a diferentes entornos” (Referencia SEJ2007-65786/EDUC).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conviene también recordar en este punto la amplia y fructífera trayectoria del equipo y de la coordinadora en el ámbito de la evaluación de competencias y del impacto de ello en el desarrollo profesional del profesorado universitario&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El trabajo reseñado, haciendo acopio de tales fuentes, da cumplida cuenta del tema. Aborda los principales factores que intervienen desde un conocimiento profundo de la organización y didáctica universitaria y usa los cinco casos expuestos de diferentes titulaciones en Cataluña, como ejemplos ilustrativos, para áreas particulares.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El trabajo se compone de dos grandes bloques y una pequeña presentación de la investigación que dio origen a estos resultados. En el primero de ellos, para ubicarse y tener un norte para orientarse, se da un repaso ágil a los dos temas centrales: a) diseño por competencias en educación superior; y b) la evaluación por competencias.&amp;nbsp;En el segundo, más  sustancioso para comprender y ubicarse en el escenario de buenas prácticas reales, presenta cinco casos de evaluación por competencias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este primer bloque, para no queda obnubilados por las competencias, advierte de los principales riesgos modelos técnicos y conductistas apostando abiertamente  por una visión amplia e integrada (académico y profesional, diferentes tipos de conocimientos y de inteligencias), que va más allá de los aprendizajes meramente instrumentales, incorporando a las competencias dimensiones importantes como la reflexión,  la comprensión, la crítica... Apuesta, pues, por una perspectiva holística, e integradora, alejada tanto de la fragmentación disciplinar como de ingenuos y pretenciosos planteamientos utópicos o alejados de la realidad de la práctica profesional posible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tras la definición de qué entienden por competencias para la educación superior, se centra en el foco del trabajo: la evaluación de competencias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La evaluación de estas “grandes capacidades” (como denominan, p. 31) supone algunos puntos de partida: la evaluación orienta el aprendizaje  y no puede limitarse a la calificación; tiene una dimensión formativa; debe ser variada en técnicas, instrumentos, agentes…; ha de estar plenamente integrada con el resto de elementos del currículum y ha de servir para la cocienciación del alumnado. En este punto determinan ciertos criterios de la buena práctica de evaluación, que son en gran medida comunes y que empapan obviamente a la evaluación por competencias. Entre las que destaca ideas tales como: colegiada, consensuada, integrada,  articulada, compartida,  coherente, formativa, variada...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;Describe y  analiza experiencias reales de evaluación de competencias en diferentes áreas de conocimiento: Derecho (2), Biología, Turismo y Telecomunicaciones. Todas ellas son experiencias reales que son contextualizadas, descritas, analizadas y de las que se van extrayendo diferentes aprendizajes particulares. Si cada caso puede ilustrar y ejemplificar posibles desarrollos por ámbitos de conocimiento, también ofrece una mirada transversal e integradora. De este modo, concluye con unas propuestas para la mejora desde la presentación de varios aspectos emergentes:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; En cuanto a diseño curricular, señala que es un proceso complejo, articulado, integrado y consensuado entre varios profesores, materias y perspectivas (académica y profesional). Por lo que la definición de competencias debe hacerse en función de estos ámbitos, para un contexto real y de manera tal que se construya entre todas sin solapamientos y lagunas. Luego la evaluación debe ser conjunta y con feed-back al alumnado.&lt;br /&gt; En cuanto a metodología docente, supone una revolución en tanto que deben orientarse hacia el aprendizaje profundo en contextos, tareas y usos diversos, del que no quedan exentas las imprescindibles prácticas (también en empresas). Y conlleva también varios modelos de trabajo y un conjunto amplio de tareas variadas. “Las metodologías que permiten desarrollar competencias pasan por la creación de escenarios, actividades y estrategias que permitan integrar actividades y conocimientos diferentes” (p. 145).  En cuanto a metodologías de evaluación apuntan diversos modelos, desde simulaciones a portafolios, resaltando también el rol de la evaluación diagnóstica&lt;br /&gt; Nuevo rol del alumnado. Con las competencias y su evaluación, el alumnado va ganando protagonismo en su propio aprendizaje, y, por tanto, también en su propia evaluación. Es muy importante esta participación y aparece en todos los casos.  “El  alumnado  no  es  un  simple  sujeto  de  evaluación, tiene que ser protagonista de su propia evaluación, y para ello debe poder participar en el desarrollo de esta y en la concepción, tanto de conocimientos como de competencias, que él/ella cree que serán interesantes adquirir a lo largo de sus estudios” (p. 145). “Es necesario que este [el estudiante] conozca el proceso que se va a seguir para evaluarlo, porque es sólo a partir de este conocimiento como podrá llegar satisfactoriamente a un buen resultado” (p. 147).&lt;br /&gt;&amp;nbsp; La evaluación como elemento general y complejo, debe ser variada y multiagente. Falta una cultura de evaluación, que –como señalan los autores- necesitaría de un proceso y un cambio largo, progresivo y sociocultural.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es claro que con este tema se está iniciando  un camino sin retorno, en el que es necesaria mucha implicación y reflexión profesional colectiva; y al que está  convocado todo aquel agente que intervenga en los procesos de aprendizaje de los estudiantes en cualquiera de sus contextos. Para lo que proponen un lento pero inaplazable cambio cultural, que hay que ir desarrollando desde la práctica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En definitiva, un libro valiente, oportuno y útil; muy ilustrativo y que será muy bien venido por los docentes universitarios de las diferentes áreas de conocimiento y que se encuentran necesitados de ejemplificaciones prácticas comentadas que puedan alumbrar caminos por los que experimentar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;Lorena Domingo Marto&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-749460814767649789?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/749460814767649789/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=749460814767649789' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/749460814767649789'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/749460814767649789'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/lorena-domingo-resena-buenas-practicas.html' title='Lorena Domingo reseña «Buenas prácticas en la evaluación de competencias», coordinado por Elena Cano, para la revista Profesorado'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-0wABIyZT8j8/TyZwQo64vwI/AAAAAAAABBc/NcZZCVv5OSc/s72-c/130_edu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-342596052659033318</id><published>2012-01-25T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-25T10:00:01.592+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Luis Pancorbo'/><title type='text'>Luis Pancorbo imparte la conferencia con la que se inicia el I Máster en periodismo de viajes de la UAB (7 de febrero)</title><content type='html'>Luis Pancorbo, autor que ha publicado con nosotros &lt;a href="http://laertes.es/advanced_search_result.php?keywords=luis+pancorbo&amp;amp;search_in_description=2&amp;amp;osCsid=7f3bd2a505888e6ce82e3a50afc19943&amp;amp;x=0&amp;amp;y=0"&gt;tres títulos&lt;/a&gt; relacionados con sus experiencias viajeras, impartirá la conferencia "Viajar para conocer", con la que se abrirá el máster del cual adjuntamos información.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estamos contentos de anunciar, aprovechando la ocasión, que Laertes editorial prepara para esta primavera un nuevo título de Luis Pancorbo, &lt;b&gt;&lt;i&gt;Selva de culturas&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, «una suma de exploraciones antropológicas por una selva ilustrada, aquella donde la naturaleza no ha impedido, sino al contrario, el desarrollo de culturas distintas».&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;MÁSTER EN PERIODISMO DE VIAJES DE LA UAB&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Antropólogos, guías de expediciones, arqueólogos, botánicos, expertos en guías de viajes, egiptólogos, historiadores, escritores, literatos, expertos en turismo, médicos especializados en medicina tropical, agentes de viajes, exploradores, periodistas y aventureros…Una veintena de profesores se ha reunido en la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) para ultimar los detalles del &lt;a href="http://masterperiodismoviajes.wordpress.com/"&gt;Máster en Periodismo de Viajes de la UAB&lt;/a&gt;, primero y único de España.En este encuentro, los profesores, bajo la coordinación de los co-directores José Manuel Pérez Tornero y Santiago Tejedor han comentado las sesiones, los proyectos y las diferentes actividades que se iniciarán el próximo 7 de febrero de 2012.Según Pérez Tornero, el Máster surge como “una respuesta al auge del periodismo de viajes en formatos como la prensa y la televisión, y también a partir de la actual necesidad de buscar nuevas salidas laborales para el área de las comunicaciones”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por su parte, Tejedor destacó que los alumnos o en este caso “compañeros de viaje” conforman un equipo heterogéneo, pues provienen de 14 países distintos y se han graduado en disciplinas como el periodismo, el turismo, la publicidad y la ingeniería, lo cual propiciará el trabajo con un grupo multidisciplinario. “El próximo 7 de febrero comenzaremos una auténtica aventura de exploración, descubrimiento y aprendizaje para, entre todos reinventar el verbo ‘viajar’ desde muchas perspectivas y aplicaciones posibles. Viajaremos juntos y aprenderemos juntos”, dijo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Máster se divide en 10 módulos de enseñanza e incluye un viaje final a realizarse entre los meses de julio y agosto a destinos situados en Europa y el norte de África. El curso se iniciará el próximo 7 de febrero con la conferencia “Viajar para conocer” de Luis Pancorbo. La clausura se realizará en noviembre, con el I Congreso Internacional “Viajes, Periodismo y Aventura”, en el marco de la Cátedra UNESCO- UNAOC MILID&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-342596052659033318?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/342596052659033318/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=342596052659033318' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/342596052659033318'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/342596052659033318'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/luis-pancorbo-imparte-la-conferencia.html' title='Luis Pancorbo imparte la conferencia con la que se inicia el I Máster en periodismo de viajes de la UAB (7 de febrero)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7142037742378824912</id><published>2012-01-23T11:29:00.002+01:00</published><updated>2012-01-23T11:29:34.387+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ángel Martínez Salazar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nan-Shan'/><title type='text'>«De comerse el mundo», de Ángel Martínez Salazar, en el Diario de Noticias (y el diario Deia)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El periódico&lt;i&gt; Diario de Noticias &lt;/i&gt;(y el diario &lt;i&gt;Deia&lt;/i&gt;) se hace eco de la publicación de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/comerse-mundo-p-950.html?osCsid=5860a3697243cfc2b5ae86f7f4925e85"&gt;De comerse el mundo&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, de Ángel Martínez Salazar, y ha charlado con él. Producto de esa conversación surgió este artículo, que queremos compartir con vosotros.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-IZxOEQhHOLU/Tx01J_E6PzI/AAAAAAAABA8/EipssIjDILU/s1600/77_nan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-IZxOEQhHOLU/Tx01J_E6PzI/AAAAAAAABA8/EipssIjDILU/s320/77_nan.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 11px; text-transform: uppercase;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; text-transform: uppercase;"&gt;'De comerse el mundo' recoge la gastronomía de la literatura viajeraEL ESCRITOR ÁNGEL MARTÍNEZ SALAZAR HOMENAJEA A LOS AVENTUREROS "A TRAVÉS DE LO QUE COMIERON"R. USÚA.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 11px; text-transform: uppercase;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 11px; text-transform: uppercase;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;ESTELLA-LIZARRA. El periodista y escritor alavés Ángel Martínez Salazar (Nanclares de Oca, 1957) es, desde su adolescencia, desde que descubrió a Alexander von Humboldt y su &lt;i&gt;Del Orinoco al Amazonas&lt;/i&gt;, un gran apasionado de las historias de viajeros. "Me quedé enganchado con lo que contaba". Quizá por eso, con 20 años se lanzó a descubrir Cuba navegando en un buque soviético o con apenas 16 y movido por la Revolución de los Claveles, cargó con la mochila, "un billete de mil pelas", y recorrió Portugal haciendo dedo.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Este hombre de letras, que vive entre Gasteiz y Sorlada, es un auténtico ratón de biblioteca, aunque lo que de verdad le quita el sueño es la literatura de viajes. "Si echan una buena peli, la veo, pero si no leo. Y si en casa tengo 3.000 libros, 2.000 son de viajes y los he leído todos", señala. Tanta es su pasión que acaba de publicar una nueva obra titulada De comerse el mundo. La cocina de los viajeros españoles. "Es, básicamente, un homenaje a todos esos viajeros curiosos que ha habido a lo largo de la historia, y qué mejor forma que hacerlo a través de lo que han comido por aquí y por allá". O lo que han visto comer a su alrededor. "Cuando voy a viajar, sobre todo si es a algún país lejano, procuro primero leer libros de viajes, autores interesantes y, obviamente, como vasco, no puedo dejar de pensar en la comida", se ríe.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Martínez Salazar describe su obra, de la Editorial Laertes, como "un libro para comérselo" y dice que nace como hobby, aunque desde el más absoluto rigor y con una exquisita documentación. "Entre libro serio y libro serio (lleva una veintena), me dedico de vez en cuando uno de estos para mí, que son al final los que mejor me salen. Necesito algo que me entretenga, me divierta, me entusiasme…, porque si no, me aburro y ya no tengo edad para hacer chorradas. Llevo 25 años haciendo crítica literaria como periodista, y es muy bonito, pero también muy árido. He tenido que leer auténticos peñazos, y esto me relaja, me sirve para desengrasar".&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;VIAJEROS ESPAÑOLES&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En esta obra se circunscribe casi exclusivamente a viajeros españoles, desde descubridores del Nuevo Mundo hasta contemporáneos, donde recopila figuras como las de Tomás de la Torre, Antonio de Ulloa, Manu Leguineche o Javier Reverte. Dice que pensó en restringirlo a aventureros vascos (de los que ha escrito muchísimas páginas), pero lo desechó porque "se me hubiera quedado corto". También se le pasó por la cabeza ampliarlo a viajeros universales, aunque, como dice, "hubiera salido de ahí la Espasa Calpe".&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A modo casi de enciclopedia, y aunque se ha permitido ciertas licencias, el autor habla y detalla la gastronomía de los cinco continentes, reuniendo anécdotas, historias y fragmentos de obras de autores-viajeros, desde el siglo XV, cuando comer era la principal preocupación, hasta el actual, en el que comer ciertas cosas es casi un reto. En ese sentido destaca los prejuicios que hay en muchas ocasiones. Señala que, a fin de cuentas, los motivos culturales y religiosos han venido determinando la manera de alimentarse en cada lugar: desde el perro en China o Corea del Sur, los saltamontes en México, las avispas y abejas en Sri Lanka, e incluso recopila alguna que otra historia de tribus antropófagas que los viajeros han ido dejando en los libros. "Con la comida, y también con otras cosas, hay muchos prejuicios. Prueba de eso es por ejemplo el zorro. Tú le dices a un inglés, que por cierto en general comen de pena, que coma zorro y te dice que no, que se alimenta de alimañas y tal. Sin embargo, en algunas regiones de Rusia antes era un plato exquisito. O el caviar. A ti te ponen eso en el plato, te lo enseñan, y dices '¡qué asco!'; pero por algo será tan caro".&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;También &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/comerse-mundo-p-950.html?osCsid=5860a3697243cfc2b5ae86f7f4925e85"&gt;De comerse del mundo&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; está lleno de guiños, guiños a su tierra de nacimiento y a la de adopción, como es Nafarroa. "Hablo de los caracoles como el plato tradicional del patrón de Araba. Pero tú le dices a un extranjero que coma eso e igual vomita. En este sentido, el refranero es bastante exacto. Todo lo que corre, nada o vuela…, a la cazuela". Martínez Salazar también pone peros a lo que se viene a llamar comida regional o estatal, y cuenta la influencia del continente americano. "Es mi continente; si volviera a nacer, lo haría en América del Sur, me da igual el país. Y por eso en el libro hay mucha América. De allí trajeron el tomate, el pimiento, el maíz, las alubias, el cacao… Yo me pregunto qué comerían nuestros ancestros hace 200 años, porque, por ejemplo, la patata en Nafarroa y Araba no lleva más de 150 años, aunque parece que está de toda la vida. En realidad no, se empieza a generalizar a mediados del siglo XIX. Y hace 40 o 50 años aquí se hablaba de los espárragos como una especie de raíces", señala este escritor, que reconoce que le encantaría viajar más. "Me gustaría tener dos vidas, una para viajar y otra para quedarme en casa. Pero me dicen que es imposible", concluye.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7142037742378824912?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7142037742378824912/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7142037742378824912' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7142037742378824912'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7142037742378824912'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/de-comerse-el-mundo-de-angel-martinez.html' title='«De comerse el mundo», de Ángel Martínez Salazar, en el Diario de Noticias (y el diario Deia)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-IZxOEQhHOLU/Tx01J_E6PzI/AAAAAAAABA8/EipssIjDILU/s72-c/77_nan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3103778796469986112</id><published>2012-01-16T13:39:00.001+01:00</published><updated>2012-01-16T13:39:58.561+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ángel Martínez Salazar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nan-Shan'/><title type='text'>Novedad editorial: «De comerse el mundo. La cocina de los viajeros españoles», de Ángel Martínez Salazar</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;DE COMERSE EL MUNDO&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;La cocina de los viajeros españoles&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;—Ángel Martínez Salazar—&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-SRZXRBCsJLg/TxQZtW7obKI/AAAAAAAABA0/goifkhNiP14/s1600/077_nan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="375" src="http://4.bp.blogspot.com/-SRZXRBCsJLg/TxQZtW7obKI/AAAAAAAABA0/goifkhNiP14/s400/077_nan.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;En el corazón de un viajero hay curiosidad, asombro y algo de desapego, ¿pero y en su estómago?&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De comerse el mundo explora los nuevos caminos que ha emprendido nuestra gastronomía a lo largo de la historia partiendo de las experiencias de exploradores del Nuevo Mundo, comisionados, avanzadillas eclesiásticas, viajeros, escritores y cronistas que han dejado constancia de sus descubrimientos y sus asombros culinarios. También de sus aprensiones.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&amp;nbsp;El autor reúne de un modo enciclopédico anécdotas, historias y fragmentos de obras de autores españoles (y algunos extranjeros) sumamente ilustrativos de la visión de su tiempo, desde el siglo XV —cuando encontrar alimentos era la principal preocupación—, al siglo XXI —cuando el reto es comer las más suculentas variedades de bichos sin inmutarse—; de M. de Anglería, Tomás de la Torre, o Antonio de Ulloa a Javier Reverte, Manu Leguineche o Luis Pancorbo pasando por J.M. de Sagarra y Santiago Rusiñol.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es este, al fin y al cabo, un auténtico festín, un bufet libre para curiosos, viajeros y gastrónomos que empieza y acaba en los mercados de todo el mundo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Ángel Martínez Salazar&lt;/b&gt; (Álava, 1957), es periodista y escritor. Autor de una veintena de libros entre los que destacan: Manuel Iradier, las azarosas empresas de un explorador de quimeras (1993); Aquellos ojos extraños: Euskal Herria en los libros de viaje (1995); El señor de Itzea. Apuntes para una geografía barojiana (2002) y Geografía de la memoria. Aventureros, exploradores y viajeros vascos... (2005). Desde 1982 colabora en diversos medios de comunicación, se ha especializado en historia de América y viajeros españoles de todos los tiempos, y ejerce la crítica literaria. Ha conseguido finalizar su primera novela: Solo un hombre solo y prepara un ensayo sobre los corresponsales de guerra españoles.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3103778796469986112?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3103778796469986112/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3103778796469986112' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3103778796469986112'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3103778796469986112'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/novedad-editorial-de-comerse-el-mundo.html' title='Novedad editorial: «De comerse el mundo. La cocina de los viajeros españoles», de Ángel Martínez Salazar'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-SRZXRBCsJLg/TxQZtW7obKI/AAAAAAAABA0/goifkhNiP14/s72-c/077_nan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1310354304425063421</id><published>2012-01-11T12:19:00.000+01:00</published><updated>2012-01-11T12:19:09.313+01:00</updated><title type='text'>¡¡Atención músicos!! «LO QUE TODO MÚSICO TIENE QUE SABER SOBRE EL CUERPO. Técnica Alexander». Barbara Conable</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-RGxtvwHLcvQ/Tw1uSWSBYfI/AAAAAAAABAo/iBigGApeybo/s1600/01_mus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-RGxtvwHLcvQ/Tw1uSWSBYfI/AAAAAAAABAo/iBigGApeybo/s320/01_mus.jpg" width="201" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;[más información &lt;a href="http://laertes.es/que-todo-msico-tiene-que-saber-sobre-cuerpo-p-948.html"&gt;aquí&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Este libro se inspira en buena parte en los muchos años que ejerció su autora como profesora de la Técnica Alexander. La Técnica Alexander es un método sencillo y práctico de potenciar la soltura y la libertad de movimientos, el equilibrio, los puntos de apoyo, la flexibilidad y la coordinación. Aumenta el rendimiento y es, por lo tanto, una preciada herramienta para el músico. La puesta en práctica de esta técnica perfecciona e intensifica la sensibilidad kinestésica, ofreciendo al intérprete un control que será vivo y fluido, nunca rígido. Procura un medio con el que el uso de una parte del organismo –ya sea la voz, un brazo o una pierna– mejora en la medida en que ha mejorado la utilización de todo el cuerpo y, de hecho, del individuo en general.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&amp;nbsp;Los beneficios de la Técnica Alexander se materializan con la aplicación en la experiencia personal de lo que F.M. Alexander llamó “control constructivo consciente”. El control constructivo consciente es un proceso de autoobservación y autoanálisis por el que la persona cobra un conocimiento íntimo de sus propios hábitos, de tal manera que puede eliminar las tensiones musculares más frecuentes (los típicos tirones), allí donde existan, y reemplazarlas gradual y conscientemente por una conducta constructiva. A menudo, el interesado se limita a suspender el movimiento antinatural y esperar que aparezca el natural. Se ha comprobado que el movimiento natural es aquél que más se apoya y se sustenta en todo el complejo orgánico de los reflejos posturales, incluido el muy valorado “control primario”, la flexo extensión natural de la columna en movimiento, que depende inicialmente de una relación dinámica entre la cabeza y la espina dorsal.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1310354304425063421?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1310354304425063421/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1310354304425063421' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1310354304425063421'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1310354304425063421'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/atencion-musicos-lo-que-todo-musico.html' title='¡¡Atención músicos!! «LO QUE TODO MÚSICO TIENE QUE SABER SOBRE EL CUERPO. Técnica Alexander». Barbara Conable'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-RGxtvwHLcvQ/Tw1uSWSBYfI/AAAAAAAABAo/iBigGApeybo/s72-c/01_mus.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8499177796693790451</id><published>2012-01-11T12:07:00.001+01:00</published><updated>2012-01-11T12:07:37.244+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Abbott'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcà'/><title type='text'>Ressenya: «Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensions» (Blog Diari d'un llibre vell)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sempre fa goig llegir ressenyes com la que ara transcrivim. Va aparèixer a l'estimable blog &lt;a href="http://www.llibrevell.cat/wp/ressenya-planilandia-una-novella-de-moltes-dimensions/"&gt;Diari d'un llibre vell&lt;/a&gt;, i parlar de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/planilndia-p-946.html?osCsid=4b3eed971044c82097a9ef11475c6e1d"&gt;Planilàndia&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, que Laertes ha reeditat recentment. &lt;b&gt;ATENCIÓ, AQUEST POST CONTÉ SPOILERS!&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Oiff03-TjZU/Tw1rivjZwjI/AAAAAAAABAc/cj0mEsrTKAE/s1600/060_arc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-Oiff03-TjZU/Tw1rivjZwjI/AAAAAAAABAc/cj0mEsrTKAE/s320/060_arc.jpg" width="201" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Una de les moltes coses bones que tenen les festes nadalenques són les trobades familiars, especialment quan tens la possibilitat de gaudir dels desplaçaments amb una lectura agradable i breu.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;«Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensions» és tot un clàssic que, en el meu cas, vaig llegir ja força temps en castellà. Mentre estava comprant els regals nadalencs, vaig trobar-me amb aquesta reedició de la traducció al català que tot just s’acaba de publicar, així que vaig decidir autoregalar-me el llibre. L’he llegit durant els desplaçaments d’anada i tornada al tren pel dinar de Sant Esteve.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Planilàndia ens presenta la història d’un món on només hi ha dues dimensions: la llargada i l’amplada. Hi viuen uns éssers plans, amb formes poligonals (en el cas dels mascles) o de línies i la seva vida està marcada en funció de la seva forma al néixer. Els éssers no tenen la possibilitat de canviar d’estatus social; la seva única aspiració és que els seus fills vagin assolint una forma cada vegada més propera al màxim graó social: el cercle.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En el moment de néixer es fa una comprovació de si el polígon és prou regular. Si es detecta una irregularitat, la criatura es marcada com a deforme i pot ser directament eliminada. En altres casos, se’ls permet viure però d’una forma totalment marginada i predestinada a les feines més barroeres, sense possibilitat de tenir fills i sota vigilància constant.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Pràcticament al mateix nivell hi trobem les dones, que no són altre cosa que una simple línia. No tenen pràcticament cap dret i, en determinats llocs es veuen obligades a tot un seguit de normes absurdes per evitar que puguin corrompre la moralitat de la societat.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja dins dels homes hi trobem diversos estadis. El més baix està format pels triangle de dos costats iguals i fan tasques de criats, patges i policies si són dels bons… o soldats i lladres si el seu angle és suficientment agut per convertir-los en éssers perillosos. A mesura que es triangles de dos costats iguals, els isòsceles, van tenint descendència la tendència és que cada vegada s’acostin més als triangles de tres costats iguals, els equilàters. Són els menestrals i comerciants.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Arribat a aquest punt, cada nova generació guanya un nou costat. Així dels triangles equilàters neixen quadrats (advocats); d’aquests els pentàgons (professionals liberals com metges, científics, etc…); el següent estadi són els hexàgons que ja es consideren com classe alta, on el nivell està indicat pel nombre de costats que té. Al capdamunt de la societat hi trobem els cercles –o polígons amb tants costats que semblen cercles. Són els summes sacerdots de Planilàndia i els responsables de prescriure les lleis.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El narrador, un quadrat, ens explica com és la vida en aquest món i els diversos costums socials. També ens explica el somni que va tenir un dia on visitava un món d’una única dimensió, Linilàndia, i la conversa que té amb el seu rei, amb les dificultats per fer-li entendre l’existència d’una segona dimensió. Això és el preàmbul a una visita que rep a casa seva, on un misteriós i perfecte cercle apareix i desapareix (recordeu com Carl Sagan ho explicava a «Cosmos») a mesura que el seu cos tridimensional va travessant el món bidimensional.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El diàleg entre els dos éssers és frustrant, ja que no troben formes d’entendre’s. Així que finalment l’esfera decideix agafar al quadrat i portar-lo a donar una volta. Imagineu-vos el shock de veure, de cop, el teu món des d’una perspectiva totalment desconeguda i que ningú del seu univers havia estat capaç de veure mai.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En acabar el seu viatge, el quadrat es troba amb els problemes de la incredulitat general quan intenta explicar la seva experiència, amb l’afegit que els summes sacerdots han dit que qualsevol que tracti de corrompre la societat amb pensaments d’un altre univers serà castigat.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dit i fet, el nostre amic quadrat acabarà a la presó.Tenint present l’època en que va ser escrita l’obra, finals del segle XIX, en una societat on les diverses classes socials estaven rígidament marcades i on cadascú està predestinat a fer allò que ha de fer en funció de la seva classe… és fàcil veure «Planilàndia» com una representació crítica del món.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8499177796693790451?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8499177796693790451/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8499177796693790451' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8499177796693790451'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8499177796693790451'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2012/01/ressenya-planilandia-una-novella-de.html' title='Ressenya: «Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensions» (Blog Diari d&apos;un llibre vell)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Oiff03-TjZU/Tw1rivjZwjI/AAAAAAAABAc/cj0mEsrTKAE/s72-c/060_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7834761813335043507</id><published>2011-12-23T11:27:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T11:30:55.971+01:00</updated><title type='text'>¡Nuestro becario, nuestro contable y nuestro editor os desean buenas fiestas!</title><content type='html'>&lt;b&gt;[CASTELLANO]&lt;/b&gt;Para ver mejor esta felicitación, y escuchar la maravillosa adaptación jazzy de Noche de Paz que ha realizado para nosotros el músico Gineskunk (aquí su &lt;a href="http://www.myspace.com/568185555"&gt;myspace&lt;/a&gt;), &lt;a href="http://www.laertes.es/nadala2012/Laertes.html"&gt;VISITAD ESTE ENLACE&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;[CATALÀ]&lt;/b&gt;Si voleu veure millor aquesta carta als reis, i escoltar la meravellosa adaptació jazzy de Santa Nit que ha realitzat GinesKunk (aquí el seu &lt;a href="http://www.myspace.com/568185555"&gt;myspace&lt;/a&gt;), &lt;a href="http://www.laertes.es/nadala2012/Laertes_cat.html"&gt;CLIQUEU AQUEST ENLLAÇ&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-1bdqnVmy8Ig/TvRW1dko3nI/AAAAAAAABAQ/A-9cGZwhCqw/s1600/Nadala2012.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="307" src="http://1.bp.blogspot.com/-1bdqnVmy8Ig/TvRW1dko3nI/AAAAAAAABAQ/A-9cGZwhCqw/s400/Nadala2012.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7834761813335043507?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7834761813335043507/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7834761813335043507' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7834761813335043507'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7834761813335043507'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/12/nuestro-becario-nuestro-contable-y.html' title='¡Nuestro becario, nuestro contable y nuestro editor os desean buenas fiestas!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-1bdqnVmy8Ig/TvRW1dko3nI/AAAAAAAABAQ/A-9cGZwhCqw/s72-c/Nadala2012.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-5787788575687064602</id><published>2011-12-21T10:44:00.000+01:00</published><updated>2011-12-21T10:44:12.614+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eulàlia Lledó'/><title type='text'>"Mujer, Monja y Literata", una reseña sobre "Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza", de Eulàlia Lledó</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es un placer recibir reseñas tan extensas y profundas como la que transcribimos aquí. La firma Ana María Peppino Barale, de la Universidad Autónoma Metropolitana-Azcapotzalco. La reseña apareció en &lt;i&gt;Tiempo y escritura&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-luBvpFLv-Tk/TvGp29NhsOI/AAAAAAAABAE/KtB2kOzAYBQ/s1600/099_lae.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="299" src="http://1.bp.blogspot.com/-luBvpFLv-Tk/TvGp29NhsOI/AAAAAAAABAE/KtB2kOzAYBQ/s320/099_lae.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/respuesta-sor-filotea-cruz-p-796.html?osCsid=2bc8087fcb365023e5d6bb177b4b548e"&gt;más información sobre el libro&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Mujer, Monja y Literata&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dra. Ana María Peppino Barale&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lledó, Eulàlia. Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza. Barcelona, Laertes, 2008. 129 pp.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El Instituto de la Mujer de España, publicó en 2004 De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE. Eulàlia Lledó Cunill (Barcelona, 1952), la autora de la obra que aquí se reseña, fue la coordinadora. En 1999, participó en Lo femenino y lo masculino en el Diccionario de la Lengua de la Real Academia Española. Doctora en filología románica por la Universidad de Barcelona y feminista, analiza el discurso educativo, académico, periodístico, deportivo y un largo etcétera, para detectar y exponer los sesgos sexistas y androcéntricos tanto en la literatura como en la lengua; libros y ensayos dan cuenta de su quehacer contínuo en este sentido. Comparte ese afán con excursiones en el campo literario que, según sus propias palabras, la llenan de alegría y bienestar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En esta ocasión, Lledó construye una introducción a la afamada réplica que Sor Juana Inés de la Cruz dirigió al obispo de Puebla, Manuel Fernández de Santa Cruz, bajo el nombre de: “Respuesta de la poetisa a la muy Ilustre sor Filotea de la Cruz”. El obispo recurrió al seudónimo para solicitar a la monja que renunciara a continuar con su vida y escritura más apegadas a lo profano para rendir mayor culto de palabra y obra a lo religioso. Ella, que desde pequeña demostró una inteligencia, memoria y comprensión inusual, contestó en páginas cuyo contenido ha trascendido el tiempo por la importancia de sus conceptos que suenan hoy día, avanzada la primera década del siglo XXI, como extremadamente actuales particularmente por lo que se refiere a los derechos de las mujeres para acceder a la cultura y para desarrollar y expresar sus propios puntos de vista.Lledó aclara que la editorial Laertes ya había publicado en 1979 este celebrado documento, ahora esta nueva edición cuenta con su aportación que presenta amenamente los datos biográficos de la monja jerónima que tienen como fuente lo expresado por el jesuita Diego Calleja en el preliminar “Aprobación”, al tercer tomo de las obras de Sor Juana, Fama y obras póstumas del fénix de México (1700).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero Lladó no se limita a precisar fechas, nombres y circunstancias referidas a Juana de Asbaje y Ramírez de Santillana (1651-1695), sino que resalta el hecho de que la extraordinaria poetisa (así, en femenino) en lengua castellana no estaba sola en su lucha por conquistar su espacio de libertad para pensar, actuar y escribir. Esta insigne ancestra de todas las mujeres presentes, hubo de sufrir el cerco de la intolerancia y la supremacía religiosa a la que estaba atada por sus votos. Trayecto ignominioso que sufrió igualmente la otra religiosa célebre:Teresa de Ávila (1515-1582). De ningún modo fueron únicas, tal la lista que Sor Juana enumera en el apartado tercero de su respuesta, que da cuenta de mujeres sobresalientes que su ojo femenino ubica con presteza en las páginas de la Biblia y otros escritos religiosos o civiles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por su parte Eulàlia Lladó, hace hincapié en la similitud entre Sor Juana y europeas reconocidas por su defensa de las mujeres -tradición iniciada en el medioevo-, tales como Christine de Pizan (1365-1431), Isabel de Villena (1430-1490) y María de Zayas y Sotomayor (1590-1961/1969). Con respecto a esta última, da cuenta de las coincidencias que ha observado entre sus escritos con los posteriores de Juana Inés, lo que demuestra que ambas coincidían en el punto desde donde analizan y opinan sobre las relaciones entre mujeres y hombres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De la misma manera, acentúa su diferencia con la apreciación común de que la prueba del feminismo de la llamada décima musa, está concentrada en las redondillas cuyo primer verso le da el nombre: “Hombres necios que acusáis”; en contrario, indica que tal feminismo constituye el hilo subyacente en toda la trama de su obra, tal como se comprueba en un género en que también fue exponente destacada y “aparentemente tan alejado de cualquier veleidad feminista como puedes ser, por ejemplo, sus juegos de villancicos”, en los cuales “exalta el saber en las mujeres, su capacidad y libertad intelectual”. (p.54)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nunca será suficientemente expuesta la obra de esta mexicana universal, de ahí que este producto de Laertes tiene la virtud de su sencillez, de su brevedad, cualidades que aumentan la posibilidad de ser recomendada para estudiantes preuniversiarios y otros interesados en una figura que es considerada mayoritariamente como tema especializado del campo académico y de las letras cuyo resultados son divulgados en extensos tratados o en publicaciones indexadas, igualmente objeto de investigaciones doctorales, situaciones todas que marcan una frontera de contención o línea divisoria con públicos menos expertos. La presentación de Lledó está redactada en lenguaje claro y preciso que nos acercan a una Sor Juana, digamos, terrenal. Sucede que dicho acercamiento permite brincar el cerco que parece haberse construido ex profeso en torno a la figura de esa mujer emblemática, dificultando el acceso a sus escritos para un público lector no especializado. Bienvenida esta oportunidad de establecer un contacto más cercano con alguien que con humildad reconoció que:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[…] desde que me rayó la primera luz de la razón, fue tan vehemente y poderosa la inclinación a las letras, que ni ajenas represiones -que he tenido muchas-, ni propias reflejas –que he hecho no pocas-, han bastado a que deje de seguir este natural impulso que Dios puso en mí […] (p.72)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La lectura de la &lt;b&gt;&lt;i&gt;Respuesta de la poetisa a la muy ilustre sor Filotea de la Cruz&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, da luz sobre la personalidad insumisa de una mujer en un mundo colonial que establecía normas y comportamientos precisos y androcéntricos. Viene al caso recordar que Octavio Paz (1914-1998, premio Nobel de Literatura 1990) en su esclarecedor libro, Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe (1982), señala que “ […] toda su vida estuvo movida por la voluntad de penetrar en el mundo del saber: un mundo masculino.”Un mundo que la empujó a escoger entre dos caminos: el matrimonio o el convento. Escogió el último.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para apoyar el sentido didáctico de esta propuesta editorial, se concluye con una “Propuesta de lectura”; sus trece puntos encaminan a la lectora o lector hacia ciertos aspectos significativos de la Respuesta y con ello dan pauta para nuevas lecturas, porque cierto es que el contenido se presta para múltiples niveles de significación.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-5787788575687064602?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/5787788575687064602/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=5787788575687064602' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5787788575687064602'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5787788575687064602'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/12/mujer-monja-y-literata-una-resena-sobre.html' title='&quot;Mujer, Monja y Literata&quot;, una reseña sobre &quot;Sor Juana Inés de la Cruz. La hiperbólica fineza&quot;, de Eulàlia Lledó'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-luBvpFLv-Tk/TvGp29NhsOI/AAAAAAAABAE/KtB2kOzAYBQ/s72-c/099_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7407503198564890448</id><published>2011-12-13T11:56:00.004+01:00</published><updated>2011-12-20T11:44:56.073+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Abbott'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='l&apos;Arcà'/><title type='text'>Novetat editorial: «Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensions», d'Edwin A. Abbott</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;PLANILÀNDIA&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Una novel•la de moltes dimensions&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Edwin A. Abbott—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-VIt_5LmI2UE/TucvyD7jCnI/AAAAAAAAA_8/TXfTDfjnlos/s1600/060_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-VIt_5LmI2UE/TucvyD7jCnI/AAAAAAAAA_8/TXfTDfjnlos/s320/060_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5685565591673571954" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Benvinguts a Planilàndia, el país de les dues dimensions. Benvinguts a les seves tradicions, a les seves lleis, a la seva religió i a la seva història, totes elles producte de la més estricta tradició angular que regeix les vides de cadascun dels seus habitants; des de la del més miserable dels triangles irregulars fins a la del més savi dels Cercles. Això sí: no poseu mai en dubte cap de les seves Veritats Matemàtiques, no goseu qüestionar la dimensionalitat de les coses, no us atreviu a somiar dimensions possibles. El pes de la llei pot caure sobre vostre de manera implacable…&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Planilàndia&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; és una de les paràboles socials més enginyoses que s’han escrit. La condició bidimensional del món de Planilàndia funciona com una eficaç sàtira de l’estretor de mires d’una societat regida per una elit satisfeta de si mateixa, el prestigi de la qual es fonamenta en la desigualtat més institucionalitzada.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Després de més de cent anys de la seva publicació, &lt;b&gt;&lt;i&gt;Planilàndia&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; és un imprescindible relat de desbordant enginy matemàtic alhora que una inquietant i aguda sàtira social.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Edwin A. Abbott&lt;/b&gt; (1838-1926). Mossèn i pedagog, Abbott va educar-se en la London School i en el St John’s College de la Universitat de Cambridge, on va rebre les més altes qualificacions en literatura clàssica, matemàtiques i teologia, i va ser-ne nomenat fellow (terme amb què a Oxford i Cambridge es coneixen els professors i alumnes de postgrau que participen del govern de la Universitat).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Com bé diu Roberto Calasso, «Aquest mecanisme de mons concèntrics, incompatibles i incomunicats, posa en dubte els nostres propis punts de referència. [...] No falta qui ha vist en la Planilàndia d’Abbott una sorprenent anticipació de la teoria einsteniana, i de fet el llibre ha esdevingut una feliç lectura per a matemàtics i científics. Però Planilàndia (1884) és un univers fantàstic, minúscul i perfecte i, com a tal, resulta abans de res un exercici inesgotable d’imaginació.»&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7407503198564890448?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7407503198564890448/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7407503198564890448' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7407503198564890448'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7407503198564890448'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/12/novetat-editorial-planilandia-una.html' title='Novetat editorial: «Planilàndia. Una novel·la de moltes dimensions», d&apos;Edwin A. Abbott'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-VIt_5LmI2UE/TucvyD7jCnI/AAAAAAAAA_8/TXfTDfjnlos/s72-c/060_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-2877682334132996652</id><published>2011-12-07T11:20:00.003+01:00</published><updated>2011-12-07T11:30:23.772+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Educación'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><title type='text'>«Buenas prácticas en la evaluación de competencias», reseñado en la Revista Reire</title><content type='html'>Ha aparecido en la &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.raco.cat/index.php/REIRE/article/view/244463/327484"&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Revista Reire&lt;/span&gt; &lt;/a&gt;&lt;/i&gt;una muy buena reseña del libro &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/buenas-prcticas-evaluacin-competencias-p-874.html?osCsid=abeb0343e3b35774f0b43238df3cd871"&gt;Buenas prácticas en la evaluación de competencias&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; (ed. Helena Cano). La reseña la firma Carolina Quirós. &lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-zHHqqrJdVjs/Tt8-QWQBMJI/AAAAAAAAA_k/WWFOnuWyqlg/s1600/130_edu.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-zHHqqrJdVjs/Tt8-QWQBMJI/AAAAAAAAA_k/WWFOnuWyqlg/s320/130_edu.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683329705336451218" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La evaluación de competencias es un tema que cobra  cada día mayor importancia en la docencia universitaria, considerando que el Espacio Europeo de Educación Superior promueve la implementación de un sistema evaluativo centrado en los estudiantes y en su proceso de aprendizaje.&lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La Dra. Elena Cano, con vasta experiencia en docencia e investigación en evaluación, coordina este texto, que refleja el trabajo realizado por el grupo CAU (Competències i Avaluació a la Universitat), adscrito al departamento de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, pero de conformación variada, al ser un equipo interuniversitario  e interdisciplinar. La publicación tiene como objetivo fundamental compartir las experiencias de cinco ejemplos de buenas prácticas en evaluación, cinco intentos bastante acertados de lograr valorar el desarrollo de las competencias de diversa índole en los estudiantes. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El libro comienza con una presentación muy clara sobre los criterios que se siguieron para seleccionar los casos presentados, los que, junto con el análisis de experiencias provenientes de diversas universidades y áreas de estudio, permitieron llegar a elegir las prácticas presentadas. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A modo de marco conceptual o de referencia inicial, se presentan dos apartados que demuestran una exhaustiva y actualizada revisión bibliográfica y se constituyen como síntesis de gran calidad de los temas desarrollados. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El primer apartado teórico, titulado “Los diseños por competencias en educación superior”, hace un recorrido sobre las distintas conceptualizaciones  en torno a las competencias y sobre su implicación para el diseño curricular, explicando de forma sintética, pero muy clara, las visiones de diversos autores e instituciones sobre el tema. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un segundo apartado teórico, “La evaluación por competencias”, hace una caracterización de este proceso integrando los aportes de distintos autores y presentando a continuación los criterios importantes de considerar para llevar a cabo una buena práctica de evaluación por competencias. Esta revisión es un compendio de gran utilidad para que los docentes puedan reflexionar en torno a sus propias prácticas evaluativas. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A continuación, el libro presenta en forma separada los cinco casos elegidos, los cuales se caracterizan por su diversidad y dan cuenta de grandes muestras de creatividad, trabajo en equipo, rigurosidad y capacidad de innovación. Para cada experiencia se hace una descripción detallada de su contexto, sus características fundamentales y finalmente, un apartado titulado “Análisis y dilemas”, donde se hace una reflexión crítica sobre el caso y las correspondientes  conclusiones al respecto. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Todos los casos analizados demuestran que la evaluación por competencias es un trabajo de largo alcance que está recién comenzando a realizarse de manera sistemática y que, pese a constituir experiencias a veces aisladas, permiten  pensar que es factible llegar a implementar sistemas de evaluación adecuados a las exigencias actuales y que favorezcan de la mejor forma posible los aprendizajes profundos y significativos de los estudiantes universitarios.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;En síntesis, se recomienda totalmente la lectura de este libro a aquellas personas, docentes o interesadas en la educación superior, que busquen conocer experiencias reales y exitosas de evaluación por competencias en la universidad, tal  como lo demuestran estos cinco casos desarrollados en distintas universidades catalanas.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-2877682334132996652?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/2877682334132996652/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=2877682334132996652' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2877682334132996652'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2877682334132996652'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/12/buenas-practicas-en-la-evaluacion-de.html' title='«Buenas prácticas en la evaluación de competencias», reseñado en la Revista Reire'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-zHHqqrJdVjs/Tt8-QWQBMJI/AAAAAAAAA_k/WWFOnuWyqlg/s72-c/130_edu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1443762888642891484</id><published>2011-11-22T12:26:00.000+01:00</published><updated>2011-11-22T12:26:00.221+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='erich hackl'/><title type='text'>Erich Hackl, en la XV Feria del Libro de Guadalara, México.</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Xo5qU3z7_Ew/TsTxpuQ0QyI/AAAAAAAAA_Y/xQEcEYtiqSM/s1600/logo_fil.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 182px; height: 79px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-Xo5qU3z7_Ew/TsTxpuQ0QyI/AAAAAAAAA_Y/xQEcEYtiqSM/s320/logo_fil.gif" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675927129489163042" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La pasión será el tema sobre el que siete escritores provenientes de Alemania, Austria, España, Francia, Polonia, Rumania y Suecia charlarán y compartirán experiencias en el Festival de las Letras Europeas que se realizará durante la &lt;a href="http://www.fil.com.mx/"&gt;25 Feria Internacional del Libro de Guadalajara&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El Festival de las Letras Europeas estará dividido en dos jornadas: 29 y 30 de noviembre a las 18:00 horas, y constituirá una excelente oportunidad para que los lectores mexicanos se involucren con la literatura europea contemporánea.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El Festival de las Letras Europeas es organizado por la Delegación de la Unión Europea en México y sus Estados miembros y la Feria Internacional del Libro de Guadalajara. Los escritores que participarán en este encuentro literario serán Saša Stanišić, por Alemania; &lt;span style="font-weight: bold; "&gt;Erich Hackl&lt;/span&gt;, de Austria; Andrés Neuman, por España; David Le Breton, de Francia; Olga Tokarczuk, de Polonia; Dinu Flămând, de Rumania, y Magnus William-Olsson, de Suecia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De &lt;span style="font-weight: bold; "&gt;Erich Hackl&lt;/span&gt; los organizadores subrayan como "tanto su obra literaria como la periodística se preocupan por establecer contactos entre quienes son incapaces de conformarse con la injusticia actual y quienes desean compartir la indignación que sintieron en otro tiempo. Sus relatos, traducidos a 24 lenguas, están basados en sucesos reales. Es autor, entre otros libros, de Adiós a Sidonie, Sara y Simón, Esbozo de un amor a primera vista y Boda en Auschwitz. Sobre el autor, la crítica austriaca Ruth Klüger ha escrito: “Erich Hackl no cuenta historias con aspiraciones modestas: intentan abrir de golpe el receptáculo del presente con el fin de demoler el muro del pasado”. "&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Laertes ha publicado &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/esbozo-amor-primera-vista-p-835.html"&gt;Esbozo de un amor a primera vista&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, de Hackl. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-K2Fz3FvT0SM/TsTw8h5pS6I/AAAAAAAAA_M/WFvn_9LYc3A/s1600/001_tre.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 223px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-K2Fz3FvT0SM/TsTw8h5pS6I/AAAAAAAAA_M/WFvn_9LYc3A/s320/001_tre.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675926353076636578" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1443762888642891484?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1443762888642891484/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1443762888642891484' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1443762888642891484'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1443762888642891484'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/erich-hackl-en-la-xv-feria-del-libro-de.html' title='Erich Hackl, en la XV Feria del Libro de Guadalara, México.'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Xo5qU3z7_Ew/TsTxpuQ0QyI/AAAAAAAAA_Y/xQEcEYtiqSM/s72-c/logo_fil.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-2739772860773222345</id><published>2011-11-18T10:33:00.000+01:00</published><updated>2011-11-18T10:33:00.152+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carles Frigola'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Laertes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><title type='text'>Novedad editorial: «Reich. Cuerpo y psicoanálisis». Carles Frigola</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;REICH&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;CUERPO Y PSICOANÁLISIS&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;—Carles Frigola—&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-76N3rA0NgRQ/TsTl8YkffoI/AAAAAAAAA_A/_uanbo4LkrA/s1600/108_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-76N3rA0NgRQ/TsTl8YkffoI/AAAAAAAAA_A/_uanbo4LkrA/s320/108_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675914255944089218" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/reich-p-945.html"&gt;más informaciós sobre el libro&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En agosto de 1934, sin ninguna notificación o explicación Wilhelm Reich fue excluido de la Sociedad Psicoanalítica Internacional. La originalidad de sus ideas —escrupulosamente documentada en su trabajo clínico y en sus libros— es el legado legítimo del desarrollo científico de la teoría de la libido de Freud.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;«&lt;span style="font-style: italic; "&gt;Reich: cuerpo y psicoanálisis&lt;/span&gt;, escrito por el Dr. Carlos Frigola con ayuda de sus colegas del American College of Orgonomy y del Institute for Orgonomic Science, con una perspectiva única y un pensamiento claro ilustra, con ejemplos clínicos, cómo el análisis del carácter y la terapia médica orgonómica pueden observar y tratar los problemas emocionales contemporáneos» (Dra. Eva Reich).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El psicoanálisis ha evitado, con mucho cuidado, saber qué sucede en el cuerpo de los pacientes cuando la excitación libidinal está siendo movilizada por las interpretaciones verbales del analista. Los hallazgos de W. Reich sobre la armadura corporal explican muchos enigmas del carácter humano: la escisión entre el cuerpo como matriz del self (Platón) de los instintos libidinales distorsionados de la carne (Dionisos). &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La claridad expositiva y los casos clínicos del ACO y del IOS que ilustran el trabajo del Dr. Carlos Frigola hacen que el libro sea de lectura obligada para el estudioso culto que desea alcanzar una información precisa y amplia del trabajo de W. Reich dentro del movimiento psicoanalítico.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Carles Frigola i Serra&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt; es psiquiatra, psicoanalista y médico orgonomista. Premio Pascual y Prats del Colegio de Médicos y de la Agrupación de Ciencias Médicas de Gerona. Médico de familia en Peralada y en Pont de Molins (Gerona).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Diplomado en la Tavistock Clinic y el Institute of Group Analisys de Londres; durante la década de los setenta vivió en esta ciudad y formó parte del movimiento inglés de psiquiatría comunitaria con el Dr. R.D. Laing. También fundó Existentalia, que fue la primera comunidad terapéutica de nuestro país. Ha trabajado con la Dra. Eva Reich —hija de Wilhelm Reich— y es miembro de la American College of Orgonomy. Es autor de diversos libros, entre los cuales destacan: &lt;i&gt;El cuerpo dividido&lt;/i&gt; (1980) de la editorial Olañeta; &lt;i&gt;Wilhelm Reich; el autor y su obra&lt;/i&gt; (1980), de la editorial Barcanova; &lt;i&gt;Los ángeles caídos&lt;/i&gt; (1989) de la editorial Kairós; &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/carcter-femenino-p-609.html"&gt;El carácter femenino&lt;/a&gt;&lt;/i&gt; (2002); &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/primeros-auxilios-emocionales-p-615.html"&gt;Primeros auxilios emocionales&lt;/a&gt;&lt;/i&gt; (2004), y &lt;i&gt;Cordura, locura y sabiduría&lt;/i&gt; (2006), todos ellos editados en Laertes y &lt;i&gt;El cavaller Dalmau de Creixell i altres escrits empordanesos&lt;/i&gt; (2008), de la editorial Brau.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es editor de la &lt;i&gt;Revista de Ciencias Orgonómicas&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-2739772860773222345?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/2739772860773222345/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=2739772860773222345' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2739772860773222345'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2739772860773222345'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/novedad-editorial-reich-cuerpo-y.html' title='Novedad editorial: «Reich. Cuerpo y psicoanálisis». Carles Frigola'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-76N3rA0NgRQ/TsTl8YkffoI/AAAAAAAAA_A/_uanbo4LkrA/s72-c/108_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7838756991954668660</id><published>2011-11-17T11:21:00.003+01:00</published><updated>2011-11-17T11:27:01.150+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Educación'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><title type='text'>Novedad editorial: «Pedagogía hospitalaria. Bases para la atención integral». VV.AA.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Pedagogía Hospitalaria. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Bases para la atención integral&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Verónica Violant Holz, M.ª Cruz Molina Garuz, Crescencia Pastor Vicente&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-NAVZ1hEOWAw/TsTg4aNCjGI/AAAAAAAAA-0/g0nKo4AnAm8/s1600/131_edu.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-NAVZ1hEOWAw/TsTg4aNCjGI/AAAAAAAAA-0/g0nKo4AnAm8/s320/131_edu.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675908690104978530" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/pedagoga-hospitalaria-p-943.html"&gt;&lt;b&gt;más información sobre el libro&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La Pedagogía Hospitalaria es una especialidad que está teniendo un importante auge y expansión a nivel internacional. Cada vez es más evidente la necesidad de una formación específica básica y continuada de los profesionales implicados, que en este ámbito proceden de diferentes disciplinas, especialmente Educación, Sanidad, Psicología y Psicopedagogía. Este libro surge de la demanda de sistematizar los contenidos fundamentales de la formación posgraduada que se ha ido desarrollando en la Universidad de Barcelona y en Santiago de Chile, en los últimos años. Presenta desde una perspectiva actual y amplia, las bases conceptuales y metodológicas para implementar programas y estrategias educativas en los diferentes contextos de intervención (hospital, escuela y domicilio). Puede resultar de gran utilidad a los profesionales pues la aportación teórica y la propuesta de elementos de innovación pretende facilitar la práctica profesional y optimizar la atención educativa individualizada y grupal. Al mismo tiempo puede servir como ayuda para los responsables de la planificación, gestión y puesta en marcha de planes de actuación relacionados con la Pedagogía Hospitalaria.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Verónica Violant Holz&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Doctora en Psicología. Profesora del Departamento de Didáctica y Organización Educativa de la Universidad de Barcelona. Directora del Posgrado de Pedagogía, infancia y Enfermedad (UB). Docente e investigadora en el ámbito de la creatividad y de la pedagogía hospitalaria, específicamente en pediatría y neonatología.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;M.ª Cruz Molina Garuz&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Doctora en Medicina. Profesora del Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación de la Universidad de Barcelona. Docente e investigadora en Promoción de la Salud y en Pedagogía Hospitalaria. Directora del Posgrado Pedagogía, infancia y enfermedad y coordinadora del Máster Universitario en intervenciones sociales y educativas (UB).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Crescencia Pastor Vicente&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Doctora en Pedagogía. Profesora del Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación de la Universidad de Barcelona. Docente e investigadora en Pedagogía Hospitalaria y en Psicomotricidad. Coordinadora del Posgrado de Pedagogía, infancia y enfermedad (UB).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las tres autoras son miembros del Grupo de investigación en intervenciones socioeducativas en la infancia y la juventud (GRISIJ).&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7838756991954668660?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7838756991954668660/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7838756991954668660' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7838756991954668660'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7838756991954668660'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/novedad-editorial-pedagogia.html' title='Novedad editorial: «Pedagogía hospitalaria. Bases para la atención integral». VV.AA.'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-NAVZ1hEOWAw/TsTg4aNCjGI/AAAAAAAAA-0/g0nKo4AnAm8/s72-c/131_edu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-5543091932076749847</id><published>2011-11-08T10:00:00.000+01:00</published><updated>2011-11-08T10:00:10.540+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Laertes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Doménico Chiappe'/><title type='text'>Master class de Doménico Chiappe —autor de «Tan real como la ficción», para La Vanguardia</title><content type='html'>Albert Lladó entrevista para &lt;span style="font-style:italic;"&gt;La Vanguardia&lt;/span&gt; el autor y periodista Doménico Chiappe sobre la labor del periodista hoy. Chiappe ha publicado con nosotros &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Tan real como la ficción&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;***&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-6qIwCHTEg90/TrfExnoBm6I/AAAAAAAAA-o/gQZkCvGfyXU/s1600/102_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-6qIwCHTEg90/TrfExnoBm6I/AAAAAAAAA-o/gQZkCvGfyXU/s320/102_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672218612425923490" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Doménico Chiappe (Lima, 1970) es coordinador editorial en La Fábrica, imparte clases en el máster ABC- Complutense, además de formar parte del Instituto de Cultura y Tecnología de la Universidad Carlos III. Colaborador habitual de la revista Frontera D, desde sus inicios en la profesión - fue miembro fundador de la revista Primicia y del diario TalCual de Venezuela - se ha dedicado al periodismo de investigación, siendo reconocido con la Mención de Honor en los Premios Iberoamericanos de Unicef y la Agencia Efe. Pero fue al preparar sus talleres de periodismo literario cuando se dio cuenta de la poca bibliografía especializada que existe y, a partir de allí, nació el ensayo &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/tan-real-como-ficcin-p-866.html?osCsid=66d9d5d6d42980b6babb5fea0896b3ac"&gt;Tan real como la ficción (Herramientas narrativas en periodismo)&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, publicado por la editorial Laertes.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;¿El periodismo es un género literario?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sí, porque contar una historia con profundidad e inteligencia es una forma de hacer literatura. El periodismo cuenta con la crónica y el reportaje para reconstruir por medio de la palabra estas historias.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Usted defiende que los recursos de la narrativa le pueden servir al periodista para cautivar al lector. ¿Cuál es la frontera entre la ficción y el retrato "atractivo" de los hechos?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La frontera infranqueable del periodista la traza lo real. El periodismo no fabula ni inventa. Lo que cuenta proviene de la investigación y no de la imaginación. Lo que no quiere decir que la realidad no pueda ser contada con las herramientas técnicas narrativas que han logrado hacer que la ficción cautive.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;¿Es lícito convertir las personas en personajes de nuestras historias?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es inevitable. Una persona posee cientos de cualidades que surgen según las circunstancias y nadie puede trasladar tal complejidad al relato de unos hechos sin elegir unas sobre otras. Al decidir cómo se retrata a esa persona, se le está convirtiendo en personaje. Hay una enorme responsabilidad en esta conversión. Y el periodista tiene que saber que, quiéralo o no, escribir sobre alguien, incluso sobre sí mismo, es convertirlo, convertirse, en personaje.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Asegura que "la única manera de hacer del periodismo un arte literario es a partir de la exploración de la humanidad individual". ¿Cree que los medios han querido explicar la realidad, demasiadas veces, desde los colectivos como si sus integrantes fueran entes homogéneos?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Muchas veces, demasiadas, en los medios leemos o escuchamos terribles generalizaciones, debido a esa tendencia, muy extendida, de tratar a entelequias como si fueran un individuo. En el fondo, es una forma de hacer ficción, lo que les facilita el trabajo, les evita indagar. Pero lo que resulta de esa práctica es un compendio de estereotipos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Con el 15M, por poner un ejemplo, ¿se pecó de esa generalización?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los tertuliantes habituales y muchos periodistas insistieron en afirmar que el 15M era un movimiento. Buscaban identificar a un líder que poder atacar. En esta estrategia había una manipulación del lenguaje muy estudiada, que evitaba dirigir a la opinión pública hacia lo que, a mi entender, significó esa protesta callejera y desorganizada: un llamado de atención a todo un sistema político, económico y social dirigido con una mediocridad, autocomplacencia y falta de visión increíble. Ahora hay gente que pretende capitalizar el 15M para ganar votos. Pero el 15M no fue ni siquiera un movimiento. Hubo tantas razones para salir a la calle como personas. De ahí la imposibilidad de consenso a la hora de formular propuestas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;En su libro, también habla de las diferencias entre crónica y reportaje.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Diserto sobre las diferencias entre la clave de ficción y la de realidad, pero también sobre las similitudes entre la crónica y el cuento, en cuanto a constituir el espacio para desarrollar al personaje y el espacio para la singularidad; y entre el reportaje y la novela, en cuanto a su ambición por mostrar un hecho desde múltiples perspectivas y lograr la polifonía. Es una apreciación muy personal, una evolución de estos dos conceptos.&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Define tres entidades del texto: narrador, protagonista y focalizador. ¿Se puede romper esta estructura?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Se puede romper la estructura junto a todas las demás reglas. Pero antes hay que dominarlas. Saber lo que se hace y por qué se hace.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Muchas veces se le ha pedido al periodista que actúe como un observador imparcial... Una pretensión que tilda de "necedad"&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Todo ser humano es deudor de su cultura. No puede despojarse de sus prejuicios, de su ideología, de su visión del mundo para convertirse en narrador. El que lo diga es un impostor. Mejor asumir, mostrar, ese bagaje con el que se enfrentan los hechos. Yo digo que más que hablar de "objetividad" se debe hablar de "honestidad". Más que de "verdad", de "pluralidad".&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;En su ensayo explica que "es probable que la figura del corresponsal viva sus últimos días". ¿Cómo han afectado las redes sociales a la profesión?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De muchas maneras. Quizás lo más importante sea que el editor ha perdido autoridad frente a sus lectores. Ya no hay dos o tres que le dicen a una nación qué, cómo y cuándo leer. Ahora hay mucha gente que recomienda temas y enfoques. La gente comienza a buscar el contenido, no la marca. Son tiempos muy duros para los que estaban acostumbrados a que el ciudadano que quería estar informado se dirigía al kiosco y elegía la cabecera de siempre. O encendía la tele y veía el informativo de las 9. Internet y las redes sociales no se puede controlar con tanta facilidad.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En el caso de los corresponsales, yo me alegro de que las tecnologías móviles y satelitales nos permitan saber qué sucede en esas regiones donde los periodistas, cada vez más acomodados, dicen que no pueden entrar. Y creo que pronto la mayoría de corresponsales tendrán que trabajar más o tendrán que buscar otro empleo. Se salvarán los mejores, lo que no temen a internarse en el terreno.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;En el periodismo digital el lector puede participar de forma más directa.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En este momento, en las grandes redacciones, persiste el apego al papel. Sus web no son más que migraciones del tabloide. Allí no saben cómo ofrecer contenidos multimedia ni tampoco qué hacer con la enorme y valiosa cantidad de información que reciben de las comunidades digitales, así que el aporte del lector queda muy relegado y no pasa por el editor de contenidos, ni se toma en serio como noticia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Sin embargo, la inmediatez que prima en la elaboración de los textos hace difícil que se apliquen algunas de las herramientas que propone.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El periodismo impreso ha perdido la batalla por la inmediatez y su rol está en ofrecer contenidos profundos, sesudos análisis y grandes historias. Utilizar las herramientas que propongo para la escritura de la realidad no quita más tiempo a la hora de redactar. Pero sí exige investigación. En los medios, los recursos van a los bolsillos de los consejeros y no se destina a investigar. Así que la materia prima llegue por otros canales, como gabinetes de prensa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;¿Conseguir la firma, escribir desde un estilo propio y reconocible, es uno de los objetivos al que deberíamos aspirar los redactores?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Solo el que aspire que sus escritos sean leídos y, a veces, guardados y, con suerte, releídos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Cuando utilizamos el diálogo, sea en una entrevista o en una crónica, estamos "imitando" la forma de hablar, pero no reproduciéndola. ¿No existe el riesgo de forzar la interpretación y acabar diciendo algo que el protagonista no ha dicho?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El riesgo siempre existe, incluso sin reconstruir un diálogo, y hay que asumirlo, a menos que quieras ser un simple altavoz.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;También podemos utilizar metáforas para explicar mejor algunas realidades. ¿Por qué cree que se utilizan tan poco en los diarios? ¿Las revistas son un mejor hábitat para el periodismo narrativo?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las revistas, con pocas excepciones como New Yorker o Etiqueta Negra, se han convertido en catálogos de publicidad, cada vez menos encubierta. El hábitat ideal comienza a ser el espacio digital, cuyo territorio se crea a medida que se crean contenidos y no tienen la limitación del "espacio". Allí se consolida el fenómeno que Benjamín Lana llama "el periodista sin medio" y que en Estados Unidos, por ejemplo, comienza a hablar de tú a tú con los grandes diarios.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Díganos alguna técnica básica que utiliza en sus talleres para pasar del estereotipo al arquetipo.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Les propongo que narren a través de la acción, de una acción elegida después de mucha observación, y que le dejen los adjetivos al lector.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Después de la filosofía post estructuralista aún vemos que la mayoría de textos siguen la estructura aristotélica de comienzo, nudo y desenlace. ¿Por qué hay tanto miedo a romperla?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Porque es muy efectiva. Utiliza la cualidad temporal para ordenar los elementos de una historia, los equilibra con naturalidad.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Hablemos del punto de vista. ¿Cómo acertar en el tono y la perspectiva?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hay que plantearse primero qué se quiere contar y luego cómo. Cada historia funciona mejor con una perspectiva que con otra; necesita un tono específico. Son decisiones que se deben tomar antes de empezar a escribir. Lo ideal es conocer cuáles opciones tiene un narrador y qué matices aporta cada punto de vista, para elegir el más adecuado a las respuestas sobre qué y cómo contar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Uno de los capítulos de su libro está dedicado a la entrevista. ¿Cómo romper el discurso ya cerrado de alguien que está de promoción y que ha repetido las mismas respuestas cientos de veces en los últimos días?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sueño con el día en que los medios de comunicación tracen su propia agenda y marginen las entrevistas de promoción al plano que deben tener realmente en el mundo que vivimos: mínimo. Creo que alguien es entrevistable a partir del momento en que deja de vender algo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;En sus conclusiones apuesta por el "seguimiento de la historia cuando deja de ser última hora".&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Creo que la noticia se encuentra en la investigación y no en el calendario. Si el periodista corre permanentemente detrás del último suceso y no se queda el tiempo necesario en ninguna parte para profundizar y hacerle seguimiento a un suceso, la noticia siempre dependerá del calendario.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Para concluir, cítenos dos clásicos del periodismo narrativo que le hayan influenciado, y dos periodistas en activo que sigan ejerciendo la profesión como una "literatura de los hechos"&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A mis estudiantes les digo que si solo van a leer dos libros de periodismo en su vida que sean &lt;i&gt;Hiroshima&lt;/i&gt; de John Hersey, y &lt;i&gt;Despachos de guerra&lt;/i&gt; de Michael Herr; aunque a mí, en mis inicios, me influenciaron los libros de Ryszard Kapuscinski y &lt;i&gt;Al pie de un volcán te escribo&lt;/i&gt;, de Alma Guillermoprieto.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A pesar de que los periódicos cada día tienen menos qué leer, sigue existiendo una legión de periodistas excelentes. Voy a mencionar a estos dos por tres razones: son muy buenos, defienden el oficio cada día y tengo el privilegio de contar con su amistad: Alfonso Armada y Julio Villanueva Chang.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-5543091932076749847?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/5543091932076749847/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=5543091932076749847' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5543091932076749847'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5543091932076749847'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/master-class-de-domenico-chiappe-autor.html' title='Master class de Doménico Chiappe —autor de «Tan real como la ficción», para La Vanguardia'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-6qIwCHTEg90/TrfExnoBm6I/AAAAAAAAA-o/gQZkCvGfyXU/s72-c/102_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-5689489459063327819</id><published>2011-11-05T10:00:00.001+01:00</published><updated>2011-11-05T10:00:01.622+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='John Buchan'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcà'/><title type='text'>A partir del 5 de novembre, no us perdeu l'adaptació teatral d'Els 39 esglaons, de John Buchan!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A partir del cinc de novembre, no us podeu perdre &lt;i&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;a href="http://www.grupbalana.com/teatro.asp?ID=296"&gt;Els 39 esglaons&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;,&lt;/i&gt; obra dirigida per Abel Folk, basada en l’obra John Buchan de mateix títol, i &lt;a href="http://laertes.es/els-esglaons-p-664.html"&gt;publicada per Laertes&lt;/a&gt; en la seva col•lecció L’Arcà. I després podrem decidir si el llibre era millor que l’obra!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ie8e-tEw_VQ/TrJ1TcJPhwI/AAAAAAAAA-c/9BgKJ0u1q9o/s1600/els-39-esglaons.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 165px; height: 165px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ie8e-tEw_VQ/TrJ1TcJPhwI/AAAAAAAAA-c/9BgKJ0u1q9o/s320/els-39-esglaons.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670723857645799170" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/els-esglaons-p-664.html"&gt;&lt;b&gt;ELS 39 ESGLAONS&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;, de John Buchan&lt;/div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-eu6KWlXTcv0/TrJzYTpbKpI/AAAAAAAAA-Q/bEAsjk_OdKM/s1600/052_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-eu6KWlXTcv0/TrJzYTpbKpI/AAAAAAAAA-Q/bEAsjk_OdKM/s320/052_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670721742240950930" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;John Buchan, fill d'un clergue, va néixer a finals d'agost de 1875, a Perth (Escòcia), i va estudiar Dret a les universitats de Glasgow i d'Oxford. Als vint anys va publicar'el primer llibre, Sir Quixote of the Moors, i es va convertir en un escriptor professional. Va ser, a més a més, advocat, editor, periodista, director de l'Agència Reuter, i parlamentari. Després de ser nomenat Baró de Tweedsmuir, va morir quan era governador del Canadà, el 1940. La seva extensíssima obra literària comprèn biografies, sobretot de personatges escocesos, i novel·les d'aventures. Representa el prototipus d'anglès amant i defensor de la ideq. de l'Imperi Britànic. Coetani de G.K. . Chesterton i d'E.C. Bentley, va rebre la influència de Sir Walter Scott i era admirador de R.L. Stevenson, Rudyard Kipling i, per descomptat, de Sir Arthur Conan Doyle. Per altra banda, és evident que tant Graham Greene com John Le Carré, han vegut de, la mateixa deu.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Richard Hannay, el protagonista d'Els 39 esglaons, la novel·la que avui presentem traduïda per primera vegada al català, respon al prototipus de ciutadà de l'Imperi Britànic tal com l'imagina el seu autor: natural de Canadà, fill d'escocesos, ha estat vivint a Sud-A frica i a Rodèsia, ha participat a la guerra de Matabele i es troba desenfeinat, ociós i, per tant, avorrit a la capital, Londres. Una intriga i un assassinat posterior el portaran a recórrer amb gran dinamisme el país i a salvar l'Imperi d'una amenaça que té accent alemany.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-5689489459063327819?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/5689489459063327819/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=5689489459063327819' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5689489459063327819'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5689489459063327819'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/partir-del-5-de-novembre-no-us-perdeu.html' title='A partir del 5 de novembre, no us perdeu l&apos;adaptació teatral d&apos;Els 39 esglaons, de John Buchan!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Ie8e-tEw_VQ/TrJ1TcJPhwI/AAAAAAAAA-c/9BgKJ0u1q9o/s72-c/els-39-esglaons.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8116815037465850077</id><published>2011-11-03T10:56:00.002+01:00</published><updated>2011-11-03T11:01:58.104+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Henry James'/><title type='text'>Novedad editorial: «Daisy Miller», de Henry James</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;DAISY MILLER&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Henry James—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Vahpikp_Jvo/TrJllOGCw_I/AAAAAAAAA-E/pHZLhYIUz_M/s1600/023_cam.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-Vahpikp_Jvo/TrJllOGCw_I/AAAAAAAAA-E/pHZLhYIUz_M/s320/023_cam.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670706570925884402" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/daisy-miller-p-941.html?osCsid=6708608194de87650e4a81a5e0e3a5a8"&gt;&lt;b&gt;Más información&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Miss Daisy, una muchacha americana hermosa y libre de mediados del siglo XIX, pasa unas semanas en Suiza para continuar después su periplo europeo en Roma. Su belleza y comportamiento desenfadado deslumbran al joven Winterboune, a la par que irritan a la tía del chico, paradigma de la rígida sociedad de la época. La libertad alegre de Miss Daisy, tan adelantada a su época, es para el círculo de norteamericanos de Roma de un libertinaje y vulgaridad aberrante, lo cual sume a Winterboune en el desconcierto de tomar partido entre la valentía y la cobardía, entre el escándalo y el tedio.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Henry James, con la sutileza que caracteriza los genios de la literatura, describe en &lt;i&gt;&lt;b&gt;Daisy Miller&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; el choque de dos maneras de entender el mundo, con un domino de la psicología de los personajes abrumador. Hay novelas cortas que perduran en la memoria del lector durante largo tiempo. He aquí uno de los ejemplos más brillantes y más exactos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Henry James&lt;/b&gt; (Nueva York, 1843 – Londres, 1916). Estudió en Nueva York, Londres, París y Ginebra; en 1862 ingresó en la Facultad de Derecho de Harvard. En 1875, en París conoció a Flaubert, Turguénev y otras figuras del mundo literario. Al año siguiente marchó a Londres, donde participó activamente en la vida social de la metrópolis. Considerado como una de las grandes figuras de la literatura transatlántica, es autor de relatos, obras de teatro, de crítica, autobiografías y libros de viajes.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8116815037465850077?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8116815037465850077/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8116815037465850077' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8116815037465850077'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8116815037465850077'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/novedad-editorial-daisy-miller-de-henry.html' title='Novedad editorial: «Daisy Miller», de Henry James'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Vahpikp_Jvo/TrJllOGCw_I/AAAAAAAAA-E/pHZLhYIUz_M/s72-c/023_cam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3848740812495101144</id><published>2011-11-02T09:56:00.000+01:00</published><updated>2011-11-02T09:56:00.256+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>«Rumbo a Berlín y Potsdam». Pablo-Ignacio Dalmases habla de esta guía en Travelport</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-yBaMHrzenYY/Tq5jM8ngBqI/AAAAAAAAA9w/08F13fx07Zs/s1600/80_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-yBaMHrzenYY/Tq5jM8ngBqI/AAAAAAAAA9w/08F13fx07Zs/s200/80_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5669578054987417250" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las guías de la &lt;a href="http://laertes.es/castellano/rumbo-c-63.html?osCsid=6f40275472141e74e68c47a8630d66b0"&gt;&lt;b&gt;colección Rumbo a…&lt;/b&gt;&lt;/a&gt; siguen una estructura preestablecida que sus usuarios conocen bien. Sin embargo la dedicada a &lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/berln-potsdam-p-900.html"&gt;Berlín y Postdam&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; rompe este esquema porque, tal y como se indica en su título, de lo que se trata es de poner especial acento en el patrimonio arquitectónico de estas dos ciudades vecinas. El filólogo &lt;b&gt;Juan Pedro Rodríguez-Ledesma&lt;/b&gt; ha escrito un texto que es mucho más que una guía convencional, porque ofrece un itinerario literario sobre el desarrollo urbanístico de la ciudad, su arquitectura, arte y cultura, con especial referencia a los museos, parques y jardines e incluso a la huella judía de la ciudad, que la barbarie nazi no pudo borrar del todo.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3848740812495101144?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3848740812495101144/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3848740812495101144' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3848740812495101144'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3848740812495101144'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/11/rumbo-berlin-y-potsdam-pablo-ignacio.html' title='«Rumbo a Berlín y Potsdam». Pablo-Ignacio Dalmases habla de esta guía en Travelport'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-yBaMHrzenYY/Tq5jM8ngBqI/AAAAAAAAA9w/08F13fx07Zs/s72-c/80_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6382059980216412228</id><published>2011-10-31T09:50:00.002+01:00</published><updated>2011-10-31T09:55:34.369+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='José Manuel Alonso Ibarrola'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nan-Shan'/><title type='text'>«Viajes para mitómanos», de Alonso Ibarrola, en "Travelport"</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Wsouo6bUMmU/Tq5iDgC2DVI/AAAAAAAAA9k/87A1APm9ZXw/s1600/75_nan.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-Wsouo6bUMmU/Tq5iDgC2DVI/AAAAAAAAA9k/87A1APm9ZXw/s320/75_nan.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5669576793187028306" /&gt;&lt;/a&gt;Hay muchas motivaciones para decidir el destino y el itinerario de un vieja y una de ellas, cada vez más importante a medida que aumenta el nivel cultural medio, es la de tratar de encontrar en paisajes y monumentos la huella dejada por los hechos, personajes importantes del pasado o mitos de cualquier tipo. Este es, por tanto, el leit-motiv que ha llevado al veterano periodista José Manuel Alonso Ibarrola a escribir &lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/viajes-para-mitmanos-p-916.html?osCsid=6f40275472141e74e68c47a8630d66b0"&gt;este libro&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; en el que explica recorridos asociados a determinados hechos, leyendas, personajes o mitos ubicados en Europa.&lt;br /&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;Los mitos cuya huella propone reseguir son variados: pueden ser de carácter legendario (canales venecianos); literarios (La vuelta al mundo en ochenta días o El código da Vinci); artísticos (Gaugin); bélicos (desembarco de Normandía); cinematográficos (El tercer hombre); religiosos (el catarismo en el sur de Francia); o biográficos (Eugenia de Montijos en su exilio de Inglaterra y Madrid.&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;El viajero amante de los mitos puede, por tanto, imaginar que res respira el mismo ambiente que aquellos otros personajes reales o ficticios, aunque en ello haya mucho de imaginación porque algunos personajes y lugares reseñados han cambiado copernicanamente a lo largo de los siglos.&lt;/p&gt;Pablo-Ignacio de Dalmases, Travelport.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6382059980216412228?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6382059980216412228/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6382059980216412228' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6382059980216412228'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6382059980216412228'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/10/viajes-para-mitomanos-de-alonso.html' title='«Viajes para mitómanos», de Alonso Ibarrola, en &quot;Travelport&quot;'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Wsouo6bUMmU/Tq5iDgC2DVI/AAAAAAAAA9k/87A1APm9ZXw/s72-c/75_nan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8758823329535008107</id><published>2011-10-18T10:00:00.001+02:00</published><updated>2011-10-26T11:24:21.492+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Daniel de Roulet'/><title type='text'>Novedad editorial. «Kamikaze Mozart», de Daniel de Roulet</title><content type='html'>Del autor de &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/kamikaze-mozart-p-924.html"&gt;Fukushima mon amour&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;«Mi muy honorable señorita Fumika, Mi querida prometida, Su madre le habrá comunicado ya la excelente noticia. Nuestras dos familias han conseguido entenderse en todos los puntos, incluido el dinero. Nuestros esponsales están decididos. Por lo que estoy ansioso por conocerla.»&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-lJRsa5LLtR8/TpwJPTHmcPI/AAAAAAAABKE/ZdkHVLdC93g/s1600/004_tre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"&gt;&lt;img border="0" height="320" width="201" src="http://2.bp.blogspot.com/-lJRsa5LLtR8/TpwJPTHmcPI/AAAAAAAABKE/ZdkHVLdC93g/s320/004_tre.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/kamikaze-mozart-p-924.html"&gt;más información&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Marzo de 1942. Tetsuo Tsutsui, piloto del ejército japonés al servicio de su Majestad el Emperador en la guerra contra Estados Unidos, escribe a su prometida. Nunca antes se han visto. Ella es una joven pianista que acaba de iniciar la carrera de concertista en el conservatorio de Berkeley —en territorio enemigo—. Indiferente, espera escapar a su suerte. Pero en su pasión por Mozart se cruza para siempre el destino de un joven científico suizo que poco después decidirá unirse a la carrera por la bomba atómica, en defensa de la democracia. &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En abril de ese mismo año, junto a otros cien mil japoneses será encerrada en un campo y luego transferida al desierto de Santa Fe. Traicionada y denunciada será intercambiada por un prisionero de guerra americano, así regresa a un Japón completamente devastado. &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Una novela que va de las navidades de 1938 en el frío Estocolmo al otoño de 1969 en Zúrich, de Los Álamos de Oppenheimer a los Juegos Olímpicos de Tokio, pasando por el accidente de Palomares. &lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Daniel de Roulet&lt;/b&gt; (Ginebra, Suiza 1944), escritor suizo en lengua francesa, con Kamikaze Mozart llegó a ser finalista del premio de libreros en Francia en 2007. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En esta misma colección está incluido &lt;b&gt;&lt;i&gt;Fukushima mon amour&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, una carta a una amiga japonesa en relación a la catástrofe nuclear.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8758823329535008107?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8758823329535008107/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8758823329535008107' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8758823329535008107'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8758823329535008107'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/10/novedad-editorial-kamikaze-mon-amour-de.html' title='Novedad editorial. «Kamikaze Mozart», de Daniel de Roulet'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-lJRsa5LLtR8/TpwJPTHmcPI/AAAAAAAABKE/ZdkHVLdC93g/s72-c/004_tre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6725478114305467008</id><published>2011-10-17T09:50:00.002+02:00</published><updated>2011-10-17T09:52:55.542+02:00</updated><title type='text'>"Quan tot es redueix a creure". Cristina Carbonell recomana «Karain: Un recuerdo», de Conrad, al diari Público</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-hgzo_ztoOSw/TpveI0V9nUI/AAAAAAAABJ4/ueAP7yJT0Gk/s1600/001_ave.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"&gt;&lt;img border="0" height="320" width="201" src="http://2.bp.blogspot.com/-hgzo_ztoOSw/TpveI0V9nUI/AAAAAAAABJ4/ueAP7yJT0Gk/s320/001_ave.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/karain-p-919.html?osCsid=a6c4f1990a49071b47d3ee600ee12c04"&gt;més informació&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Joseph Conrad va qualificar aquesta novel·la curta com una de les seves millors obres. L’escriptor d’origen polac construeix amb precisió descriptiva els paisatges exteriors dels arxipèlags de Malàisia en l’època del colonialisme i els paisatges interiors de l’ésser humà, on la realitat i la fantasia es posen a ballar sobre els records d’una traïció. La culpa s’erigeix en una quimera de malson que rosega el protagonista, el líder d’una comunitat a qui tothom obeeix i escolta com a portador de la força i la saviesa. Fins que defalleix. En vista de la impossibilitat d’oblidar, s’imposa la necessitat de fugir de si mateix, dels remordiments que el turmenten, busca refugi en una força externa, a la qual s’aferra per sentir-se en pau. Els traficants d’armes anglesos que l’ajuden a trobar aquesta fe saben molt bé que no es poden menysprear les pors de l’altre, perquè són les mateixes pors que fan navegar tot ésser humà per la línia fina de l’horitzó que el separa de la bogeria. Tal com diu l’hàbil mariner Hollis, tot es redueix a creure.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6725478114305467008?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6725478114305467008/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6725478114305467008' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6725478114305467008'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6725478114305467008'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/10/quan-tot-es-redueix-creure-cristina.html' title='&quot;Quan tot es redueix a creure&quot;. Cristina Carbonell recomana «Karain: Un recuerdo», de Conrad, al diari Público'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-hgzo_ztoOSw/TpveI0V9nUI/AAAAAAAABJ4/ueAP7yJT0Gk/s72-c/001_ave.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-2043261181856508919</id><published>2011-10-05T12:33:00.004+02:00</published><updated>2011-10-05T12:37:49.990+02:00</updated><title type='text'>Mañana jueves, presentación de «Una noche en las vegas», de Jaime Rosal, en el Hotel Princesa Sofia</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Editorial Laertes tiene el placer de invitarle al cóctel de presentación de la última novela de Jaime Rosal, &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/una-noche-las-vegas-p-908.html"&gt;Una noche en Las Vegas&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, que tendrá lugar el jueves 6 de octubre a las 19.30 en el Hotel Princesa Sofia. El acto será presentado por Luis Racionero.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-4_EmzLf3fSY/Towyr160ANI/AAAAAAAAA9M/ndoZC9tazAs/s1600/invitacio%2Bnoche%2Bvegas.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-4_EmzLf3fSY/Towyr160ANI/AAAAAAAAA9M/ndoZC9tazAs/s320/invitacio%2Bnoche%2Bvegas.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5659954560487391442" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-2043261181856508919?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/2043261181856508919/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=2043261181856508919' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2043261181856508919'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2043261181856508919'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/10/manana-jueves-presentacion-de-una-noche.html' title='Mañana jueves, presentación de «Una noche en las vegas», de Jaime Rosal, en el Hotel Princesa Sofia'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-4_EmzLf3fSY/Towyr160ANI/AAAAAAAAA9M/ndoZC9tazAs/s72-c/invitacio%2Bnoche%2Bvegas.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-274603099903517021</id><published>2011-10-01T10:41:00.000+02:00</published><updated>2011-10-01T10:41:00.897+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Riera'/><title type='text'>Una nueva reseña de «Rumbo a Benín» de Joan Riera, en la revista Mundo Negro</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-G0QgygxtTCY/ToRMFxUrveI/AAAAAAAAA88/Pf6Skiyjz58/s1600/79_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-G0QgygxtTCY/ToRMFxUrveI/AAAAAAAAA88/Pf6Skiyjz58/s320/79_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657730693907332578" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las guías turísticas ayudan al viajero a preparar su itinerario y a orientarse una vez pisa el país que quiere recorrer. Y, además, tienen otra ventaja: la de ofrecer a quienes no pueden desplazarse al país en cuestión la alternativa de disfrutar del viaje usando su imaginación y sin moverse de su silla. esta guía consigue ambos objetivos a la perfección.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Benín no figura entre los destinos turísticos prioritarios de los españoles, pero quien se anime a visitarlo no quedará defraudado, ni tampoco quien quiera simplemente disfrutar de la lectura de &lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/benin-p-876.html"&gt;esta guía&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;, muy bien trabajada. Su autor conoce el país al dedillo y, además de presentar datos y consejos prácticos sobre transporte, alojamiento o comida, nos introduce en la historia y la cultura de uno de los países más atractivos de África, que ofrece mucho más que playas y parques naturales. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Su rica historia tiene sus momentos más brillantes en el esplendor del reino de Abomey, uno de los más florecientes de África Occidental, y su religión tradicional —el vodú— sigue impregnando la vida diaria de una buena parte de sus habitantes.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ésta, como el resto de guías de Laertes —que incluyen varios países africanos—, está pensada para quien quiera recorrer el país hablando con sus habitantes y aprendiendo de su modo de vida, que es sin duda la mejor manera de viajar.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-274603099903517021?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/274603099903517021/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=274603099903517021' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/274603099903517021'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/274603099903517021'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/10/una-nueva-resena-de-rumbo-benin-de-joan.html' title='Una nueva reseña de «Rumbo a Benín» de Joan Riera, en la revista Mundo Negro'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-G0QgygxtTCY/ToRMFxUrveI/AAAAAAAAA88/Pf6Skiyjz58/s72-c/79_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7324590660631681039</id><published>2011-09-30T11:51:00.003+02:00</published><updated>2011-09-30T11:56:58.197+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Doménico Chiappe'/><title type='text'>El jueves 6 de octubre, en la librería La fugitiva de Madrid, taller con Doménico Chiappe</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La librería madrileña La Fugitiva organiza un taller con Doménico Chiappe, autor de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/tan-real-como-ficcin-p-866.html?osCsid=0f0f4c9eb4d66e620646a3e659e4b51c"&gt;Tan real como la ficción&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;. ¿Por qué? Pues por lo que se expresa a continuación:&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-uP24whHaN90/ToWRfzZ4u9I/AAAAAAAAA9E/7ilmcC8QojU/s1600/102_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-uP24whHaN90/ToWRfzZ4u9I/AAAAAAAAA9E/7ilmcC8QojU/s320/102_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5658088482421652434" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;«Hola a todas,&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ahora con esto de internet parecería que la única solución para la prensa escrita pasa por la calidad de sus artículos, pero no basta con decir que a la actual mediocridad de la prensa la salvará contar historias bien escritas. Hay que decir cómo hacerlo. Cómo aplicar las técnicas narrativas que dominan los grandes autores en la tarea de informar sobre la realidad. El libro &lt;b&gt;&lt;i&gt;Tan real como la ficción&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; reúne las principales técnicas de la narrativa de ficción y cómo se han utilizado en textos periodísticos: personaje, estructura, trama, tema, tensión, tiempo, ambiente, punto de vista...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y desde La Fugitiva al autor de este libro, Doménico Chiappe, se le ha ocurrido plantear un &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Taller exprés el próximo jueves 6 de octubre a las 20h. El aforo es limitado y previa inscripción.&lt;/span&gt; Se recomienda la lectura previa del libro. Para más información al respecto visita nuestra web &lt;a href="http://lafugitiva.com/"&gt;www.lafugitiva.com&lt;/a&gt;»&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7324590660631681039?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7324590660631681039/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7324590660631681039' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7324590660631681039'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7324590660631681039'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/el-jueves-6-de-octubre-enla-libreria-la.html' title='El jueves 6 de octubre, en la librería La fugitiva de Madrid, taller con Doménico Chiappe'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-uP24whHaN90/ToWRfzZ4u9I/AAAAAAAAA9E/7ilmcC8QojU/s72-c/102_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-9078005074255527336</id><published>2011-09-29T10:10:00.003+02:00</published><updated>2011-09-29T10:17:06.665+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kipling'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emili Olcina'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nan-Shan'/><title type='text'>Novedad editorial: «El Egipto de los magos», de Rudyard Kipling</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/egipto-los-magos-p-922.html?osCsid=2fb9100b9b432eaaf64260c731212825"&gt;EL EGIPTO DE LOS MAGOS&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Rudyard Kipling—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Edición de Emili Olcina&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-xLvFkLvJeXc/ToQnI0kj8AI/AAAAAAAABJo/VXpH_ic0qu4/s1600/76_nan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-xLvFkLvJeXc/ToQnI0kj8AI/AAAAAAAABJo/VXpH_ic0qu4/s320/76_nan.jpg" width="201" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/egipto-los-magos-p-922.html?osCsid=2fb9100b9b432eaaf64260c731212825"&gt;más información&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Kipling viaja a Egipto y visita el Sudán entre invierno y primavera de 1913 movido por el deseo de “descubrir el sol”, y los juegos de luces y sombras darán las páginas más llamativas de un texto que varias veces proporciona ejemplos modélicos de impresionismo literario y casi se diría que pictórico. Sus descripciones del desierto o de los colosos de Abu Simbel hacen que el texto literario adquiera las propiedades de las más límpidas imágenes visuales, o en las necrópolis egipcias hace sentir la humedad, la opresividad y los ecos y resonancias en las cámaras y pasadizos subterráneos de las tumbas labradas en la roca y a la vez transmite el encanto de las escenas de la vida cotidiana representadas en sus paredes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero Kipling viaja también para conocer los peligros que amenazan el dominio de Gran Bretaña en sus colonias norteafricanas. Más allá de la brillantez paisajística, su texto remite a la formación, en el norte de África, de movimientos anticolonialistas que, ceñidos entonces a la lucha por la soberanía nacional, se situaban ya en la línea que lleva a la lucha por la soberanía popular en las revoluciones democráticas desencadenadas en 2011. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Rudyard Kipling&lt;/b&gt;. Novelista, poeta, brillante periodista, e indiscutido como uno de los más grandes (según muchos, el más grande) de los autores de narrativa breve en lengua inglesa, Rudyard Kipling (su nombre de pila es el del lago inglés junto al cual se conocieron sus padres) nació en Bombay (India) el 30 de diciembre de 1865. Con sus relatos publicados en la India desde 1884 ganó fama internacional, y en 1889 llegó ya consagrado a Inglaterra, donde residió (salvo por paréntesis en los Estados Unidos y África del Sur) hasta su muerte (en Burwash, Sussex) el 18 de enero de 1936. Especialmente popular por sus dos &lt;i&gt;Libros de las tierras vírgenes&lt;/i&gt; (1894 y 1895) y por &lt;i&gt;Kim&lt;/i&gt; (1901), desde 1907 es el ganador más joven (41 años) del Premio Nobel de Literatura. Pese al humor alegre de varias de sus obras más famosas, una pista fiable de su clima espiritual es su maestría en el género del terror fantástico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El preparador de esta edición, Emili Olcina, es novelista, ensayista y, a veces, guionista de cine. Ya se ha ocupado de Kipling preparando, para esta misma colec­ción, la edición de &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/viaje-japn-p-869.html"&gt;Viaje al Japón&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-9078005074255527336?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/9078005074255527336/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=9078005074255527336' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9078005074255527336'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9078005074255527336'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/novedad-editorial-el-egipto-de-los.html' title='Novedad editorial: «El Egipto de los magos», de Rudyard Kipling'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-xLvFkLvJeXc/ToQnI0kj8AI/AAAAAAAABJo/VXpH_ic0qu4/s72-c/76_nan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-2187696064882692687</id><published>2011-09-27T10:01:00.002+02:00</published><updated>2011-09-27T10:05:33.068+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joseph Conrad'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aventuras'/><title type='text'>Novedad editorial: «Karain: un recuerdo», de Joseph Conrad</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;KARAIN: un recuerdo &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Joseph Conrad &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-TWuYw_5gY4c/ToGBq8syj-I/AAAAAAAABJg/gB4JgCn0PiA/s1600/001_ave.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-TWuYw_5gY4c/ToGBq8syj-I/AAAAAAAABJg/gB4JgCn0PiA/s320/001_ave.jpg" width="201" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/karain-p-919.html?osCsid=446cf1300bfcb6e68386dd97fbc011d7"&gt;más información&lt;/a&gt;] &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Pocas obras existen que naveguen a través de la complejidad del hombre de una manera tan precisa como esta novela. En &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/karain-p-919.html?osCsid=446cf1300bfcb6e68386dd97fbc011d7"&gt;Karain: un recuerdo&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, el Otro no es un ser menospreciable incapaz de sentir remordimiento o dolor, ni los marinos británicos que trafican con armas miran con menosprecio a su interlocutor, puesto que todos se saben indefensos ante los embates de la fatalidad y el recuerdo. De algún modo, los personajes de esta novela saben que la amistad y el respeto mutuo son las únicas anclas para no navegar sin rumbo en el océano de la locura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La ironía que recorre esta historia de fetiches, amuletos, convicciones arrolladoras y destinos trágicos, ambientada en los exóticos archipiélagos malayos descritos con deslumbrante y exacta belleza; la tensión que vuela en pos de un desenlace que orilla el amor como un sueño imposible, y la maestría de quien deja en suspenso sus recursos últimos para dar cima a un relato espléndido, confirman una vez más la validez actual de la obra de ese marino por vocación y escritor tal vez por fatalidad, que diera una de las más imponentes muestras a la literatura inglesa de principios del siglo XX. Joseph Conrad, quien dijo que esta era una de sus mejores obras,  muestra en Karain: un recuerdo al hombre y su peculiar complejidad en perpetuo combate con la curiosa vida, “ese misterioso arreglo de lógica implacable con propósitos fútiles”, con una sensibilidad inédita en la era colonial. Su mirada recorre tanto las bellezas naturales de Malasia como los tenebrosos recovecos del alma humana. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Joseph Conrad&lt;/b&gt; (Józef Teodor Konrad Korzeniowski, 1857-1924), polaco de nacimiento y británico de adopción y convicción, es uno de los mejores escritores de la literatura inglesa; su influencia sobre William Faulkner, André Malraux y Graham Greene, entre otros escritores, es notoria; Virginia Woolf fue una gran admiradora suya, al igual que Bertrand Russell, quien explica en sus memorias como su admiración lo llevó a pedirle permiso para bautizar con el nombre de Conrad a su segundo hijo. Marino mercante durante varios años de su vida, la mayoría de ellos bajo bandera británica, publicó su primera novela, La locura de Almayer (Almayer’s Folly, 1895) a los 38 años. Entre su obra destacan las novelas &lt;i&gt;Lord Jim&lt;/i&gt; (Lord Jim, 1901), &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/lnea-sombra-p-317.html"&gt;La línea de sombra&lt;/a&gt;&lt;/i&gt; (The shadow line: a confession, 1917) y &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/nostromo-p-308.html"&gt;Nostromo&lt;/a&gt;&lt;/i&gt; (Nostromo, 1904); y los relatos &lt;i&gt;El corazón de las tinieblas&lt;/i&gt; (Heart of Darkness, 1902) y &lt;i&gt;Tifón&lt;/i&gt; (Typhoon, 1903).&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-2187696064882692687?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/2187696064882692687/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=2187696064882692687' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2187696064882692687'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2187696064882692687'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/novedad-editorial-karain-un-recuerdo-de.html' title='Novedad editorial: «Karain: un recuerdo», de Joseph Conrad'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-TWuYw_5gY4c/ToGBq8syj-I/AAAAAAAABJg/gB4JgCn0PiA/s72-c/001_ave.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8483656717172519690</id><published>2011-09-16T10:39:00.004+02:00</published><updated>2011-09-16T10:49:41.422+02:00</updated><title type='text'>Activitats organitzades per Laertes per aquest darrer cap de setmana de La Setmana del llibre en Català</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Bon dia! Des de Laertes hem preparat dues activitats, una per dissabte i una altra per diumenge. Us hi esperem!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-5MsCRI_mpgY/TnMMSjqNv8I/AAAAAAAAA8s/nr8lw0LpKOE/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-5MsCRI_mpgY/TnMMSjqNv8I/AAAAAAAAA8s/nr8lw0LpKOE/s200/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652875470229585858" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;DISSABTE, a les 19.30 fins a les 20.00: l'aventura de traduir Gargantua i Pantagruel, amb Miquel-Àngel Sánchez Férriz, Anne Bats i Josep Pedrals.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any 1985 &lt;b&gt;Miquel-Àngel Sánchez Férriz&lt;/b&gt; enllestia la traducció de &lt;i&gt;&lt;b&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; per l’editorial MOLU. L’any 2011 Emili Olcina enllestia &lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873"&gt;la seva versió&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; per Laertes Editorial. Qui conegui una mica l’obra mestra de Rabelais sabrà que aquests dos traductors han fet una feina titànica, heroica. Tenim el plaer de tenir-los junts en una taula per explicar als lectors els secrets i les anècdotes que amaguen cada una de les pàgines d’aquesta obra. La traductora francesa Annie Bats i el poeta Josep Pedrals remataran la xerrada llegint fragments de l’obra tant en francès com en català.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;DIUMENGE,  a les 11.30h fins a les 12.00h: La història del POUM, amb Pelai Pagès.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-dd-X-9vAe1E/TnMNI0_L9MI/AAAAAAAAA80/7dm9nAW7jMk/s1600/033_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 139px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-dd-X-9vAe1E/TnMNI0_L9MI/AAAAAAAAA80/7dm9nAW7jMk/s200/033_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652876402593887426" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Fins el 25 de setembre &lt;a href="http://www.mhcat.net/exposicions/exposicions/exposicions_en_curs/el_poum_75_anys_d_historia"&gt;podeu visitar&lt;/a&gt; al Museu d’Història de Catalunya la interessant exposició  sobre els 75 anys del P.O.U.M. Laertes sempre ha tingut un interès especial en mantenir viva la memòria dels milicians i l’experiència revolucionària que el POUM va suposar. Pelai Pagès parlarà del POUM i del seu líder més carismàtic, el&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=808"&gt; malaguanyat Andreu Nin&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;US HI ESPEREM!!&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8483656717172519690?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8483656717172519690/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8483656717172519690' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8483656717172519690'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8483656717172519690'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/activitats-organitzades-per-laertes-per.html' title='Activitats organitzades per Laertes per aquest darrer cap de setmana de La Setmana del llibre en Català'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-5MsCRI_mpgY/TnMMSjqNv8I/AAAAAAAAA8s/nr8lw0LpKOE/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8643094975900861739</id><published>2011-09-13T09:41:00.004+02:00</published><updated>2011-09-13T09:57:52.052+02:00</updated><title type='text'>Traduir Gargantua i Pantagruel. Una aventura. Xerrada entre Emili Olcina i Miquel-Àngel Sánchez Férriz</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquest dissabte vam gaudir d'una interessantíssim diàleg entre dos llibres (&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertesediciones.blogspot.com/search/label/Ramon%20Espelt"&gt;Laberints&lt;/a&gt;&lt;/i&gt; i &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.labreuedicions.com/minotaure-friedrich-durrenmatt/"&gt;Minotaure&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;), entre dos gèneres (l'assaig i la poesia) i entre dues editorials (&lt;a href="http://laertes.es/"&gt;Laertes&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://www.labreuedicions.com/"&gt;Labreu&lt;/a&gt;). Va ser encantador. Sota un sol que trencava les pedres i davant d'una cinquantena de persones, al Parc de la Ciutadella.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-AZXhKg3VTlY/Tm8JuN5w6dI/AAAAAAAAA8c/zas47Jkd4yI/s1600/mino%2Bi%2Blaberint.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-AZXhKg3VTlY/Tm8JuN5w6dI/AAAAAAAAA8c/zas47Jkd4yI/s320/mino%2Bi%2Blaberint.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651746746983836114" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Ignasi Pàmies (traductor de &lt;i&gt;Minotaure&lt;/i&gt;) i Ramon Espelt (autor de &lt;i&gt;Laberints&lt;/i&gt;)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;a la Setmana del Llibre en català. (foto Ester Andorrà)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquest dissabte &lt;b&gt;DIA 17 DE SETEMBRE, de les 19.30 a les 20.00h&lt;/b&gt;, al Bulevard del Coneixement de la &lt;a href="http://www.lasetmana.cat/"&gt;Setmana del Llibre en Català&lt;/a&gt;, tindrem el gran honor d'escoltar dos traductors parlar de la mateixa obra, &lt;b&gt;&lt;i&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, una obra que és un repte i un pedregar per a qui gosi traduir-la, i un goig indescriptible per qui decideixi llegir-se-la. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-KRBq0G86NqE/Tm8L_s5_MrI/AAAAAAAAA8k/tvknCEQ7_KQ/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-KRBq0G86NqE/Tm8L_s5_MrI/AAAAAAAAA8k/tvknCEQ7_KQ/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651749246387303090" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any 1985 &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Miquel-Àngel Sánchez Férriz&lt;/span&gt; enllestia la traducció de &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; per l’editorial MOLU. L’any 2011 &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Emili Olcina&lt;/span&gt; &lt;a href="http://laertes.es/gargantua-pantagruel-p-873.html?osCsid=8cd1e43bc1992b33afdf10084027e596"&gt;enllestia la seva versió&lt;/a&gt; per Laertes Editorial. Qui conegui una mica l’obra mestra de Rabelais sabrà que aquests dos traductors han fet una feina titànica, heroica. Tenim el plaer de tenir-los junts en una taula per explicar als lectors els secrets i les anècdotes que amaguen cada una de les pàgines d’aquesta obra. La traductora francesa &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Annie Bats&lt;/span&gt; i el poeta &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Josep Pedrals&lt;/span&gt; remataran la xerrada llegint fragments de l’obra tant en francès com en català.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8643094975900861739?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8643094975900861739/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8643094975900861739' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8643094975900861739'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8643094975900861739'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/traduir-gargantua-i-pantagruel-una.html' title='Traduir Gargantua i Pantagruel. Una aventura. Xerrada entre Emili Olcina i Miquel-Àngel Sánchez Férriz'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-AZXhKg3VTlY/Tm8JuN5w6dI/AAAAAAAAA8c/zas47Jkd4yI/s72-c/mino%2Bi%2Blaberint.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-586083033027138436</id><published>2011-09-12T10:25:00.004+02:00</published><updated>2011-09-12T10:32:56.210+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Serie Logoi'/><title type='text'>Novedad editorial: «Razón, utopía y ética de la emancipación. Reflexión ante el Bicentenario de las independencias iberoamericanas»</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;RAZÓN, UTOPÍA Y ÉTICA DE LA EMANCIPACIÓN&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Reflexiones ante el Bicentenario&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;de las independencias iberoamericanas&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Ángela Sierra González y M.ª Lourdes C. González Luis (eds.)&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-qDsnAj-oruk/Tm3C6Bug9NI/AAAAAAAAA8U/22MTtdRHakQ/s1600/006_log.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-qDsnAj-oruk/Tm3C6Bug9NI/AAAAAAAAA8U/22MTtdRHakQ/s320/006_log.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5651387409571574994" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/razn-utopa-tica-emancipacin-p-917.html?osCsid=8dbaa184be32d071696e956573119f0b"&gt;más información&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En este libro se han abordado algunos aspectos de la situación de Latinoamérica desde diversos enfoques. En ninguno de estos aspectos se ha pretendido ser exhaustivo, pero sí acercarse con una mirada crítica a los problemas que enfrenta Latinoamérica hoy, y que, en muchos sentidos, comprometen su futuro. Cuestiones tales como la multiculturalidad, la diversidad social, el resurgir del indigenismo, la construcción de los nuevos republicanismos y los procesos de revisión de las Constituciones democráticas, así como el desarrollo de una ética pública, son extremos que afectan singularmente al desarrollo social y político de América Latina y son los temas tratados en este volumen. Sin embargo, no son estos los únicos problemas, también, emerge, con capacidad de generar conflicto, la integración panamericana que sigue, actualmente, vías diversas y contradictorias.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es obvio que estas contradicciones no contribuyen a favorecer el despliegue del liderazgo internacional de América Latina. De hecho, la integración y las formas de alcanzarla son terreno de controversia entre los diversos Estados latinoamericanos. Por otro lado, el mérito de este libro consiste en que todas las aportaciones se unen a la corriente crítica que, en la celebración del Bicentenario de las Independencias de Latinoamérica, se han esforzado por revisar dos procesos: el primero, la emancipación política de las nuevas naciones. Y en segundo lugar, el fracaso de esta emancipación con la aparición de la dependencia del subcontinente respecto de nuevos neoimperialismos, como sucede con el estadounidense.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Además, se recogen aportaciones de autores que, si bien tienen en común su preocupación por reflexionar de modo crítico, parten de premisas no necesariamente coincidentes, poseen visiones diferentes y enfatizan cuestiones diversas. Ha contribuido a la diversidad de perspectivas el que los autores sean de continentes distintos y, por consiguiente, puedan afrontar los contextos sociales y políticos con miradas disímiles.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-586083033027138436?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/586083033027138436/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=586083033027138436' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/586083033027138436'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/586083033027138436'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/novedad-editorial-razon-utopia-y-etica.html' title='Novedad editorial: «Razón, utopía y ética de la emancipación. Reflexión ante el Bicentenario de las independencias iberoamericanas»'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-qDsnAj-oruk/Tm3C6Bug9NI/AAAAAAAAA8U/22MTtdRHakQ/s72-c/006_log.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1909582812560630286</id><published>2011-09-08T09:22:00.005+02:00</published><updated>2011-09-08T13:19:46.808+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='José Manuel Alonso Ibarrola'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nan-Shan'/><title type='text'>Novedad editorial: «Viajes para mitómanos», de José Manuel Alonso Ibarrola</title><content type='html'>&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;b&gt;VIAJES PARA MITÓMANOS&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;b&gt;—José Manuel Alonso Ibarrola—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-cJDL46MritI/Tmht0ybakTI/AAAAAAAAA8M/aH5bEtk6yRo/s1600/75_nan.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 251px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5649886486193672498" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-cJDL46MritI/Tmht0ybakTI/AAAAAAAAA8M/aH5bEtk6yRo/s400/75_nan.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://laertes.es/viajes-para-mitmanos-p-916.html?osCsid=5e0e7483063db1e6fbca77af3f7bf437"&gt;Este libro&lt;/a&gt; es una caprichosa selección de escenarios recorridos por el autor a lo largo de treinta años en calidad de periodista y escritor de viajes. La selección tiene un denominador común: Son rutas sugerentes, diversas, fuera de los circuitos tradicionales, idóneas para quienes consideren que viajar puede ser algo más que una distracción: una emoción.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para aquellos que, admiradores de un escritor, un cineasta, un músico o un pintor, quieren evocar los escenarios donde transcurrieron sus vidas y los personajes de sus obras. Es decir, para quienes se consideren, como el autor, mitómanos, fetichistas o cualquier otra «extravagancia» que convierte sus viajes en algo personal e inolvidable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Manuel Alonso Ibarrola (San Sebastián, 1934). Escritor y periodista. Su actividad literaria oscila entre la literatura de humor y la de viajes, a la que se ha dedicado en los últimos años. Colaborador asiduo en prestigiosas publicaciones periódicas, ha recibido galardones de los gobiernos italiano y francés por sus trabajos periodísticos. Está considerado uno de los pioneros en la promoción de “rutas culturales”. Para más información sobre sus obras, se puede consultar su página web: www.alonsoibarrola.com.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Viajes para mitómanos &lt;/i&gt;&lt;/b&gt;comprende las siguientes rutas para mitómanos:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Italia mía &lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Piamonte&lt;/b&gt;: los caminos secretos &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Venecia&lt;/b&gt;: una ciudad de leyendas &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Parma&lt;/b&gt;: por tierras de Verdi &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Florencia&lt;/b&gt;: una ciudad con vistas &lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Nápoles&lt;/b&gt;: canciones y milagros &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Abruzzo&lt;/b&gt;: al otro lado de los Apeninos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Cerdeña&lt;/b&gt;: sortilegio y bandoleros &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;La ruta de «El Código da Vinci&lt;/b&gt;» &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;A la búsqueda de Marcel Proust &lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Tras las huellas de Paul Gauguin &lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;La vuelta al «pequeño mundo» de Julio Verne &lt;/b&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Normandía: Día D-Hora H &lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;En el país de los cátaros &lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Provenza&lt;/b&gt;: de Aix a Arles &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="Pa10" style="margin-top:8.0pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt"&gt;&lt;b&gt;Loira Atlántico&lt;/b&gt;: de Le Mans al Océano&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1909582812560630286?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1909582812560630286/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1909582812560630286' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1909582812560630286'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1909582812560630286'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/novedad-editorial-viajes-para-mitomanos.html' title='Novedad editorial: «Viajes para mitómanos», de José Manuel Alonso Ibarrola'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-cJDL46MritI/Tmht0ybakTI/AAAAAAAAA8M/aH5bEtk6yRo/s72-c/75_nan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-986916580327229939</id><published>2011-09-05T09:00:00.003+02:00</published><updated>2011-09-16T10:48:43.534+02:00</updated><title type='text'>Editorial LAERTES a la SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ (del 9 al 18 de setembre)</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-kNF3fV_E0FM/Tl866h41tLI/AAAAAAAAA8E/i3TE0d7V4pY/s1600/setmana%2Bllibre%2Bcatala.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 58px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-kNF3fV_E0FM/Tl866h41tLI/AAAAAAAAA8E/i3TE0d7V4pY/s400/setmana%2Bllibre%2Bcatala.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5647297234949485746" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Enguany tenim el goig d’anunciar-vos que ens trobareu a la &lt;a href="http://www.lasetmana.cat/"&gt;Setmana del Llibre en Català&lt;/a&gt; (Parc de la Ciutadella, del &lt;b&gt;9 al 18 de setembre&lt;/b&gt;), amb gran part del nostre catàleg i l’exposició i venta de &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/index.php?cPath=100_115"&gt;L’Arcà,&lt;/a&gt; la nostra històrica col•lecció de narrativa fantàstica, que ja compta amb 87 títols.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ens podreu trobar a la &lt;b&gt;caseta número 22&lt;/b&gt; i també a &lt;b&gt;l’espai ROTONDA DE LA PARAULA&lt;/b&gt; perquè hem organitzat tres xerrades que esperem que siguin del vostre interès:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;DIA 10 DE SETEMBRE, 13.00 a 13.30h: El minotaure i el seu laberint.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-4e-0KitZkRI/Tl85VfRWxII/AAAAAAAAA7k/k821C-27__w/s1600/kap029.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 223px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-4e-0KitZkRI/Tl85VfRWxII/AAAAAAAAA7k/k821C-27__w/s320/kap029.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5647295499080221826" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A partir del llibre &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=797"&gt;Laberints. Llocs, textos, imatges, films&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, de Ramon Espelt (Laertes editorial) i &lt;a href="http://labreu.wordpress.com/2010/09/02/minotaure-de-friedrich-durrenmatt-al-timeout/"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Minotaure&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;, de Friedrich Dürrenmatt (LaBreu edicions), us proposem un viatge a través d’aquests dos mites que configuren la nostra cultura, de la mà de Ramon Espelt i Ignasi Pàmies.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;DIA 17 DE SETEMBRE, 19.30 a 20.00h: L’aventura de traduir &lt;i&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-plUdzHP4zGw/Tl86HUVhsdI/AAAAAAAAA7s/u39cQYpjptI/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-plUdzHP4zGw/Tl86HUVhsdI/AAAAAAAAA7s/u39cQYpjptI/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5647296355138384338" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L’any 1985 &lt;b&gt;Miquel-Àngel Sánchez Férriz&lt;/b&gt; enllestia la traducció de &lt;i&gt;&lt;b&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; per l’editorial MOLU. L’any 2011 Emili Olcina enllestia &lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873"&gt;la seva versió&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; per Laertes Editorial. Qui conegui una mica l’obra mestra de Rabelais sabrà que aquests dos traductors han fet una feina titànica, heroica. Tenim el plaer de tenir-los junts en una taula per explicar als lectors els secrets i les anècdotes que amaguen cada una de les pàgines d’aquesta obra. La traductora francesa Annie Bats i el poeta Josep Pedrals remataran la xerrada llegint fragments de l’obra tant en francès com en català.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;DIA 18 DE SETEMBRE, 11.30h a 12.00: La història del POUM&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-gBPO_lUk7MU/Tl86WIZYJQI/AAAAAAAAA70/qtvVuvKd3Xc/s1600/033_lae.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-gBPO_lUk7MU/Tl86WIZYJQI/AAAAAAAAA70/qtvVuvKd3Xc/s320/033_lae.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5647296609631347970" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Fins el 25 de setembre &lt;a href="http://www.mhcat.net/exposicions/exposicions/exposicions_en_curs/el_poum_75_anys_d_historia"&gt;podeu visitar&lt;/a&gt; al Museu d’Història de Catalunya la interessant exposició  sobre els 75 anys del P.O.U.M. Laertes sempre ha tingut un interès especial en mantenir viva la memòria dels milicians i l’experiència revolucionària que el POUM va suposar. Pelai Pagès parlarà del POUM i del seu líder més carismàtic, el&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=808"&gt; malaguanyat Andreu Nin&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;US HI ESPEREM!!&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-986916580327229939?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/986916580327229939/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=986916580327229939' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/986916580327229939'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/986916580327229939'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/09/editorial-laertes-la-setmana-del-llibre.html' title='Editorial LAERTES a la SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ (del 9 al 18 de setembre)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-kNF3fV_E0FM/Tl866h41tLI/AAAAAAAAA8E/i3TE0d7V4pY/s72-c/setmana%2Bllibre%2Bcatala.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8958820505963204936</id><published>2011-08-29T09:43:00.003+02:00</published><updated>2011-08-29T09:49:20.513+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Winsor McCay'/><title type='text'>'Pesadillas de cenas indigestas', de Windsor McCay, en RTVE</title><content type='html'>¡Buenos días! ¡Qué sugerente es volver a las andadas con este pequeño reportaje de RTVE en el que se habla de Pesadillas de cenas indigestas, del gran Windsor McCain. Nos permitimos reproducir el fragmento aquí. Podéis leer el reportaje completo &lt;a href="http://www.rtve.es/noticias/20110819/comics-nuestros-abuelos-regresan-estanterias/455655.shtml"&gt;aquí&lt;/a&gt;.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'Helvetica Neue', arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; "&gt;&lt;h2 class="ladillo" style="padding-top: 0px; padding-right: 10px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 16px; font-size: 16px; font-weight: normal; line-height: 28px; color: rgb(176, 6, 6); font: normal normal bold 25px/28px 'Helvetica Neue', arial, sans-serif; letter-spacing: 0px; border-bottom-width: 1px; border-bottom-style: solid; border-bottom-color: rgb(242, 242, 242); "&gt;'Pesadillas de cenas indigestas', de Windsor McCay&lt;/h2&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-FICjrKcPTE4/TltDLq4xPLI/AAAAAAAAA7c/3d5gHr_9v2k/s1600/pesadillas.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 235px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-FICjrKcPTE4/TltDLq4xPLI/AAAAAAAAA7c/3d5gHr_9v2k/s320/pesadillas.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646180425609067698" /&gt;&lt;/a&gt;[...] Si retrocedemos un poco más atrás, no a la prehistoria de los cómics pero casi, nos encontramos con una obra de lo más sugerente: "&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=867"&gt;Pesadillas de cenas indigestas&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;", de Winsor McCay, ilustre creador de uno de los cómics más famosos de la historia, "Little Nemo in Slumberland".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Corría el año 1904 cuando el autor empezó a publicar esta serie en el New York Evening Telegraph, obteniendo un éxito inmediato con estas historias de una página, con final cerrado y dirigidas a un público adulto (muy al contrario que sus obras anteriores).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lejos de la temática optimista de "Little Nemo" (que vería la luz en 1905), "Pesadillas de cenas indigestas" se sumergía en los miedos más profundos del ser humano, todo a través de un pobre desgraciado que siempre se iba a la cama tras haberse zampado una fondue galesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Buena parte de estas tiras se publicaron en 1984 en la editorial Laertes, que ahora recupera esta&lt;b&gt; joya visual&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8958820505963204936?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8958820505963204936/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8958820505963204936' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8958820505963204936'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8958820505963204936'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/08/pesadillas-de-cenas-indigestas-de.html' title='&apos;Pesadillas de cenas indigestas&apos;, de Windsor McCay, en RTVE'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-FICjrKcPTE4/TltDLq4xPLI/AAAAAAAAA7c/3d5gHr_9v2k/s72-c/pesadillas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6272417357583408366</id><published>2011-07-28T10:19:00.000+02:00</published><updated>2011-07-28T10:20:13.362+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Agota Kristof'/><title type='text'>En record de l'Agota Kristof (30 d'octubre de 1935 - 27 de juliol de 2011)</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-g6OOXXPD1a0/TjEZG1RwM5I/AAAAAAAABEI/XYl0fSIgbzY/s1600/analfabeta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-g6OOXXPD1a0/TjEZG1RwM5I/AAAAAAAABEI/XYl0fSIgbzY/s1600/analfabeta.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=754"&gt;més informació&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un bon dia, la meva veïna i amiga em diu:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—He vist un programa de televisió sobre obreres estrangeres. Treballen tot el dia a la fàbrica i, a més, al vespre porten la casa i cuiden els fills.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Li dic:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—És el que jo vaig fer en arribar a Suïssa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Em diu:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—I a més, no saben francès.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Tampoc en sabia jo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La meva amiga s'enfada. No em pot explicar la impressionant història de les dones estrangeres que ha vist a la televisió. S'ha oblidat tant del meu passat que no es pot fer la idea que jo hagi format part d'aquesta nissaga de dones que desconeixen la llengua del país, que treballen a la fàbrica i que al vespre s'ocupen de la família.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Jo sí que m'enrecordo. La fàbrica, les compres, la criatura, fer el menjar. I una llengua desconeguda.[...]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cinc anys després de l'arribada a Suïssa, parlo francès, però encara no el llegeixo. Em converteixo en una analfabeta. Jo, que als quatre anys ja sabia llegir.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sé força paraules. Però quan les llegeixo no les reconec. Les lletres no es corresponen amb res. L'hongarès és una llengua fonètica; el francès, just el contrari. [...]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La meva nena està a punt de fer sis anys i ara començarà l'escola.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Jo també començo, de fet torno a començar, a l'escola. Als vint-i-sis anys, m'inscric al curs d'estiu de la Universitat de Neuchâtel per aprendre a llegir. Hi ha cursos de francès destinats a estudiants estrangers. Hi van anglesos, americans, alemanys, japonesos, suïssos de parla alemanya... L'examen d'ingrés és un examen escrit. No en tinc ni idea, em posen al primer curs.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Després d'unes quantes sessions de classe, el professor em diu:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Parles francès molt bé. Com és que ets al primer curs?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Li dic:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—No sé llegir ni escriure. Sóc una analfabeta.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Riu i em diu:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Ja ho veurem.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dos anys després, obtinc el Certificat d'Estudis de Francès amb matrícula d'honor.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sé llegir i torno a saber escriure. Puc llegir Victor Hugo, Rousseau, Voltaire, Sartre, Camus, Michaux, Francis Ponge, Sade, i tot el que vull llegir en francès i també els autors d'altres llengües traduïts al francès, com ara Faulkner, Steinbeck o Hemingway. Tot va de llibres, de llibres comprensibles, per fi, també per a mi.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tindré dos fills més. Amb ells practicaré la lectura, l'ortografia i les conjugacions. Quan em preguntaran el significat d'alguna paraula, o la seva ortografia, no els diré mai:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—No ho sé.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sinó que els diré:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Ara us ho miro.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;I ho buscaré al diccionari, incansablement, ho buscaré tot al diccionari. Em torno una apassionada del diccionari.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sé que no escriuré mai en francès com hi escriuen els escriptors francesos de naixement, però escriuré com pugui, tan bé com pugui.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquesta llengua, no l'he triada jo. Me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A escriure en francès, hi estic obligada. És un repte.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El repte d'una analfabeta.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Agota Kristof, &lt;i&gt;L'analfabeta&lt;/i&gt;, Laertes, 2005. Trad. de Montserrat Solé Serra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-NQ3Z5gSG17M/TjEY1Q335FI/AAAAAAAABEE/YwuuMNPp0Ow/s1600/agota_kristof.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-NQ3Z5gSG17M/TjEY1Q335FI/AAAAAAAABEE/YwuuMNPp0Ow/s1600/agota_kristof.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;Agota Kristof va morir ahir, dia 27 de juliol de 2011&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;Reposi en pau.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6272417357583408366?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6272417357583408366/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6272417357583408366' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6272417357583408366'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6272417357583408366'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/07/en-record-de-lagota-kristof-30-doctubre.html' title='En record de l&apos;Agota Kristof (30 d&apos;octubre de 1935 - 27 de juliol de 2011)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-g6OOXXPD1a0/TjEZG1RwM5I/AAAAAAAABEI/XYl0fSIgbzY/s72-c/analfabeta.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1895197391581431619</id><published>2011-07-26T10:03:00.004+02:00</published><updated>2011-07-26T10:21:23.064+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Camelot'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='antonio chaves'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><title type='text'>"Convivir con el trastorno mental. Ciclismo y música, dos grandes aliados". Una reseña.</title><content type='html'>Siempre es motivo de alegría recibir reseñas tan certeras y justas con uno de nuestros libros, y más si se trata de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=863"&gt;Convivir con el trastorno mental&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, de Antonio Chaves. La reseña apareció en la revista &lt;i&gt;Agathos&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-oBPSdXWPADM/Ti52J6oIVmI/AAAAAAAAA7U/fx_jPBMKXwo/s1600/020_cam.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-oBPSdXWPADM/Ti52J6oIVmI/AAAAAAAAA7U/fx_jPBMKXwo/s320/020_cam.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633570096615544418" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El recorrido de 100 kilómetros, en bicicleta, que padre e hijo hacen en el verano del 2009, marca un momento muy especial. Para el padre, autor del libro, y la madre, presente siempre en las páginas, es una celebración. Su hijo parece haberse recuperado del brote psicótico que alteró, a dentelladas, el ritmo vital de una familia normal. Con precisión de etnógrafo y rigor exhaustivo, el autor nos presenta fragmentos del diario que fue escribiendo durante ese tiempo. Gracias a esta crónica minuciosa, el lector penetra en las instituciones de salud, se asoma a sus pasillos, escucha el particular “clac-clac, dos vueltas de cerradura” de la puerta que separa a los internos de los visitantes y vive el ambiente de la cafetería de un centro psiquiátrico. El autor nos ayuda a «sentir» lo que significa escuchar las mismas preguntas de los cuestionarios, repetidas por diferentes voces, en los sucesivos ingresos en estas instituciones.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con una narración ágil, que atrapa desde el comienzo, Chaves, psicólogo de formación, revisita los manuales de trastornos mentales para tratar de entender los diferentes diagnósticos que se emiten, para encontrar un asidero de esperanza. Toda una carrera de fondo para fluir en esa vorágine que hasta afecta la relación con los amigos: «Ahora la frecuencia de llamadas telefónicas de personas que considerabas amigos ha bajado drásticamente».&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El libro es un compendio de diferentes aspectos: las reflexiones íntimas (“¿A qué se debe esta falta de comprensión y de empatía con unos padres que ya tienen suficiente angustia? ¿No hay en la carrera de psiquiatría ninguna asignatura que les hable de esto? (…) ¿Qué hay de la compasión en todo esto?”). Pero también del deseo de contribuir a sensibilizar sobre el déficit de atención a los enfermos mentales y sus familias y del interés por brindar a los profesionales de la salud el punto de vista de cómo se siente tratado el destinatario de sus cuidados profesionales. Un buen libro, ameno y positivo que ayuda a descorrer el velo sobre la enfermedad mental y a comprender las vivencias de las personas afectadas.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1895197391581431619?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1895197391581431619/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1895197391581431619' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1895197391581431619'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1895197391581431619'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/07/convivir-con-el-trastorno-mental.html' title='&quot;Convivir con el trastorno mental. Ciclismo y música, dos grandes aliados&quot;. Una reseña.'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-oBPSdXWPADM/Ti52J6oIVmI/AAAAAAAAA7U/fx_jPBMKXwo/s72-c/020_cam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6484775329443303755</id><published>2011-07-14T09:38:00.004+02:00</published><updated>2011-07-14T09:54:23.708+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jaime Rosal'/><title type='text'>"Una noche en Las Vegas" en el Cultura/s de La Vanguardia</title><content type='html'>Carles Barba habla del libro de Jaime Rosal &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=882"&gt;Una noche en Las Vegas&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, en el &lt;b&gt;Cultura/s&lt;/b&gt; de &lt;i&gt;La Vanguardia&lt;/i&gt;. Reproducimos el artículo a continuación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Cachorros de la burguesía&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-_a8fgNGYZvQ/Th6fKvsmcBI/AAAAAAAAA7M/6tspVtKA68c/s1600/022_cam.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-_a8fgNGYZvQ/Th6fKvsmcBI/AAAAAAAAA7M/6tspVtKA68c/s320/022_cam.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5629111591210741778" /&gt;&lt;/a&gt;¿Se imaginan a Valle Inclán aplicando su lente esperpéntica a la Barcelona pija de los primeros sesenta? Le habría salido un mosaico de estampas no muy distinto del que ha reunido ahora Jaime Rosal. Novela coral, caricaturesca, labrada a retazos, refleja viñetas en torno a unas cuantas familias pudientes de la ciudad, en una época en que Porcioles hacía y deshacía en el ayuntamiento, José Antonio Pamias regía el Liceo, Marta de Moragas organizaba sus subastas benéficas, y los varones de más troíno tenían su peña en el Oro del Rhin, y sus señoras cotilleaban en la tertulia del Tenis Barcelona.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sobre ese fondo, el autor elabora una tierna y a la vez despiadada crónica generacional, las historias entrecruzadas de una decena de veinteañeros de buena cuna que han ido a dar con sus huesos a Económicas o a Derecho y que (como esa pandilla de tarambanas de &lt;i&gt;I vitelloni&lt;/i&gt; de Fellini) en realidad no saben muy bien qué hacer con sus vidas, siempre enervados por una sexualidad beligerante, y más o menos fastidiados por unos papás tan severos con sus retoños como de manga ancha para sus propios caprichos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La novela gravita alrededor de un frívolo evento social, la puesta de largo de dos hijas de la &lt;i&gt;crème&lt;/i&gt; local, las nenas de los Valls Mercader. El fiestorro tendrá lugar en un local de moda, precisamente Las Vegas; Prats-Fatjó corre con el catering; se contrata una orquestina, y se exige rigurosa invitación. Medio relato desgrana los días previos, y la otra mitad se focaliza en el &lt;i&gt;party&lt;/i&gt; en sí, al que ellos acuden de esmoquin y las chicas vestidas por Pertegaz y peinadas de Llongueras. Entre la cincuentena de personajes que concurren al baile —donde los lentos se combinan con el twist y el madison—despunta si acaso Santiago Rodés, que se ha echado una novia modelo, flirtea con otra que se deja sobar más a fondo, y acaba reenamorándose de un antiguo amor reencontrado en Las Vegas , lo que da pie a un sinfín de vodevilescos lances. En la Barcelona laxa de aquellas calendas por cierto cada quisque tiene su affaire, empezando por los Valls Mercader padres (Mario ha puesto piso en Sarrià a una cupletista, su señor toma lecciones dobles con el entrenador de tenis). Por no hablar de los pollos de los hijos, que por mor de darse el lote con chavalas que se les ponen a tiro, se meten en unos berenjenales de órdago.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con una indesmayable mirada bufa, Jaime Rosal relata estos alocados (y rijosos) enredos a ritmo de &lt;i&gt;molto vivace&lt;/i&gt;, reviviendo una Barcelona semidesaparecida (la del Crystal City, las granjas Balmoral, el cine Spring…), y abundando en fin en esa melancólica moraleja que emana de &lt;i&gt;La educación sentimental&lt;/i&gt; de Flaubert: que de las cenizas del pasado, a menudo lo que más chispea es una noche de jarana en un meublé.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;CARLES BARBA &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6484775329443303755?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6484775329443303755/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6484775329443303755' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6484775329443303755'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6484775329443303755'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/07/una-noche-en-las-vegas-en-el-culturas.html' title='&quot;Una noche en Las Vegas&quot; en el Cultura/s de La Vanguardia'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-_a8fgNGYZvQ/Th6fKvsmcBI/AAAAAAAAA7M/6tspVtKA68c/s72-c/022_cam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4380030378191981738</id><published>2011-07-05T09:28:00.002+02:00</published><updated>2011-07-05T09:31:09.157+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eladi Romero'/><title type='text'>Artículo sobre "1914. El asesinato de Sarajevo" y su autor, Eladio Romero, en El Heraldo de Aragón</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;Un asesinato que acabó en guerra&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;JOSÉ LUIS PANO&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-yH_BdwcDGKk/ThK7U2cXw7I/AAAAAAAAAyU/GRPnc6U5Hos/s1600/romero+1914.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="158" src="http://4.bp.blogspot.com/-yH_BdwcDGKk/ThK7U2cXw7I/AAAAAAAAAyU/GRPnc6U5Hos/s400/romero+1914.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: rgb(90, 86, 86); font-family: Arial, Verdana, Tahoma, sans-serif; "&gt;&lt;blockquote&gt;Eladio Romero ofrece en una breve novela histórica las claves del inicio de la I Guerra Mundial con el atentado de Saravejo&lt;/blockquote&gt;&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El profesor de Historia del IES Sierra de San Quílez de Binéfar y escritor Eladio Romero salta de nuevo a la palestra literaria con un nuevo libro, &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=881"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;1914. El asesinato de Sarajevo&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt; (Camelot, Laertes) en el que aborda el origen de la I Guerra Mundial. Romero ha querido anticiparse a la conmemoración del centenario de la denominada Gran Guerra (1914-1918) con una novela histórica breve en la que trata de esclarecer la trama que llevó al grupo de terroristas serbiobosnios ‘La Mano Negra’ a cometer el atentado contra el archiduque Francisco Fernando de Austria en Sarajevo el 28 de junio y desencadenar así un conflicto bélico entre las potencias del viejo continente.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Romero ha querido llenar un hueco que a su juicio ha encontrado en los libros de texto. «Se ha hablado mucho de este asesinato en los libros pero nunca te lo contaban con mucho detalle. Es un asesinato tan importante en la historia del siglo XX que decidí documentarme y hacer en un principio un estudio de divulgación, pero luego le vi los tonos novelescos y lo convertí en una novela pero con rigor», explica el autor.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El profesor y prolífico escritor da en esta obra las claves de este atentado perpetrado desde Belgrado y con grupos separatistas bosnios que querían la independencia del Imperio Austro Húngaro y la anexión a Serbia. Romero recalca que para entender estas claves «hay que conocer cómo estaban los Balcanes a principios del siglo XX, con unos intereses que se los repartían los imperios ruso, austriaco y turco. Es un juego de intereses muy peculiar que provocó que un grupo de bosnios, financiados desde Serbia, decidieran asesinar al heredero del trono austrohúngaro».&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Romero detalla cómo el azar intervino en este regicidio ya que el grupo terrorista fracasó en su primer intento al arrojarle una bomba, pero casualmente Gavrilo Princip, un joven de 19 años de este grupo de independentistas se encontró con el archiduque por la calle cuando éste se dirigía a visitar a los heridos del atentado y allí lo acribilló a balazos dándole muerte junto a su esposa. «Un asesinato en un sitio perdido derivó en una guerra mundial que costó ocho millones de muertes y cambio todo el mapa de Europa», explica Romero, al hablar de uno de los hechos más cruciales de la historia contemporánea.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El libro también relata cómo fue el juicio contra seis de los sietes terroristas, condenados a muerte. Al asesino se le sentenció con veinte años al ser menor, pero murió en una cárcel. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Esta novela arroja algo más de luz en una de las regiones más convulsas de Europa como lo demuestra el reciente conflicto balcánico, cuyos ecos colean en estos momentos con la detención del ‘carnicero de Belgrado’, el general serbio Ratko Mladic. «En Europa ha habido muchas zonas convulsas pero los Balcanes tienen una peculiaridad y es que se han mezclado razas y religiones desde la Edad Media. Siempre ha sido una zona de conflictos étnicos y religiosos que no vienen de ahora y que todavía no se han resuelto del todo», concluye.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4380030378191981738?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4380030378191981738/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4380030378191981738' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4380030378191981738'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4380030378191981738'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/07/articulo-sobre-1914-el-asesinato-de.html' title='Artículo sobre &quot;1914. El asesinato de Sarajevo&quot; y su autor, Eladio Romero, en El Heraldo de Aragón'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-yH_BdwcDGKk/ThK7U2cXw7I/AAAAAAAAAyU/GRPnc6U5Hos/s72-c/romero+1914.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1822469682034823554</id><published>2011-07-01T10:00:00.001+02:00</published><updated>2011-07-01T10:00:00.139+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Juan Pedro Rodríguez–Ledesma, autor de Rumbo a Berlín y Potsdam, en radio Euskadi</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XgoOvt6RsX4/TgxIIfT6VOI/AAAAAAAAAyQ/LxsJ_v6_G5k/s1600/80_rum.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-XgoOvt6RsX4/TgxIIfT6VOI/AAAAAAAAAyQ/LxsJ_v6_G5k/s320/80_rum.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Queréis saber por qué nuestras guías de viajes son tan atractivas para los buenos viajeros? Bueno, quizá lo mejor sea viajar con ellas, y observar la cantidad de cosas que nuestros autores saben, su nivel de exigencia, y la pasión por la cultura y la historia de los países que pisan.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Como muestra un botón: el gran periodista Roge Blasco le hizo a Juan Pedro Rodríguez–Ledesma, autor de nuestra nueva guía &lt;b&gt;&lt;i&gt;Rumbo a Berlín y Potsdam&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;. También podéis leer el pequeño currículum del autor en el &lt;a href="http://www.blogseitb.com/rogeblasco/2011/06/24/juan-pedro-rodriguez-%E2%80%93-ledesma-berlin-ciudad-abierta-al-arte-la-cultura-y-el-medioambiente/"&gt;Blog de Roge&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Podéis escuchar la entrevista aquí:&lt;br /&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="http://www.laertes.es/dewplayer/dewplayer.swf?mp3=http://www.laertes.es/dewplayer/berlin.mp3" width="200" height="20"&gt; &lt;param name="movie" value=" http://www.laertes.es/dewplayer/dewplayer.swf?mp3=http://www.laertes.es/dewplayer/berlin.mp3"&gt; &lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1822469682034823554?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1822469682034823554/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1822469682034823554' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1822469682034823554'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1822469682034823554'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/07/juan-pedro-rodriguezledesma-autor-de.html' title='Juan Pedro Rodríguez–Ledesma, autor de Rumbo a Berlín y Potsdam, en radio Euskadi'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-XgoOvt6RsX4/TgxIIfT6VOI/AAAAAAAAAyQ/LxsJ_v6_G5k/s72-c/80_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8449457129777570890</id><published>2011-06-30T10:00:00.002+02:00</published><updated>2011-07-04T15:04:00.806+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eladi Romero'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Svidna Mihaylova'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Nueva edición de RUMBO A BULGARIA (Eladi Romero y  Svidna Mihaylova)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;RUMBO A BULGARIA&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Eladi Romero y Svidna Mihaylova—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;¡4ª EDICIÓN!&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-cKk6nn6Fk50/Tgr2XjsQ-_I/AAAAAAAAA7E/nXTkkY2CFw0/s1600/40_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-cKk6nn6Fk50/Tgr2XjsQ-_I/AAAAAAAAA7E/nXTkkY2CFw0/s320/40_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623577969303813106" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=885&amp;amp;osCsid=52841d058adcb6d9f9ffc7ebe6c1d385"&gt;más información&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tracios, griegos, romanos, bizantinos, turcos otomanos y rusos, entre otros, han escrito la historia del país de la misma manera que la llanura del Danubio, los Balcanes o la costa del mar Negro han forjado su orografía. Sus huellas se pueden seguir en el monasterio de Rila, en las aguas termales de Sandanski (posible cuna de Espartaco, el esclavo tracio rebelde), los acantilados calcáreos de Melnik, o a orillas del Yantra en Veliko Tarnovo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El colofón es la capital, Sofía, con extensos parques, espléndidas basílicas (Santa Sofía y Alexander Levski), y museos donde se exhiben inestimables colecciones de iconos, y valiosos tesoros greco-tracios y romanos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;Eladi Romero García&lt;/b&gt; (Pont de Suert, lleida, 1956), doctor en Historia, es autor de diversos estudios históricos, numerosos artículos especializados, algunas novelas y varias guías de viaje, entre ellas, y en esta misma colección, &lt;i&gt;Rumbo a Eslovenia&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Rumbo a Croacia&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Rumbo a Malta&lt;/i&gt;.&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Svidna Mihaylova&lt;/b&gt;, licenciada por la Universidad de Economía (Sofía) y Máster en Dirección Turística en Euroaula (Barcelona), es directora de producto de Odysseia-In y guía turística y de montaña en Bulgaria desde 1997. Ha recorrido cada rincón del país y conoce no solo los pueblos, monasterios y montañas de su tierra, sino también los de Macedonia, Grecia, Albania, Monte Negro, Kosovo y Turquía, entre otros países.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8449457129777570890?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8449457129777570890/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8449457129777570890' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8449457129777570890'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8449457129777570890'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/nueva-edicion-de-rumbo-bulgaria-eladi.html' title='Nueva edición de RUMBO A BULGARIA (Eladi Romero y  Svidna Mihaylova)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-cKk6nn6Fk50/Tgr2XjsQ-_I/AAAAAAAAA7E/nXTkkY2CFw0/s72-c/40_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-86772427512924047</id><published>2011-06-28T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-06-28T10:00:01.326+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>Pere Tàpies, Laura Borràs i Enric Vila parlen de Gargantua i Pantagruel</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amics i amigues, pantagruèlics tots, no us podeu deixar perdre aquesta tertúlia a tres bandes (Pere Tàpies, Laura Borràs i Enric Vila) parlant apassionadament de &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873" style="font-style: italic; font-weight: bold; "&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;b style="font-style: italic; "&gt; &lt;/b&gt;(emesa a Catalunya Ràdio, al programa El suplement de diumenge passat), publicat recentment per Laertes. Aquí en teniu l'àudio! Aquest estiu teniu bona lectura assegurada!!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="http://www.laertes.es/dewplayer/dewplayer.swf?mp3=http://www.laertes.es/dewplayer/gargantua.mp3" width="200" height="20"&gt; &lt;param name="movie" value=" http://www.laertes.es/dewplayer/dewplayer.swf?mp3=http://www.laertes.es/dewplayer/gargantua.mp3"&gt; &lt;/object&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-mGy2NQtsLvM/TghYB-YkwxI/AAAAAAAAA68/g-YUwZUcZkA/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-mGy2NQtsLvM/TghYB-YkwxI/AAAAAAAAA68/g-YUwZUcZkA/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5622840925721248530" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-86772427512924047?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/86772427512924047/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=86772427512924047' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/86772427512924047'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/86772427512924047'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/pere-tapies-laura-borras-i-enric-vila.html' title='Pere Tàpies, Laura Borràs i Enric Vila parlen de Gargantua i Pantagruel'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-mGy2NQtsLvM/TghYB-YkwxI/AAAAAAAAA68/g-YUwZUcZkA/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7246053911147025588</id><published>2011-06-27T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-06-27T10:00:06.375+02:00</updated><title type='text'>No us perdeu l'exposició sobre el P.O.U.M. al Museu d'Història de Catalunya!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amics i amigues, el Museu d'Història de Catalunya inaugura l'exposició "&lt;a href="http://www.mhcat.net/exposicions/exposicions/exposicions_en_curs/el_poum_75_anys_d_historia"&gt;P.O.U.M! 75 anys d’Història&lt;/a&gt;” el proper dimarts dia 28 de juny.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A Laertes, la història del P.O.U.M. ens apassiona, i així ho reflecteixen uns quants dels nostres títols...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-dm8Eowr7WYc/TgHGijIkuaI/AAAAAAAAA6c/tj0psn9nKWA/s1600/103_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-dm8Eowr7WYc/TgHGijIkuaI/AAAAAAAAA6c/tj0psn9nKWA/s200/103_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5620992106784143778" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-0acDFKgjW78/TgHGaYfaK_I/AAAAAAAAA6U/QHshTrh976Q/s1600/104_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 138px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-0acDFKgjW78/TgHGaYfaK_I/AAAAAAAAA6U/QHshTrh976Q/s200/104_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5620991966488177650" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-oy9gJGaDRow/TgHG1bKRh_I/AAAAAAAAA6k/7DmEeU4wldc/s1600/033_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 139px; height: 200px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-oy9gJGaDRow/TgHG1bKRh_I/AAAAAAAAA6k/7DmEeU4wldc/s200/033_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5620992431061305330" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-EX8DBB_SLas/TgHHEx6MQaI/AAAAAAAAA6s/DsXlwyekRbw/s1600/030_lae029.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 137px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-EX8DBB_SLas/TgHHEx6MQaI/AAAAAAAAA6s/DsXlwyekRbw/s200/030_lae029.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5620992694865904034" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?cPath=100_116&amp;amp;products_id=808"&gt;ANDREU NIN. Una vida al servei de la classe obrera&lt;/a&gt; [CAT]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=871"&gt;ANDREU NIN. Una vida al servicio de la clase obrera&lt;/a&gt; [CAST]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?cPath=99_106&amp;amp;products_id=825"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-decorations-in-effect: none; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?cPath=99_106&amp;amp;products_id=825"&gt;UN RAMO DE ROSAS ROJAS Y UNA FOTO. Variaciones sobre el proceso del POUM&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?cPath=100_116&amp;amp;products_id=755"&gt;LES MILÍCIES CATALANES AL FRONT D'ARAGÓ&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Si remeneu pel &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/index.php?cPath=99_106"&gt;nostre catàleg&lt;/a&gt;, trobareu molta més bibliogràfia no només sobre Andreu Nin i el P.O.U.M. sinó també sobre la lluita obrera de principis del segle XX.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7246053911147025588?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7246053911147025588/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7246053911147025588' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7246053911147025588'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7246053911147025588'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/no-us-perdeu-lexposicio-sobre-el-poum.html' title='No us perdeu l&apos;exposició sobre el P.O.U.M. al Museu d&apos;Història de Catalunya!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-dm8Eowr7WYc/TgHGijIkuaI/AAAAAAAAA6c/tj0psn9nKWA/s72-c/103_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3086290256405297161</id><published>2011-06-23T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-06-23T10:00:01.757+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>Gargantua i Pantagruel a Catalunya Ràdio, aquest diumenge!</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-mnQGk2Ab8JY/TgBrISPYCSI/AAAAAAAAA4s/QEGhJqqnV-M/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-mnQGk2Ab8JY/TgBrISPYCSI/AAAAAAAAA4s/QEGhJqqnV-M/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5620610125037832482" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquest diumenge tindrem el gran goig d'escoltar a &lt;b&gt;Pere Tàpies&lt;/b&gt;, &lt;b&gt;Laura Borràs&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;Enric Vila&lt;/b&gt; parlar del gran &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, publicat recentment per nosaltres.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Els podreu escoltar el diumenge 26 de juny, a partir de les 11.15 al programa &lt;a href="http://www.catradio.cat/programa/1107/El-suplement"&gt;El Suplement&lt;/a&gt;, de Catalunya Ràdio.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Gastronomia i literatura hiperbòliques!!!  &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3086290256405297161?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3086290256405297161/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3086290256405297161' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3086290256405297161'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3086290256405297161'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/gargantua-i-pantagruel-catalunya-radio.html' title='Gargantua i Pantagruel a Catalunya Ràdio, aquest diumenge!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-mnQGk2Ab8JY/TgBrISPYCSI/AAAAAAAAA4s/QEGhJqqnV-M/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-603971943256780793</id><published>2011-06-21T12:30:00.000+02:00</published><updated>2011-06-21T12:30:00.516+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><title type='text'>¿Cómo sería el mundo si mandaran las mujeres?</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Iolanda Mármol, autora de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;Secretos de campaña&lt;/a&gt;,&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; participa en este extenso reportaje sobre la mujer y la política, publicado en &lt;i&gt;Yodona&lt;/i&gt;. ¡Muy interesante!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;¿Cómo sería el mundo si mandaran las mujeres?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Cuando dos personajes como el escritor británico Martin Amis y su compatriota, el zoólogo y etólogo Desmond Morris, se ponen de acuerdo en desear un mundo gobernado por mujeres, no queda menos que alegrarse, aunque con matices. El autor de &lt;i&gt;Tren nocturno&lt;/i&gt; (1997), &lt;i&gt;enfant terrible&lt;/i&gt; hasta el extremo de ser calificado de misógino, se descolgó con un incontenible anhelo en la última edición del festival literario londinense Ways with Words, donde dijo: «He tenido un sueño. He visto el día en que la política se feminiza; el día en que los valores femeninos dominan la esfera pública de una manera jamás vista. La emergencia de las mujeres es algo absolutamente grande y maravilloso, también inevitable. Ahora soy una especie de milenarista feminista. Los hombres deberían luchar por los derechos de las mujeres, si es que aprecian en algo la supervivencia de nuestra especie. La ciencia nos dice que existen diferencias insignificantes entre el cerebro femenino y masculino, pero todos sabemos que las mujeres son más amables. Creo que la inclinación masculina a la violencia y la venganza, a la oposición y el orgullo nos destruirá». El sueño de Amis estuvo cerca de concretarse en España, donde las elecciones municipales y autonómicas del pasado 22 de mayo dejaron una parte del poder territorial en manos de las mujeres. Según datos facilitados por el PP, al menos 11 capitales de provincia tendrán una alcaldesa rigiendo los destinos de la ciudad. Entre ellas, las ya incombustibles Rita Barberá (Valencia) y Teófila Martínez (Cádiz). Y en cuanto al poder autonómico, cuatro mujeres, de las ocho candidatas, ocuparán la presidencia regional: Yolanda Barcina, de UPN, ha iniciado contactos con el Partido Socialista Navarro para gobernar la Comunidad Foral; Luisa Fernanda Rudi (PP), primera presidenta del Congreso español, liderará Aragón; Esperanza Aguirre (PP) repite mayoría absoluta en Madrid por tercera vez consecutiva, y María Dolores de Cospedal (PP) arrebató Castilla-La Mancha a los socialistas después de 30 años de dominio total. Casi casi una revolución, ya que la pasada legislatura sólo Aguirre aparecía en la foto de presidentes autonómicos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tras estos resultados, el zoólogo y etólogo Desmond Morris estará encantado. El autor del bestseller &lt;i&gt;El mono desnudo&lt;/i&gt; (1967) –20 millones de ejemplares vendidos– afirmó en su momento: «Mucho mejor nos iría si las mujeres se hicieran cargo de la gran mayoría de las organizaciones. Si dirigieran el mundo político en lugar de los hombres. No creo que ellos estén hechos para la política. Las mujeres son más prudentes por motivos genéticos y no van a cometer equivocaciones estúpidas». Las demostradas diferencias entre el cerebro masculino y femenino, origen de un exagerado neurosexismo (las mujeres dominan de forma innata las relaciones, la empatía, el lenguaje, mientras que los hombres demuestran una ejecución superior en destrezas espaciales, lógica abstracta, etc.), no llegan tan allá como para afectar a las capacidades que debe desarrollar cualquier persona en el mando de un Gobierno o una corporación. «Se han llevado a cabo estudios centrados en la búsqueda de estructuras cerebrales y adscripción de diferentes tareas en función del sexo», explica Laura López Mascaraque, vicedirectora del Instituto Cajal. «Hombres y mujeres se comportan de forma diferente en actividades cognitivas, como la representación espacial, navegación, razonamiento matemático, pero estas diferencias también existen en personas del mismo género. Por tanto, es necesario una mayor investigación para poder demostrar que el hombre ejerza mejor o peor el poder.» Pero... ¿y mientras llegan esas investigaciones? ¿Qué criterio dicta la ciencia? «El resultado del comportamiento de género es una compleja interacción de genes, hormonas, cultura, influencia social, nivel de aprendizaje y desarrollo cognitivo. Las mujeres y los hombres difieren no sólo en las características físicas y la función reproductiva, sino también en la forma en que resuelven problemas. En mi opinión, ellas y ellos pueden ejercer el poder de una forma distinta, pero igualmente efectiva.» El filósofo José Antonio Marina sostiene que «en los temas relacionados con el poder, es difícil distinguir lo que pertenece a la naturaleza del cerebro femenino y lo que deriva de la situación social y cultural sufrida durante milenios. La inteligencia cognitiva de la mujer y del hombre son prácticamente iguales, pero cambian los intereses, las motivaciones y los temperamentos, es decir, el modo de responder a estímulos emocionales. Los psicólogos nos dicen que la evolución ha seleccionado rasgos que permitían a la mujer cumplir su función maternal. Hoy, la mujer disfruta de una independencia que puede cambiar su estructura emocional, pero no inmediatamente. Las estructuras cognoscitivas cambian rápidamente, pero las emocionales, no». A propósito de su libro La pasión del poder: teoría y práctica de la dominación (Ed. Anagrama, 2008), Marina decía a la revista de EL MUNDO, El Cultural: «La mujer suele preferir formas suaves de influencia o dominación. Creo que su estilo de mandar es mejor». Hoy, la respuesta a la pregunta ¿existen diferencias entre la forma de detentar el poder entre hombres y mujeres? se ha matizado. «El ejercicio del poder es muy personal. No hay dos jefes que manden de la misma manera. No es lo mismo intentar conjuntar un equipo de trabajo que tomar decisiones en un momento de crisis. El buen liderazgo no es monolítico», afirma.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sembrada la duda razonable sobre el supuesto determinismo de lo biológico, volvamos a aquellos valores femeninos de los que hablaba Amis como ingredientes del mejor gobierno. ¿A qué se refiere? «Se suele hablar de valores emocionales», explica Marina. «La empatía, la búsqueda de resoluciones pacíficas a los conflictos, la negociación.» La filósofa Victoria Sau los define así: «Fundamentalmente, el valor de la solidaridad que emana de la capacidad empática, es decir, ponerse en el lugar del otro. También valores afines como la generosidad, la antiviolencia, el valor de la creación como antítesis de la destrucción. Pueden ser compartidos por el colectivo masculino en un proceso de desaprendizaje o búsqueda de nuevos referentes». Por supuesto, no existe pensamiento único al respecto de un concepto tan resbaladizo. Amelia Valcárcel, consejera de Estado y catedrática de Filosofía Moral de la UNED, ofrece la otra cara de la moneda: «No creo en la existencia de unos valores femeninos vinculados de un modo esencial a las mujeres. Si estas cambiaran de posición no desarrollarían valores distintos de los que ya hay. Muchas de ellas se ven obligadas a desarrollar estas capacidades precisamente porque no tienen poder». Y añade: «A medida que la democracia se consolida, las oportunidades son mayores porque la formación de las mujeres es mejor y las empuja para subir. Pero encuentran un techo de cristal en los ámbitos de poder, y es cuando surge este discurso facilón de los valores. A nadie más que a las mujeres se les plantea que para tener la plena ciudadanía deben tener unos valores especiales. He escuchado a Michelle Bachelet [hoy al frente de la agencia de las Naciones Unidas para la igualdad de género] que las mujeres aportan un plus a la vida pública, pero no es necesario que lo hagan. Con que estén es bastante. Es retórica, se dice por decir, para quedar bien». Pero dejemos el territorio de las ideas y vayamos a lo práctico. ¿Gobernarán de manera diferente las candidatas recién votadas en las elecciones municipales y regionales del pasado 22 de mayo? «Existen muy pocos ejemplos como para contestar a esa pregunta: sería una generalización impropia. No creo, como sostiene Michelle Bachelet, que las mujeres cambien el mundo, pero sí que cuando entran en número suficiente en determinados lugares, lo hacen más habitable», sostiene Amelia Valcárcel. «Las situaciones se vuelven más abiertas, hay más aire... Cuando las cosas son cerradamente masculinas, los hombres que llegan arriba suelen ser, generalmente, los peores, porque son los que, en mayor medida, comparten valores de exclusión.» De hecho, los deseados valores femeninos no se les deben suponer ni a las mismas mujeres. Aún funciona, y cómo, el estereotipo de la Dama de hierro que ejemplificó como nadie Margareth Thatcher, Primera Ministra británica de 1979 a 1990. Su sombra es tan alargada que, en un análisis de la relación del PP con las mujeres de José Luis Álvarez, doctor en Sociología por la Universidad de Harvard y profesor de Esade, publicado en La Vanguardia, este escribía: «Rajoy podría contar con las grandes damas de la derecha: Aguirre, Barberá y Botella. Las tres gozan de la autoconfianza y capacidad natural para el mando que H. Mansfield –uno de los pensadores conservadores más provocadores– llama hombría, y cuyo ejemplo es Margaret Thatcher».&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Qué hay de lo femenino? «Hay mujeres que optan por liderar con un estilo más político y gobiernan con códigos más masculinos. Otras, como yo, deciden gobernar con sus propias características, algunas catalogadas como femeninas, como por ejemplo, la capacidad de diálogo y de buscar acuerdos. Pero todo eso es discutible», ha explicado Michelle Bachelet, presidenta de Chile de 2006 a 2010. Ella misma terminó su mandato con un nivel de aprobación de un 84% (máximo histórico en Chile). Incluso Evo Morales, presidente boliviano, llegó a admitir: «El diálogo con Chile sobre una salida de Bolivia al Pacífico avanzó con Bachelet y se estancó con Sebastián Piñera. Con ella, avanzamos en 12 de los 13 puntos de la agenda bilateral». En el otro lado del espectro conciliador se sitúa, por ejemplo, Cristina Fernández de Kirchner, presidenta de Argentina, que resolvió su campaña electoral sin participar en un solo debate electoral o conferencia de prensa y hoy se enfrenta a movimientos sindicales y a los analistas internacionales, que ya advierten de una nueva gran crisis inflacionista para el país. Su estilo agresivo y poco dialogante ha sido comentado hasta por Mario Vargas Llosa, quien reconoció de ella que es «un desastre total», y que el país que conduce «está en la peor forma de peronismo: populismo y anarquía». «No creo que exista una verdadera diferencia de rol entre diputados y diputadas», confirma Iolanda Mármol, autora de &lt;b&gt;Secretos de campaña&lt;i&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; (Ed. Laertes). «En realidad, todos esos clichés que asocian a las mujeres a una mayor capacidad para la negociación y les otorgan una especial sensibilidad no dejan de ser marcos apriorísticos, estereotipos heredados. En el Congreso, en las sedes de los partidos, en los ministerios, el rol de hombres y mujeres es el mismo. La visibilidad de las mujeres en política no garantiza que tengan más poder», explica Mármol. «Las cuotas se traducen en una mayor presencia de ellas en las listas, pero la organización de los partidos se sigue rigiendo por estereotipos sexistas que, si bien están maquillados, continúan vigentes. La imagen de la mujer, en política, es sólo una estrategia más para llegar al electorado femenino.» &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;¿Cómo debería ser ese político del futuro que sí abrace los valores femeninos? ¿Cuál es el modelo de poder femenino? Volvamos a Amis: «Creo que ha habido 20 presidentas de Gobierno desde la II Guerra Mundial, algunas de ellas gracias a la herencia o la viudedad. Sin embargo, todas han tenido que demostrar que son más duras que los hombres. Por eso, Hillary Clinton dijo que si los iraníes intentaban algo, ella los sacaría del mapa. Margaret Thatcher fue, asimismo, bastante ajena a las virtudes femeninas. En el futuro, los valores de las mujeres emergerán. Conocí a Angela Merkel y detecté que ella los ha utilizado a la hora de soportar la situación política alemana. Me gustaría que una Merkel llevara las riendas de todos y cada uno de los países». José Antonio Marina no excluye ningún género de la proverbial dureza del alto cargo. «El poder político exige tomar decisiones difíciles en las que no se pueden tener demasiadas contemplaciones, y, además, para llegar a un puesto de esa responsabilidad, hay que soportar largas luchas por el poder que no suelen hacerse con guante blanco. El poder endurece, en general. Muchas veces, las diferencias son más de imagen que de realidad. Hay políticos que necesitan dar una idea de dureza para tranquilizar a los ciudadanos. Pero todo poder se ejerce por procedimientos idénticos: otorgando premios, infligiendo castigos, cambiando las creencias y los sentimientos. Cada político utiliza las mismas herramientas, aunque con diferentes estilos.» «Es la democracia la que cambia las maneras de gobernar», opina Valcárcel. «No se trata tanto de las personas como del medio. Obviando generalizaciones, sería de desear que la gente que se dedica a lo público fuera decente: que no favoreciera a los propios, no se quedara con el dinero público... Da la sensación de que estas personas no abundan. Más aún, de que están siendo expulsadas del panorama», concluye.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-603971943256780793?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/603971943256780793/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=603971943256780793' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/603971943256780793'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/603971943256780793'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/como-seria-el-mundo-si-mandaran-las.html' title='¿Cómo sería el mundo si mandaran las mujeres?'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-9060731366686896013</id><published>2011-06-20T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-06-20T10:00:02.346+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pío Maceda'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><title type='text'>"Nada ha terminado", de Pío Maceda, leído por Jaume Carbonell</title><content type='html'>&lt;a href="http://encontroinovacao.files.wordpress.com/2008/09/080326-curriculo-jaume-carbonell-i.pdf"&gt;Jaume Carbonell&lt;/a&gt;,  director de la revista mensual &lt;i&gt;Cuadernos de Pedagogía&lt;/i&gt;, escribe artículo sobre &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=875"&gt;Nada ha terminado&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;, de Pío Maceda, que os invitamos a leer.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;40 AÑOS EN PRIMERA LÍNEA&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-My4qwDztXk8/TfnGv_AULBI/AAAAAAAAA4k/06_2oixtD-U/s1600/106_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-My4qwDztXk8/TfnGv_AULBI/AAAAAAAAA4k/06_2oixtD-U/s320/106_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5618740537790311442" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El subtítulo, &lt;b&gt;&lt;i&gt;Crónica de cuatro décadas de escuela&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, es más esclarecedor, desde un punto de vista descriptivo, que el título. Aunque quizás aún lo sería más si hablara de política educativa, porque se visualizan mejor los grandes cambios macroeducativos que las transformaciones que operan en el interior de la institución escolar, ya sean las innovaciones pedagógicas o las relaciones entre el profesorado y el alumnado —de este punto se ocupa una de sus anteriores publicaciones, Nadar contracorriente—.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En este relato, escrito en primera persona, se mezclan recuerdos personales con referencias al contexto político y educativo: desde sus inicios como maestro en Galicia, en 1971, y su paso por Cataluña, hasta su asentamiento en Madrid, donde acaba de jubilarse. La historia de Pío Macedo es la de una persona muy comprometida con la mejora de la educación y la dignificación  de la escuela pública, sobre todo como dirigente sindical —en los STES y CCOO— y miembro activo de otros colectivos del sector.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con una prosa austera y una actitud que trasluce veracidad, el autor nos muestra su viaje iniciático en la enseñanza, exponiendo aprendizajes y errores, y su progresivo proceso de concienciación ante las múltiples carencias y desigualdades, al tiempo que traza un fresco muy nítido del panorama educativo en cada uno de los apartados que conforman esta crónica biográfica: los años de formación; el primer destino; Adolfo Suárez y el pacto constitucional; Felipe González, con el impulso de las leyes educativas; José Mª Aznar y su visión neoconservadora; José Luis Rodríguez Zapatero; y su despedida. En algunos casos el autor se limita a presentar el contexto, mientras que en otros apunta algunas críticas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Pío Maceda es, por encima de todo, un militante educativo que nunca ha bajado la guardia y mantiene viva la llama de la esperanza; que ha conocido y dialogado con multitud de actores educativos variopintos; que ha sufrido los sinsabores de muchas derrotas, pero que también ha gozado y valorado los avances conquistados durante estos cuarenta últimos años, que no son pocos. Siempre ha tenido muy claro que la acción pedagógica y sindical merece un marco de reflexión, para entender mejor el presente y proyectar con más argumentos el futuro; de ahí que cuente en su haber con otros textos y que colabore habitualmente en algunas revistas, como por ejemplo &lt;i&gt;Escuela&lt;/i&gt;. Y es de los que, con su memoria afilada, no concluyen que cualquier tiempo pasado fue mejor.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con este libro se rinde homenaje, en cierta manera, a una generación de maestros y maestras que recalaron en la profesión, a finales del franquismo, y vivieron intensamente la transición, así como los avances y retrocesos habidos en los diversos gobiernos democráticos. A esta generación le serán muy familiares diversos nombres, símbolos y sucesos. Y para las nuevas generaciones supone una excelente oportunidad para introducirse en nuestra historia educativa contemporánea.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Jaume Carbonell Sebarroja.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-9060731366686896013?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/9060731366686896013/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=9060731366686896013' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9060731366686896013'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9060731366686896013'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/nada-ha-terminado-de-pio-maceda-leido.html' title='&quot;Nada ha terminado&quot;, de Pío Maceda, leído por Jaume Carbonell'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-My4qwDztXk8/TfnGv_AULBI/AAAAAAAAA4k/06_2oixtD-U/s72-c/106_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-305940610586534970</id><published>2011-06-17T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-06-17T10:00:10.653+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><title type='text'>“El 2008 el PSOE no existia, eren les celles de Zapatero”. Anna Ballbona entrevista a Iolanda Mármol</title><content type='html'>L'Anna Ballbona, pel diari &lt;i&gt;El Punt&lt;/i&gt;, parla amb l'autora de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;Secretos de campaña&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, i en sorgeix aquesta interessant entrevista.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;blockquote&gt;Iolanda Mármol (Mataró, 1973) és investigadora en comunicació política i ara acaba de publicar el llibre ‘Secretos de campaña’ (Laertes). Ara resident a Madrid, aquesta llicenciada en Ciències de la Informació aporta, en el volum, algunes claus sobre la campanya electoral de les generals del 2008 i el duel entre Zapatero i Rajoy. Una campanya en què, segons defensa, es va activar amb tota força “la seducció del màrqueting” i l’apel·lació a les emocions per sobre dels arguments&lt;/blockquote&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-wDoz0Zdpd4Q/Tfhv3OBvLcI/AAAAAAAAAcQ/WOvaC3EVm5Y/s1600/107_lae.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-wDoz0Zdpd4Q/Tfhv3OBvLcI/AAAAAAAAAcQ/WOvaC3EVm5Y/s320/107_lae.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Al seu llibre diu que la campanya de les últimes generals va ser la més americanitzada a l’Estat. Per què?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Perquè es basa en les figures de Zapatero i Rajoy. Les marques dels partits gairebé desapareixen i tot l’èmfasi està focalitzat en les seves personalitats. Tota la campanya es construeix a través d’emocions més que d’arguments. La gent cada vegada sent més apatia per la política. Hem vist com cristal·litzava aquesta sensació, per exemple, amb moviments com el 15-M. Els partits tenen una gran dificultat per arribar a aquest nucli de població.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;No és paradoxal que amb tantes eines de màrqueting la desafecció sigui creixent?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Perquè hi ha molts motius que la provoquen. La societat està molt cansada i detecta aquestes estratègies, no només dels partits polítics, sinó també de les firmes comercials, que intenten demanar-los només el vot, no l’opinió durant quatre anys. En les últimes eleccions ha pujat molt l’abstenció, sobretot, entre els votants socialistes. El 14% dels vots que ha perdut el PSOE se n’han anat a l’abstenció i un 7%, al vot en blanc.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;En les properes generals, com hauria de ser la campanya o com la preveu?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És una aposta arriscada. Si fossin ara, tornarien a ser unes campanyes focalitzades en Rubalcaba i en Rajoy. Al PSOE, la marca els fa perdre vots. Rubalcaba intenta distanciar-se de la imatge de Zapatero, està dient: vull que em conegueu com Alfredo, vol construir una relació molt propera amb el ciutadà. I Rajoy està treballant en la mateixa línia. Li intenten donar un format més espontani. A Rajoy, li va molt bé la marca del PP, perquè té pes com a gestor econòmic.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;El debat d’arguments queda de banda?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sí. Una altra cosa és que, amb el context de crisi, no es pot apel·lar a la il·lusió, com apel·lava el PSOE. Hi ha sentiments que estaran exclosos per si mateixos. No es pot ser tan naïf com va ser Zapatero fa quatre anys. Recorda aquells cartells de “por el pleno empleo”. Guanyarà el PP si aconsegueix capitalitzar tota aquesta gent indignada amb la crisi. I guanyarà Rubalcaba si aconsegueix apuntar-se determinats èxits com ara la sortida de la crisi o la fi d’ETA i sap dir a la gent: “No es resignin a Mariano Rajoy, perquè jo sé que a les enquestes ell no agrada”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Com es reflota la marca PSOE?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dependrà molt del que passi a les eleccions del 2012. No és el mateix perdre per 13 punts, que perdre per 2 punts. També dependrà de si hi ha un congrés extraordinari o no. Però una marca es reconstrueix molt també a través d’un lideratge. El gran risc de les campanyes personalistes és aquest. Associes un immens projecte a una persona. Si aquesta persona perd la credibilitat, tot aquell partit s’ensorra. Això és el que ha passat amb Zapatero. El 2008 el PSOE no existia, eren les celles de Zapatero.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Això li podria passar a Mas?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ells ho han intentat evitar, amb això del govern dels millors. Totes les campanyes tenen un punt de personalització, però hi ha graus. La imatge de Mas ha canviat molt, des que va ser el successor de Pujol fins a un home que ja ha fet la seva travessa pel desert. Aquest canvi d’imatge ha contribuït molt. A més de l’efecte de la crisi que arrossega a totes les eleccions.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Montilla era l’antilíder?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Montilla no transmetia una imatge de líder, mai la va transmetre. Que si no hi hagués hagut crisi potser li hauria anat millor? Segur. Però mai va arribar a comunicar. Aquesta és la clau que té Rubalcaba a la butxaca. A banda d’una persona intel·ligent, és un comunicador nat. Ell no va a una roda de premsa a contestar preguntes. Ell va a col·locar els seus missatges. I això és la comunicació política.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-305940610586534970?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/305940610586534970/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=305940610586534970' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/305940610586534970'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/305940610586534970'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/el-2008-el-psoe-no-existia-eren-les.html' title='“El 2008 el PSOE no existia, eren les celles de Zapatero”. Anna Ballbona entrevista a Iolanda Mármol'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-wDoz0Zdpd4Q/Tfhv3OBvLcI/AAAAAAAAAcQ/WOvaC3EVm5Y/s72-c/107_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7128366957710343694</id><published>2011-06-16T12:38:00.003+02:00</published><updated>2011-06-16T12:46:05.906+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ankli / Kim'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><title type='text'>Novedad editorial: Cómo parecer un gran chef siendo un perfecto inútil, de Walter J. Ankli y dibujos de Kim</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=884"&gt;CÓMO PARECER UN GRAN CHEF SIENDO UN PERFECTO INÚTIL&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Guía práctica de cocina—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Walter J. Ankli (Dibujos de Kim)&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-EvyG-fhzdow/TfncF7dgGiI/AAAAAAAAAcc/3I7-YVfqvVw/s1600/Preparatius.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="142" src="http://3.bp.blogspot.com/-EvyG-fhzdow/TfncF7dgGiI/AAAAAAAAAcc/3I7-YVfqvVw/s320/Preparatius.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-L7U_60yIdeU/TfnXHgjSqxI/AAAAAAAAAcY/_5CrdhkpcII/s1600/Chef.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-L7U_60yIdeU/TfnXHgjSqxI/AAAAAAAAAcY/_5CrdhkpcII/s320/Chef.jpg" width="201" /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="-webkit-text-decorations-in-effect: none; color: black;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cuántos libros de cocina no te habrá regalado tu madre en navidades, año tras año, obstinada en que aprendieras todas esas recetas sofisticadas, esas recetas que te parecían imposibles, horrorosas, complejas, repletas de ingredientes que ni siquiera sabías que existían… Nosotros compartimos tu dolor y te comprendemos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No, no haremos de ti un chef, no serás nunca un buen cocinero, porque tú no quieres ser un buen cocinero ni lo has pretendido nunca. Tú solo quieres borrar de la cara de tus invitados esa sonrisa triste e irónica al ver los platos que les has preparado con esmero pero sin gracia. Eso lo vamos a conseguir. Vamos a manchar toda la cocina y nos echaremos unas risas. Y vamos a hacer de ti una persona de provecho en los fogones. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y si finalmente fracasamos del todo, siempre nos quedará admirar las ilustraciones  que acompañan el texto, nacidas del talento de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Kim_(historietista)"&gt;Kim&lt;/a&gt; (Joaquim Aubert Puigarnau, Barcelona), que los amantes del cómic conocerán como el creador de “Martínez, el Facha” (&lt;i&gt;El Jueves&lt;/i&gt;), entre otros personajes.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7128366957710343694?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7128366957710343694/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7128366957710343694' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7128366957710343694'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7128366957710343694'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/novedad-editorial-como-parecer-un-gran.html' title='Novedad editorial: Cómo parecer un gran chef siendo un perfecto inútil, de Walter J. Ankli y dibujos de Kim'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-EvyG-fhzdow/TfncF7dgGiI/AAAAAAAAAcc/3I7-YVfqvVw/s72-c/Preparatius.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1423362245389440010</id><published>2011-06-15T09:34:00.002+02:00</published><updated>2011-06-15T09:46:48.410+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kaplan'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carolina Sanabria'/><title type='text'>Cahiers de Cinema y "Bigas Luna. El ojo voraz"</title><content type='html'>La prestigiosa revista &lt;i&gt;Cahiers de Cinema (España)&lt;/i&gt; publica este comentario sobre &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=865"&gt;&lt;i&gt;Bigas Luna. El ojo voraz&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, de Carolina Sanabria.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-EBjhT_dQgnc/TfhgybnBU6I/AAAAAAAAA4c/9i8R62-dnj8/s1600/Bigas%2BLuna011.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 236px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-EBjhT_dQgnc/TfhgybnBU6I/AAAAAAAAA4c/9i8R62-dnj8/s320/Bigas%2BLuna011.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5618346954665841570" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Desde su deslumbrante tríptico negro, con especial referencia a &lt;i&gt;Bilbao&lt;/i&gt;, hasta sus más desfallecidas reconstrucciones históricas como &lt;i&gt;Volavérunt&lt;/i&gt; o &lt;i&gt;La camarera del Titanic&lt;/i&gt;, la carrera artística y cinematográfica de Bigas Luna se ha ido orquestando alrededor de una serie de temas (con la mujer como protagonista) y de una puesta en escena caracterizada por al multidisciplinariedad y el protagonismo de la mirada. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=865"&gt;El clarificador y ameno ensayo&lt;/a&gt; de &lt;b&gt;Sanabria&lt;/b&gt; va repasando toda la trayectoria del cineasta mientras, de manera callada pero precisa, divide esta en bloques y señala tanto el hilo conductor que los une como las variaciones que los separan, ya sea el cambio en la manera de narrar de la trilogía, como señaló Larraz, ya sea el remarcado componente freudinao de, por ejemplo, &lt;i&gt;La teta y la Luna&lt;/i&gt;. &lt;span class="Apple-style-span" &gt;Antonio Santamarina&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1423362245389440010?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1423362245389440010/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1423362245389440010' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1423362245389440010'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1423362245389440010'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/cahiers-de-cinema-y-bigas-luna-el-ojo.html' title='Cahiers de Cinema y &quot;Bigas Luna. El ojo voraz&quot;'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-EBjhT_dQgnc/TfhgybnBU6I/AAAAAAAAA4c/9i8R62-dnj8/s72-c/Bigas%2BLuna011.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3193950111899495875</id><published>2011-06-10T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-06-10T10:00:07.506+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kaplan'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carolina Sanabria'/><title type='text'>Reseña de "Bigas Lunas. El ojo voraz" en el periódico La nación, de Costa Rica</title><content type='html'>Reproducimos a continuación la reseña que ha escrito Bértold Salas Murillo sobre el libro &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?cPath=99_104&amp;amp;products_id=865"&gt;Bigas Luna. El ojo voraz&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, de Carolina Sanabria. La reseña apareció en el periódico costarricense La Nación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;Apetentes miradas&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-eiVjTyhCqpg/Te9ayJQB_oI/AAAAAAAAA4U/CHYJSO1jT3g/s1600/035_kap.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-eiVjTyhCqpg/Te9ayJQB_oI/AAAAAAAAA4U/CHYJSO1jT3g/s320/035_kap.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615807077877415554" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los filmes de Bigas Luna (Barcelona, 1946) suelen escapar a las calificaciones más burdas, esas que pretenden colocar un texto artístico en una escalera que va del primero al décimo peldaño, o de una solitaria estrella a un conjunto de cinco: la primera es el premio a la mediocridad, y las otras, a la excelencia. Ello incumbe a todo texto artístico, entre los que se cuentan muchas películas: la experiencia estética y cognitiva del encuentro con el arte es irreductible a una jerarquía unidireccional y carente de matices.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La precariedad de esta aproximación al arte es más evidente cuando se trata de películas como las de Bigas Luna, que hacen difícil –cuando no imposible– el examen exclusivo de sus componentes fílmicos pues ponen en juego los valores, el pudor y las características del gusto del espectador.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Producto de sus estudios doctorales en comunicación audiovisual en la Universidad Autónoma de Barcelona, Carolina Sanabria presenta Bigas Luna. El ojo voraz, sobre la obra de uno de los cineastas españoles más comentados –no digamos “bueno” o “malo”– en las últimas tres décadas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Que sus primeras películas –&lt;i&gt;Tatuaje&lt;/i&gt; (1976), pero especialmente &lt;i&gt;Bilbao&lt;/i&gt; (1978) y &lt;i&gt;Caniche&lt;/i&gt; (1979)– hayan aparecido en esta coyuntura de apertura política y moral hace su cine aún más reseñable.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Como apunta el prologuista Roman Gubern, uno de los principales críticos de cine en castellano: “La deslumbrante irrupción de &lt;i&gt;Bilbao&lt;/i&gt; en el paisaje cinematográfico español supuso una saludable conmoción en los días turbulentos de la transición política española hacia la democracia” (pág. 13).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La cinematografía de Bigas Luna está compuesta por una quincena de largometrajes, que Sanabria examina reconociendo continuidades y rupturas temáticas y estilísticas. Lo define como un creador transdisciplinario, de manera que también estudia sus cortometrajes, cuentos inéditos y proyectos fallidos (¡alguno con Dámaso Pérez Prado!), así como su obra escénica, gráfica y plástica.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;Tatuaje&lt;/i&gt; fue la primera película de Bigas Luna. A partir de una novela de Manuel Vázquez Montalbán, supuso el aprendizaje del oficio de un cineasta que por entonces rozaba los 30 años. Más interesantes son sus siguientes filmes, que Sanabria señala como integrantes de una trilogía negra: &lt;i&gt;Bilbao&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Caniche&lt;/i&gt;, y la posterior cinta &lt;i&gt;Angustia&lt;/i&gt; (1986). Son películas voyeuristas y fetichistas, en las que la cámara es un personaje, tanto o más obsesivo que los protagonistas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Similares características se hallan en sus otros largometrajes de los años 80: la ácida mirada al negocio del fundamentalismo religioso estadounidense en Reborn (Renacer, 1982), y el acercamiento frontal a la sexualidad en Lola (1985).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En los años 90, Bigas Luna se convierte en un cineasta “popular”, y estrena filmes que complacen al público y a un sector de la crítica. Casi todos fueron exhibidos en cines costarricenses y circularon en videoclubes. Fueron los años de &lt;i&gt;Las edades de Lulú&lt;/i&gt; (1990), a partir de la novela homónima de Almudena Grandes, y de lo que Sanabria denomina la “trilogía mediterránea”, integrada por &lt;i&gt;Jamón Jamón&lt;/i&gt; (1992), &lt;i&gt;Huevos de oro&lt;/i&gt; (1993) y &lt;i&gt;La teta y la Luna&lt;/i&gt; (1994) y dedicada a construir la “especificidad hispánica”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tras el fracaso crítico y comercial de&lt;i&gt; Bámbola&lt;/i&gt; (1996), Bigas Luna encadena una serie de adaptaciones de textos literarios que temáticamente no desmerecen sus obras precedentes, aunque muestran un dominio más convencional del lenguaje cinematográfico, como son La femme de chambre du Titanic (&lt;i&gt;La camarera del Titanic&lt;/i&gt;, 1997),&lt;i&gt; Volavérunt&lt;/i&gt; (1999) y &lt;i&gt;Son de mar&lt;/i&gt; (2001).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Como destaca Sanabria, la propuesta artística de Bigas Luna es exuberante. En tanto cinematográfico, su universo está contaminado de otros lenguajes artísticos; en tanto concepto, podría resumirse en que “el ser humano sigue siendo un animal” (pág. 15); sus historias y personajes aparecen como rendidos al imperio de los sentidos, especialmente el erótico y el nutritivo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Independientemente del aprecio que se tenga por la cinematografía de Bigas Luna –compleja, ambigua, kitsch, algo oportunista–, es valioso toparse con una obra de verdadera crítica de cine.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En nuestro medio se ha confundido la crítica con la nota periodística, las ocurrencias y los juegos de palabras, así como con la pura cinefilia. Por el contrario, la obra de Sanabria es una más entre las contadas excepciones en que la pasión por la cinematografía viene acompañada de una vasta cultura y recursos analíticos.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3193950111899495875?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3193950111899495875/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3193950111899495875' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3193950111899495875'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3193950111899495875'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/resena-de-bigas-lunas-el-ojo-voraz-en.html' title='Reseña de &quot;Bigas Lunas. El ojo voraz&quot; en el periódico La nación, de Costa Rica'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-eiVjTyhCqpg/Te9ayJQB_oI/AAAAAAAAA4U/CHYJSO1jT3g/s72-c/035_kap.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4880360333509729050</id><published>2011-06-08T10:06:00.000+02:00</published><updated>2011-06-08T10:06:00.671+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Novedad editorial: Rumbo a Berlín (y Potsdam), de Juan Pedro Rodríguez-Ledesma</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Rumbo a BERLÍN (y Potsdam)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;—Juan Pedro Rodríguez-Ledesma—&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-bbFIDfuZWRs/TeyKwwsv9cI/AAAAAAAAA4E/j2N9piZS3-Y/s1600/80_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-bbFIDfuZWRs/TeyKwwsv9cI/AAAAAAAAA4E/j2N9piZS3-Y/s320/80_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615015405735114178" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Quizás lo más sugerente de Berlín sea su capacidad para sorprendernos. Su paisaje urbano evoca recuerdos gloriosos y terribles por igual. Berlín ha sabido sobreponerse a tremendos sacrificios que han supuesto la opresión, el sufrimiento y la muerte a miles de personas. Superando la destrucción arbitraria de grandes obras de arte, la condena, la expulsión e incluso la eliminación de sus élites intelectuales. Y a cada uno de estos terribles episodios ha seguido una época de florecimiento, reconstrucción y prosperidad, volviendo a hacer de ella un referente de la cultura europea evitando la ruina aparentemente irreversible. Un estado de perpetua transformación que se consigue a partir de un imparable afán de recreación.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Berlín se muestra al visitante tal y como es, sin ambages, una ciudad perturbadora que puede resultar a la vez agresiva y sugerente, y que despierta en el visitante fuertes confrontaciones. Berlín es una metrópolis cuyo conocimiento no nos dejará indiferentes.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;[del prólogo de Manuel Viola Nevado, arquitecto]&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Juan Pedro Rodríguez-Ledesma&lt;/b&gt;. Filólogo germanista y traductor, vive en Alemania desde el año 2001 y en Berlín desde 2009 realizando traducciones del alemán para diversas editoriales españolas, impartiendo clases de español y colaborando en periódicos y revistas. Una de sus grandes aficiones es el turismo, campo en el que adquirió una gran experiencia trabajando de guía cultural en diversas regiones de España. En esta publicación, el autor recoge lo mejor de su experiencia berlinesa y bebe directamente de la bibliografía alemana especializada en turismo, historia y arquitectura de Berlín.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4880360333509729050?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4880360333509729050/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4880360333509729050' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4880360333509729050'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4880360333509729050'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/novedad-editorial-rumbo-berlin-y.html' title='Novedad editorial: Rumbo a Berlín (y Potsdam), de Juan Pedro Rodríguez-Ledesma'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-bbFIDfuZWRs/TeyKwwsv9cI/AAAAAAAAA4E/j2N9piZS3-Y/s72-c/80_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-664838135447191614</id><published>2011-06-06T09:31:00.004+02:00</published><updated>2011-06-06T09:48:43.242+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Riera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Una (muy buena) aproximación al autor de la guía Rumbo a Benín</title><content type='html'>Los escritores de nuestras guías suelen ser muy peculiares. Rafa Martín, del &lt;i&gt;Diari de Sabadell&lt;/i&gt; hace un retrato de uno de ellos,  el joven antropólogo Joan Riera, que escribió para Laertes la guía &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=765"&gt;Rumbo a Camerún&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, y acaba de publicar&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=876"&gt; &lt;b&gt;&lt;i&gt;Rumbo a Benín&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;El antropólogo (poco) inocente&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;El cerdanyolense Joan Riera escribe una guía sobre el país africano de Benín&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;La legendaria hospitalidad, el fascinante universo del vudú, el ritmo de vida congelado en el tiempo o las chozas levantadas con barro y paja. Benín, país africano de tamaño discreto enclaustrado entre Togo y Nigeria, podría promocionarse como la esencia africana de dimensiones familiares. Su escaso turismo, sin embargo, le reporta menos flujo de visitantes del deseado. Una guía, escrita por el vallesano Joan Riera, destapa sus encantos.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-ccIa5jdG9DY/TeyCeYMm5uI/AAAAAAAAA38/d8SrjfanFq8/s1600/79_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-ccIa5jdG9DY/TeyCeYMm5uI/AAAAAAAAA38/d8SrjfanFq8/s320/79_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615006293827184354" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nigel Barley, un antropólogo con sólidos conocimientos teóricos, se instala en una choza de barro para investigar al pueblo dowayo, al oeste de Camerún. La experiencia le deporta aburrimiento, desastres, enfermedades y hostilidades con los nativos, pero, a cambio, transforma sus vivencias en «El antropólogo inocente», un divertido texto sobre la idiosincrasia de tan apasionante profesión y un referente en la materia. En las antípodas del irreverente británico otro antropólogo, en este caso acunado en Cerdanyola del Vallès y que responde por el nombre de Joan Riera, constituye el reverso de la especialidad.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;Guía&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Para certificarlo, nada mejor que bucear en la primera guía en castellano de Benín (editorial Laertes), un país africano del tamaño de Portugal ubicado en el golfo de Guinea.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El manual combina consejos, rutas, lugares con encanto y descripciones varias, con bares para refrescar la garganta o alojamiento para todos los gustos. Para aderezarlo, Riera exhibe su rigor científico para aplicarlo en el conocimiento de las etnias, lenguas e historia. Un conjunto que permite escarbar en la historia de África Occidental a partir del ejemplo de Benín, una de las fusiones más clarividentes de las culturas africana y europea.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Como se encarga de definir el propio autor «es una guía intimista y personal sobre este país que amo». Pero ¿qué hace un cerdanyolense del barrio de Montflorit y estudios en la universidad inglesa de Richmond desgranando ritus vudús y tradiciones centenarias? Criado entre las zonas boscosas de Montflorit y el Gimnàs Cerdanyola donde practicaba judo, el personaje en cuestión, en 1991, siendo todavía un niño, viaja con su familia a Camerún para instalarse. Al curioso jovencito le impactan sobremanera la piel brillante y oscura de sus vecinos y el olor a fruta putrefacta. El ritmo de vida pausado y austero de su nueva existencia le recuerda a su Montflorit natal y a las relatos rurales de su abuela. Unas vacaciones estivales en la ciudad costera de Cotonú (Benín), a los 16 años, le permite establecer el primer contacto con la cosmología africana, más allá de su iniciática experiencia en las selvas camerunesas. Decidido a estudiar Sociología y Antropología, Riera apostará posteriormente por combinar su pasión y profesión con el continente negro. Un maridaje que desemboca en sus proyectos de turismo alternativo (www.middle-africa.com), azuzados por esa incondicional fascinación por tan rico legado. Su porte germánico todavía se estremece frente a unas fotografías de escarificaciones, tatuajes o muestras aparentemente decadentes del animismo, manifestándose en un especial brillo en la mirada. Igual que aquel chaval que en el corazón de las tinieblas correteaba semidesnudo con sus amiguitos cameruneses y soñaba, despierto, que algún día emularía a Nigel Barley, pero como un antropólogo (poco) inocente.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-664838135447191614?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/664838135447191614/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=664838135447191614' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/664838135447191614'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/664838135447191614'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/una-muy-buena-aproximacion-al-autor-de.html' title='Una (muy buena) aproximación al autor de la guía Rumbo a Benín'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-ccIa5jdG9DY/TeyCeYMm5uI/AAAAAAAAA38/d8SrjfanFq8/s72-c/79_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3752404867206128898</id><published>2011-06-02T09:56:00.004+02:00</published><updated>2011-06-02T10:02:06.909+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kipling'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nan-Shan'/><title type='text'>Una reseña sobre "Viaje al Japón", de Rudyard Kipling</title><content type='html'>esta reseña sobre &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=869"&gt;Viaje al Japón&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;, de Kipling, apareció en la revista Album. Letras-Artes, en su número de primavera 2011.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-tRxUZG_bFA8/TedChv58OBI/AAAAAAAAA3o/u01SSJb0zbw/s1600/32_nan2ed.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-tRxUZG_bFA8/TedChv58OBI/AAAAAAAAA3o/u01SSJb0zbw/s320/32_nan2ed.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5613528608103217170" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hay países y culturas que, pese a estar muy occidentalizadas y ocupar un gran lugar en el mundo económico y cultural, siempre tienen un toque de misterio y fascinación para el europeo: el pueblo japonés es uno de esos lugares. La reciente catástrofe de Fukushima ha arrojado en la prensa centenares de interpretaciones e interrogaciones sobre el carácter japonés. De ahí el interés de la lectura de este Viaje al Japón, de Rudyard Kipling.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los libros de viajes de grandes autores no son guías de viajes, ni por supuesto profundos ensayos sobre el tema, sino sobre todo aquel paseo del espejo de Stendhal opr una realidad desconocida, que una persona dotada de una mirada genial nos entrega. De ahí que discrepe de la introducción de Emili Olcina en este volumen, que simplemente ve a Kipling como un imperialista inglés. Y recomiendo leer las palabras de Borges sobre Kipling en su famosa Biblioteca de Babel. La mirada siempre burlona e inteligente de Kipling sobre la modernización de la vida japonesa, a la vez que sobre las geishas, el ejército o las costumbres niponas, es casi una narración de hadas, pero con esa belleza, crueldad y sorpresa con con la que un genio atraviesa un campo de cerezos en flor, dejando para siempre en nuestros recuerdos ese “sentirse vivo”, que nos cuenta Kipling cuando recorre los templos antiguos y viaja por los ferrocarriles casi ingleses en un mundo que le hiere el corazón. J.A.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3752404867206128898?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3752404867206128898/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3752404867206128898' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3752404867206128898'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3752404867206128898'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/06/una-resena-sobre-viaje-al-japon-de.html' title='Una reseña sobre &quot;Viaje al Japón&quot;, de Rudyard Kipling'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-tRxUZG_bFA8/TedChv58OBI/AAAAAAAAA3o/u01SSJb0zbw/s72-c/32_nan2ed.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4474931994827567489</id><published>2011-05-30T11:44:00.004+02:00</published><updated>2011-05-30T11:53:17.475+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Camelot'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jaime Rosal'/><title type='text'>Novedad editorial: Una noche en Las Vegas, de Jaime Rosal</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;UNA NOCHE EN LA VEGAS&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Jaime Rosal—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Sx1xwn3Vwy0/TeNnUVTE0-I/AAAAAAAAA3g/OcO4Rxntblw/s1600/022_cam.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-Sx1xwn3Vwy0/TeNnUVTE0-I/AAAAAAAAA3g/OcO4Rxntblw/s320/022_cam.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5612443159645967330" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Una noche en Las Vegas&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; narra las desventuras de un amplio grupo de amigos a principios de los dorados años sesenta en un ambiente despreocupado y ajeno a los avatares políticos del momento. La acción gira en torno a la tradicional puesta de largo de dos jóvenes hermanas de la pudiente sociedad barcelonesa que, ajenas a la difícil situación económica que atraviesan los negocios de su padre, se empeñan en tirar la casa por la ventana alentadas por una madre obsesionada por deslumbrar a sus amistades.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Por sus páginas, llenas de guiños sobre aquella época, desfilan los más variopintos personajes de la ciudad que intentan encontrar su lugar bajo el sol. Tratada desde una óptica satírica, que en ocasiones roza el esperpento, Una noche en Las Vegas es un vivo retrato de la burguesía de la época, con el que muchos han de identificarse.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Narrada con un excelente ritmo, en esta novela el autor se sirve de su agudo sentido del humor para brindarnos el testimonio de un tiempo que, para algunos privilegiados, fue&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;excepcionalmente feliz.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El barcelonés &lt;b&gt;Jaime Rosal del Castillo&lt;/b&gt; es autor de las novelas Sisabana y Severina, o el turno de la sepia, varios libros de cuentos —&lt;i&gt;Las falsas ceremonias&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Estampas urbanas&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Boleros&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Trama nocturna&lt;/i&gt;—, y &lt;i&gt;Estampas mitológicas&lt;/i&gt;, un libro a caballo entre al aforismo y el microrrelato. También ha compilado una antología de relatos, bajo el título &lt;i&gt;Homenaje a Casanova&lt;/i&gt;, y un libro sobre el célebre aventurero veneciano; &lt;i&gt;Casanova, máximas y anécdotas&lt;/i&gt;. A su vez ha colaborado en varias revistas como &lt;i&gt;Nueva Dimensión&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Playboy&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Star&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Turia&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Grandes Relatos&lt;/i&gt; o &lt;i&gt;La Aventura de la Historia&lt;/i&gt;. Durante los últimos cinco lustros ha dirigido &lt;i&gt;CD Compact&lt;/i&gt;, una de las más prestigiosas revistas europeas de música clásica. Recientemente ha aparecido su libro &lt;i&gt;Pensamientos de Michel de Montaigne&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4474931994827567489?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4474931994827567489/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4474931994827567489' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4474931994827567489'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4474931994827567489'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/novedad-editorial-una-noche-en-las.html' title='Novedad editorial: Una noche en Las Vegas, de Jaime Rosal'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Sx1xwn3Vwy0/TeNnUVTE0-I/AAAAAAAAA3g/OcO4Rxntblw/s72-c/022_cam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6626590966008692345</id><published>2011-05-23T10:54:00.003+02:00</published><updated>2011-05-23T10:58:15.635+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='trébol negro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Daniel de Roulet'/><title type='text'>Novedad editorial: Fukushima mon amour, de Daniel de Roulet</title><content type='html'>&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;En dos semanas, más de 10.500 ejemplares vendidos en Francia&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;Livres Hebdo &lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;b&gt;Esta carta se lee de un tirón pero se medita largo tiempo&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;Pierre Assouline, &lt;i&gt;&lt;a href="http://passouline.blog.lemonde.fr/2011/04/22/fukushima-mon-amour/"&gt;La République des livres&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Le Monde&lt;/i&gt;. &lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;b&gt;La primera reacción literaria a Fukushima. Un fulminante arreglo de cuentas con la industria atómica&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Hoffmann und Campe Verlag&lt;/i&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-tZpxgMmAXWk/Tdof-eOCFQI/AAAAAAAAAcE/pO8Vp8Jimj4/s1600/003_tre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-tZpxgMmAXWk/Tdof-eOCFQI/AAAAAAAAAcE/pO8Vp8Jimj4/s400/003_tre.jpg" width="250" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=880"&gt;FUKUSHIMA MON AMOUR&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—DANIEL DE ROULET—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;“Caímos en nuestra propia trampa, colaboramos con un sistema que sabemos portador de una muerte atroz.”&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nada hacía presagiar una nueva catástrofe nuclear. Y, sin embargo, sucedió donde menos se esperaba: Japón, uno de los países más desarrollados del mundo. Hace veinticinco años, Chernóbil, ahora Fukushima. No hace falta esperar un nuevo accidente. Corren tiempos de indignación y esta pequeña octavilla es una primera respuesta literaria, producida en la urgencia de la situación. No tiene nada de oportunista ni de gratuito. En el momento justo del desastre, hace frente tanto al pasado de la lógica nuclear como a su porvenir.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Fukushima mon amour&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; es una carta personal del autor a una amiga japonesa, recordando la feliz noche pasada en Tokio hace exactamente un año, antes del tsunami y de la catástrofe nuclear de Fukushima. Una simple carta que se va degustando a pequeños sorbos como aprendió el autor que se hace con el sake. El autor, que ha trabajado en una central nuclear lo mismo que ha participado en protestas, escribe estas lúcidas páginas haciéndose eco de &lt;i&gt;Hiroshima mon amour&lt;/i&gt; —donde la protagonista recibía siempre el mismo reproche: “No has visto nada de Hiroshima”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Daniel de Roulet&lt;/b&gt; es autor de &lt;i&gt;Kamikaze Mozart&lt;/i&gt;, una novela que aparecerá próximamente en esta colección, donde aborda también la vida de un ingeniero nuclear que se cruza en el destino de una joven pianista japonesa.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6626590966008692345?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6626590966008692345/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6626590966008692345' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6626590966008692345'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6626590966008692345'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/novedad-editorial-fukushima-mon-amour.html' title='Novedad editorial: Fukushima mon amour, de Daniel de Roulet'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-tZpxgMmAXWk/Tdof-eOCFQI/AAAAAAAAAcE/pO8Vp8Jimj4/s72-c/003_tre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1391745381586372689</id><published>2011-05-18T12:43:00.003+02:00</published><updated>2011-05-18T13:12:21.696+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Eladi Romero'/><title type='text'>Novedad editorial: 1914. El asesinato de Sarajevo, de Eladi Romero</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=881&amp;amp;osCsid=f3883e3f0b89bbafc46d62404ce67dbe"&gt;1914. EL ASESINATO DE SARAJEVO&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;—Eladi Romero García—&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-VpIwJrSTBmU/TdOlM2JF51I/AAAAAAAAA3Q/Jk_IfdewIEU/s1600/021_cam.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-VpIwJrSTBmU/TdOlM2JF51I/AAAAAAAAA3Q/Jk_IfdewIEU/s320/021_cam.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608007601117062994" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El 28 de junio de 1914, siete nacionalistas bosnios aguardaban en Sarajevo, capital de Bosnia, al archiduque Francisco Fernando de Habsburgo con intención de asesinarlo. La preparación del atentado había sido orquestada desde Serbia, donde una organización militar secreta llamada la Mano Negra hacía lo posible por unir a su territorio a todas las minorías serbias de los Balcanes, incluidas las de Bosnia, ahora dependientes de los Habsburgo. El magnicidio tuvo éxito gracias a una casualidad que permitió al estudiante Gavrilo Princip, miembro del comando, disparar contra el archiduque y su esposa. Ambos fallecieron, iniciando así un conflicto que acabaría convirtiéndose en una guerra de enormes dimensiones, la Primera Guerra Mundial.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El presente relato narra de forma novelada cómo se preparó el atentado desde Belgrado, cómo se llevó a cabo y cómo fueron juzgados sus responsables, tratando el suceso al estilo de una novela de intriga en la que la diplomacia austrohúngara y alemana mueven los hilos para que estalle una guerra que ya muchos, demasiados, anhelaban.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Eladi Romero&lt;/b&gt; (El Pont de Suert, Lleida, 1956) es doctor en Historia por la Universidad de Barcelona y catedrático de Enseñanza Secundaria.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Autor prolífico y versátil, ha publicado diversas obras de investigación histórica (&lt;span style="font-style:italic;"&gt;El imperialismo hispánico en la Toscana del siglo XVI&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Memoria histórica e itinerarios de la Guerra Civil española&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Guerra Civil en Aragón&lt;/span&gt;), varias novelas (&lt;span style="font-style:italic;"&gt;La batalla del Ebro,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Cacao p’al moro&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Ni dios ni patria…, ¡libertad!&lt;/span&gt;, &lt;i&gt;La verdadera historia del sátiro de Esplús&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;En busca del santo prepucio&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Vidas indignas&lt;/i&gt;, &lt;span style="font-style:italic;"&gt;El misterioso caso del crimen de Toledo&lt;/span&gt;, &lt;i&gt;Luis Roldán y las caras de Belchite&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;La esposa del dios&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Los crímenes masónicos de Jack el Destripador&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;La república de los locos,&lt;/i&gt; &lt;span style="font-style:italic;"&gt;El ánima de Stalin&lt;/span&gt; y &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Objetivo Birmania&lt;/span&gt;) y algunas de las guías de viaje más celebradas de nuestra editorial, donde la sabiduría y el buen humor acompañan siempre al lector viajero (Toscana, Bulgaria, Eslovenia, Croacia, Cataluña, Portugal o Islandia)&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1391745381586372689?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1391745381586372689/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1391745381586372689' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1391745381586372689'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1391745381586372689'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/novedad-editorial-1914-el-asesinato-de.html' title='Novedad editorial: 1914. El asesinato de Sarajevo, de Eladi Romero'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-VpIwJrSTBmU/TdOlM2JF51I/AAAAAAAAA3Q/Jk_IfdewIEU/s72-c/021_cam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-549718888933851913</id><published>2011-05-16T09:19:00.003+02:00</published><updated>2011-05-16T09:28:12.277+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Demà, presentació de "Secretos de campaña" a Barcelona [Llibreria Laie, Pau Claris, 85, a les 19.00)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;Laertes editorial es complau en convidar-vos a la presentació de:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878&amp;amp;osCsid=2bff9481d9c2d89fbf4f3d060f7e988c"&gt;&lt;i&gt;Secretos de campaña&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;—Cuando las emociones dan más votos que los argumentos—&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-EhKS2bccfyE/TdDROutRKeI/AAAAAAAAA3I/3qaZ3IAaHgs/s1600/107_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-EhKS2bccfyE/TdDROutRKeI/AAAAAAAAA3I/3qaZ3IAaHgs/s200/107_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607211587062540770" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;DIMARTS 17 DE MAIG, A LES 19.00 h.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Llibreria LAIE (C/ Pau Claris, 85)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Amb la presència de la seva autora:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Iolanda Mármol&lt;/b&gt;, Mataró, 1973, és llicenciada en Ciències de la Informació i ha exercit de periodista durant gairebé dues dècades. És màster en Comunicació Política i Diplomada en Campanyes Electorals per la Fundación Ortega y Gasset. Com a periodista, ha seguit —i segueix— a primera línia la cobertura mediàtica dels processos electorals. En l’actualitat investiga l’impacte sobre el periodisme polític exercit per la creixent americanització de les campanyes i la gestió de la imatge dels partits.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Que estarà acompanyada per:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;Rafael De Ribot&lt;/b&gt;, director d'&lt;a href="http://www.elsingulardigital.cat/"&gt;&lt;i&gt;El Singular Digital&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-549718888933851913?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/549718888933851913/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=549718888933851913' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/549718888933851913'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/549718888933851913'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/dema-presentacio-de-secretos-de-campana.html' title='Demà, presentació de &quot;Secretos de campaña&quot; a Barcelona [Llibreria Laie, Pau Claris, 85, a les 19.00)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-EhKS2bccfyE/TdDROutRKeI/AAAAAAAAA3I/3qaZ3IAaHgs/s72-c/107_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4492613541212139948</id><published>2011-05-10T09:43:00.004+02:00</published><updated>2011-05-10T10:03:45.426+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><title type='text'>La imagen del poder.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mientras esperamos la presentación del libro &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;Secretos de campaña&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, &lt;a href="http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/este-miercoles-presentamos-secretos-de.html"&gt;mañana miércoles, a las siete de la tarde en Madrid&lt;/a&gt;, colgamos este reportaje de Marta Arias, publicado en la revista Yodona, en el cual Iolanda Mármol  analiza las mujeres dedicadas a la política.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;La imagen del poder&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En su libro ‘Secretos de campaña’ la periodista Iolanda Mármol se introduce en la trastienda de las elecciones y revela las armas–y los fallos– de algunas de nuestras principales políticas.&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Fl1-Z99zyMo/TcjxOcOpjRI/AAAAAAAAA3A/2JdBk3XAGAI/s1600/107_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-Fl1-Z99zyMo/TcjxOcOpjRI/AAAAAAAAA3A/2JdBk3XAGAI/s200/107_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604994966660680978" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Las victorias electorales se cocinan en los fogones del marketing político. Y ahora, en plena precampaña municipal y con las Generales ya en boca de todos, esos fogones están echando humo. De ello hablamos con la periodista Iolanda Mármol, que acaba de publicar &lt;b&gt;&lt;i&gt;Secretos de campaña&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; (ed. Laertes). «Todavía se utiliza a las mujeres en política –sin menospreciar su trabajo y excelente capacitación– para obtener el voto femenino, pero es motivo de reflexión que alguien pregunte a Carme Chacón si España está preparada para una mujer presidente. Para mí, la noticia no es la respuesta, sino la mera pregunta. ¿Alguien cuestionaría si un hombre está capacitado para dar un biberón?» &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Si por algo destacaron las últimas Elecciones Generales fue por la prevalencia de las emociones sobre los argumentos, de los sentimientos sobre el discurso. Nadie duda ya de la importancia que la comunicación no verbal ejerce a la hora de transmitir un mensaje, y bien lo sabe precisamente Chacón, actual ministra de Defensa. «Tiene el mejor equipo de marketing político que puedas soñar, y su estrategia se basa en la protección del candidato, en exponerla lo menos posible al riesgo de un bombardeo de preguntas.» Chacón, de la que se habla como posible candidata socialista a las Elecciones de 2012, trasmite una imagen cuidada al detalle, en la que cada aspecto es examinado con lupa antes de ser filtrado, hasta hacernos llegar una elaborada proyección de mujer seria, capaz, a pesar de su juventud, y hecha a sí misma. Algo que no logró, por ejemplo, Bibiana Aído. «No nos la llegamos a creer como ministra. Falló su falta de aplomo y un estilo y presencia que no transmitían la seriedad propia de su cargo.» La imagen puede mantenerte en el poder o hundirte. Apenas hay margen para las medias tintas y siempre es preferible pasar desapercibida a destacar por un envoltorio inapropiado, dice Mármol. Es lo que ocurriría, según la periodista, con Leire Pajín, ministra de Sanidad. «Es una mujer que lleva la política en la sangre, pero tiene un gran problema de coherencia entre lo que es, lo que quiere ser y el discurso que plantea: una chica en la treintena que viste como una señora de 40 y habla como un burócrata de 60.» &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No sólo la imagen física cuenta, también la forma del discurso. En el PP, María Dolores de Cospedal habla con los medios cada semana, pero no está cómoda, se nota que no le gusta, y transmite una imagen muy arisca, comenta Mármol. «Me consta que a título personal, de puertas para adentro, es una mujer mucho más cálida y cercana, pero no es capaz de transmitirlo ante las cámaras.» Es todo lo contrario a Esperanza Aguirre, capaz de empatizar rápidamente con cualquier situación, según la periodista: «Ella no es una persona que juegue con los medios, ¡es que los tiene en el bolsillo!». A nivel local contrasta con Ana Botella, percibida por la sociedad como una persona muy alejada del ciudadano medio, que no logra esa cercanía tan característica de la política municipal. La comunicación política, más que aprenderse, se mejora. Cada vez hay más cursos de &lt;i&gt;media training&lt;/i&gt;, porque la mejor intención política puede quedarse estancada si no va respaldada por un buen marketing. «Esto en política no es saber elegir una corbata o una americana, es saber explicar una idea en 15 segundos.» _porMarta Arias&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4492613541212139948?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4492613541212139948/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4492613541212139948' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4492613541212139948'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4492613541212139948'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/la-imagen-del-poder.html' title='La imagen del poder.'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Fl1-Z99zyMo/TcjxOcOpjRI/AAAAAAAAA3A/2JdBk3XAGAI/s72-c/107_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6083657597994632527</id><published>2011-05-09T09:16:00.005+02:00</published><updated>2011-05-09T09:32:01.380+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Este miércoles presentamos Secretos de campaña en Madrid, ¡con invitados de lujo!</title><content type='html'>La editorial Laertes se complace en invitaros a la presentación de:&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;&lt;b&gt;Secretos de campaña&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;—Cuando las emociones dan más votos que los argumentos—&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-uVzCui4Tqik/TceVPJj29DI/AAAAAAAAA24/gRewB093YpM/s1600/107_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-uVzCui4Tqik/TceVPJj29DI/AAAAAAAAA24/gRewB093YpM/s200/107_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604612348782769202" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;MIÉRCOLES 11 DE MAYO, A LAS 19.00 h.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;Librería LA CENTRAL (Museo Reina Sofía)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;Ronda de Atocha, 2 &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;28012 Madrid&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Iolanda Mármol&lt;/b&gt;, autora del libro, estará acompañada de unos invitados de lujo que han participado en el libro:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Fernando Garea&lt;/b&gt;. Es uno de los periodistas políticos más experimentados. Después de escribir en &lt;i&gt;El Mundo&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Público&lt;/i&gt;, actualmente sigue la actualidad parlamentaria para&lt;i&gt; El País&lt;/i&gt;. Su blog &lt;a href="http://lacomunidad.elpais.com/el-patio-del-congreso/posts"&gt;El Patio del Congreso&lt;/a&gt;, en el que hace una contracrónica parlamentaria, ha recibido el Premio Enrique Pardós de Periodismo, al mejor blog político&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Gabriel Elorriaga&lt;/b&gt;. Diputado y portavoz de la Comisión de Ciencia del PP en el Congreso. Durante las elecciones del 2008 era miembro del Comité Ejecutivo y Secretario de Comunicación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Carlos Hernández&lt;/b&gt; es el director de comunicación del PSOE.  Ha sido corresponsal por Antena 3 en la guerra de Irak.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6083657597994632527?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6083657597994632527/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6083657597994632527' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6083657597994632527'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6083657597994632527'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/este-miercoles-presentamos-secretos-de.html' title='Este miércoles presentamos Secretos de campaña en Madrid, ¡con invitados de lujo!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-uVzCui4Tqik/TceVPJj29DI/AAAAAAAAA24/gRewB093YpM/s72-c/107_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-161401844660288963</id><published>2011-05-06T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-05-06T10:00:05.002+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emili Olcina'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vicenç Pagès'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Josep Pedrals'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>Josep Pedrals i Vicenç Pagès festegen Gargantua i Pantagruel!!</title><content type='html'>&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Josep Pedrals&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; diu:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;REVELAR RABELAIS&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Hi ha un fragment que m’al•lucina&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;al llibre de Gargantua,&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;un passatge que accentua&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;la tasca concisa i fina&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;d’edició d’Emili Olcina&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;que ha fet un treball preciós&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Al capítol vint-i-dos&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;hi ha un llistat molt exhaustiu&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;dels jocs del gegant, un riu&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;a prova de traductors.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Olcina ateny l’excel•lent&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;en la lúdica de l’ogre.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Li atorguem un vehement&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;títol de paradoxògraf.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Josep Pedrals, 3 de maig de 2011, diari &lt;i&gt;Ara&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Vicenç Pagès&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; diu:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;ABANS DE LA NOVEL·LA&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-xB_KAglzlQE/TcJvkUVy-9I/AAAAAAAAAcA/qd7luEJGmWg/s1600/087_arc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-xB_KAglzlQE/TcJvkUVy-9I/AAAAAAAAAcA/qd7luEJGmWg/s320/087_arc.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A &lt;i&gt;L'art de la novel•la&lt;/i&gt;, Milan Kundera estableix una identitat entre novel•la i edat moderna: parlar d'aquest gènere literari abans de Cervantes es pot considerar un anacronisme. A mesura que avancem en el temps, la novel•la no es desenvolupa, sinó que més aviat es limita, fins que al segle XIX s'estableix com un gènere tancat: realista, coherent, versemblant. Al llarg d'aquest recorregut, la novel•la ha desestimat altres possibilitats, com ara la que el mateix Kundera anomena «la crida del joc», representada per &lt;i&gt;Tristram Shandy&lt;/i&gt;, de Laurence Sterne, i &lt;i&gt;Jacques el fatalista&lt;/i&gt;, de Denis Diderot. Entenc que dins aquesta línia, practicada fora del mains-tream, brillen amb llum pròpia &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;, escrites al segle XVI per François Rabelais, i recentment traduïdes al català per Emili Olcina.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tot i que se solen publicar plegades, &lt;i&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/i&gt; són dues obres que es van editar amb tres anys de diferència (1532-35), i amb l'ordre invers al que sol figurar en el títol, tot i que en vida de l'autor ja es van aplegar amb l'ordre que coneixem. Més tard la sèrie va prosseguir amb tres llibres més, dos dels quals es van publicar en vida de l'autor. Lluís Faraudo de Saint-Germain ja havia traduït &lt;i&gt;Gargantua&lt;/i&gt; el 1929, i Miquel-Àngel Sánchez Férriz va publicar una traducció molt digna de &lt;i&gt;Gargantua i Pantagruel &lt;/i&gt;el 1985 per a la col•lecció MOLU d'Edicions 62, ara introbable.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amb aquest llibre a les mans, el lector actual accedirà a una experiència molt allunyada de la que li proposen la majoria de les novel•les que es troben avui dia a les llibreries. Per exemple: més que una història, narra un seguit d'episodis vagament interconnectats. Entremig, hi trobem tot d'exercicis d'estil que no contribueixen a dibuixar caràcters ni a fer avançar la trama, però que resulten un fi en si mateixos, a la manera d'un joc. Un exemple són les llistes: els centenars de títols de la biblioteca de Pantagruel, les desenes de maneres possibles d'eixugar-se el cul, els més de dos-cents jocs que practica Gargantua quan és petit. Bé, «petit» potser no és la paraula adequada, ja que quan és infant s'alimenta de la llet de 17.913 vaques, i el seu volum és tan considerable que té «gairebé divuit sotabarbes». Per tot plegat, no és estrany que anys després la seva orina desfermada ofegui 260.418 parisencs «sense comptar dones ni nens».&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;El regne de la hipèrbole.&lt;/b&gt; No costa gens imaginar-se la joia de l'autor quan escrivia, ni tampoc la dels seus contemporanis quan el llegien: en vida de l'autor &lt;i&gt;Gargantua&lt;/i&gt; va tenir dotze edicions, i &lt;i&gt;Pantagruel&lt;/i&gt; deu, fet que, si el relacionem amb les baixes taxes d'alfabetització i l'elevat preu dels llibres de l'època, ens dóna una idea molt precisa de connexió amb el públic. Exigir-li versemblança, en tot cas, equival a demanar a algú que explica acudits que se cenyeixi als fets. De fet, Rabelais no se cenyeix a res: inclou citacions reals i inventades, poemes, sàtires, falses erudicions, estirabots i, per damunt de tot, hipèrboles. Així, dins la boca de Pantagruel s'hi poden trobar prats, boscos i fins i tot ciutats populoses i fortificades, tot i que viure-hi pot presentar problemes: tal com narra el llibre, una exhalació fètida va provocar la mort a més de dues-centes mil persones que s'hi arreceraven. En compensació, una llufa del mateix personatge va provocar el naixement de cinquanta mil pigmeus.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En aquesta obra tot és possible: Gargantua va néixer per una orella, els personatges moren a milers, de vegades algun ressuscita... Aquest excés, prolongat en tres-centes pàgines, podria causar fatiga en el lector, però no és el cas ja que es tracta d'excessos variats, de manera que el llibre resulta perfectament imprevisible. Els personatges secundaris poden esdevenir protagonistes, i ni tan sols les dimensions de l'exageració es mantenen, ja que la gegantor varia segons les necessitats del guió. Així, en un dels capítols se'ns diu que Gargantua viatja en cavall, però ¿com hauria de ser aquest animal per transportar algú que allotja ciutats senceres a la boca? De quins altres animals hauria nascut? Ni ho sabem ni ens en preocupem.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El llibre se sosté principalment per la llengua. Emili Olcina ha fet una feina tan extraordinària que de vegades resulta difícil esbrinar on acaba la feina de Rabelais i on comença la seva. Fixem-nos, per exemple, en aquest fragment que descriu els primers anys de Gargantua: «Petava de gras, pixava contra el sol, si plovia s'amagava dins l'aigua, batia el ferro en fred, somiava en no-res. Es feia l'innocent, vomitava pudent, recitava el Parenostre del mico, donava alfals a les truges, castigava el gos davant el lleó, posava el carro davant dels bous, es rascava on no tenia picor, es ficava on ningú no el demanava, abastava molt i estrenyia poc, es menjava el pa blanc abans que el negre, ferrava les cigales, es feia pessigolles per fer-se riure, engolia força bé els àpats, feia cantar el Magnificat a maitines, i ho trobava pertinent.» En aquesta festa de la llengua topem amb troballes com pixallençols, mastega- pedres, criapanxes o aplegacagallons.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;L'era de la Reforma&lt;/b&gt;. La feina d'Olcina no es limita a la traducció, sinó que inclou abundants notes a peu de pàgina que ens orienten en la selva ludolingüística i intertextual del llibre. En el pròleg, ens recorda que Rabelais va ser contemporani de Martí Luter, Leonardo da Vinci, Copèrnic i Erasme de Rotterdam. En plena era de la Reforma, aquest autor va narrar la corrupció de l'església catòlica, la multiplicació de les relíquies, el celibat i el fariseisme. Copio del pròleg: «Si la Contrareforma adora el cos físic turmentat d'un Crist que sua i sagna, Rabelais celebra amb alegria la dignitat atorgada per Crist al cos humà i es recrea a resseguir-ne les funcions púdicament ignorades pels artistes, els teòlegs i els místics de totes les confessions cristianes.»&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El que ens proposa &lt;i&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/i&gt; és una relació amb la ficció diferent de l'habitual, pròpia d'una època anterior no només al realisme tal com l'entenem avui dia, sinó anterior també al romanticisme. Ara que patim tantes obres de ficció ambientades en èpoques presumptament pretèrites on els personatges es captenen amb el tarannà, la gestualitat i el vocabulari que són privatius dels nostres dies, val la pena submergir-se en un text que ens transmet íntegre el sabor de quatre segles enrere. En aquest llibre l'amor, la mort i l'humor no tenen cap relació amb la manera d'entendre'ls avui. La relació entre els cossos és bàsicament física: no hi ha afecte en la relació amb l'altre sexe, ni tampoc existeix la pietat en relació amb els enemics. El que importa és la satisfacció de les necessitats, de totes les menes de fam i de set. Com diu un dels personatges, «Jo bec a tots els guals, com un cavall de procurador», frase que condensa la crítica social, l'hedonisme, la hipèrbole i la manca de sentimentalisme que amara el llibre. Podríem dir el mateix de moltes escenes dels germans Marx: el capítol 20 de &lt;i&gt;Pantagruel&lt;/i&gt; sembla escrit pels mateixos guionistes d'&lt;i&gt;Una nit a l'òpera&lt;/i&gt;. La mena de converses que mantenen els protagonistes quan han begut, en què barregen el llatí, l'escatologia i el catolicisme, recorden també les que manté Stephan Dedalus a &lt;i&gt;Ulisses&lt;/i&gt;. Tant Rabelais com Joyce i els germans Marx tenen en comú una vulgaritat desacomplexada, una joia de viure desenfrenada, incorrecta i encomanadissa.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Vicenç Pagès, &lt;i&gt;L'Avenç&lt;/i&gt;, maig de 2011&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-161401844660288963?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/161401844660288963/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=161401844660288963' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/161401844660288963'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/161401844660288963'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/josep-pedrals-i-vicenc-pages-festegen.html' title='Josep Pedrals i Vicenç Pagès festegen Gargantua i Pantagruel!!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-xB_KAglzlQE/TcJvkUVy-9I/AAAAAAAAAcA/qd7luEJGmWg/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7929378614384896478</id><published>2011-05-05T10:24:00.001+02:00</published><updated>2011-05-05T10:26:14.238+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><title type='text'>Escolteu l'autora de Secretos de campaña en el programa L'Oracle, de Catalunya Ràdio, emès ahir!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ahir Iolanda Mármol va parlar del &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;seu llibre&lt;/a&gt; sobre les interioritats de les campanyes electorals, i sobre el viratge sense retorn cap a una política-espectacle que es desprén de les propostes i les ideologies per lliurar-se als preceptes del marqueting comercial. Com es dissenyen les campanyes electorals? Quines tensions internes hi ha en els equips que les preparen? Què amaguen i que ofereixen a l'elector-consumidor? A partir de l'anàlisi de la campanya electoral de març de 2008, Iolanda Mármol ens ofereix una visió crítica sobre el període que s'obre aquesta mitja nit, i potser farà que, de simples consumidors, tornem a tenir l'esperit crític del ciutadà. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-CUqvbGcR7gg/TcJXzbrA-UI/AAAAAAAAAb4/GkJMPu8bCLY/s1600/iolanda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="149" src="http://2.bp.blogspot.com/-CUqvbGcR7gg/TcJXzbrA-UI/AAAAAAAAAb4/GkJMPu8bCLY/s400/iolanda.jpg" width="292" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;més informació sobre &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;Secretos de campaña&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="143" id="SRP531403IE" width="307"&gt;&lt;param value="always" name="allowScriptAccess"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param value="high" name="quality"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param value="true" name="swliveconnect"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param value="#ffffff" name="bgcolor"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param value="false" name="menu"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param value="transparent" name="wmode"&gt;&lt;br /&gt;&lt;param name="flashvars" value="item=531403&amp;amp;skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&amp;amp;text=2&amp;amp;autoPlay=true"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed id="SRP531403" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=531403&amp;amp;skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&amp;amp;text=2&amp;amp;autoPlay=true" menu="false" allowscriptaccess="always" align="middle" name="SRP531403" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7929378614384896478?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7929378614384896478/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7929378614384896478' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7929378614384896478'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7929378614384896478'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/escolteu-lautora-de-secretos-de-campana.html' title='Escolteu l&apos;autora de Secretos de campaña en el programa L&apos;Oracle, de Catalunya Ràdio, emès ahir!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-CUqvbGcR7gg/TcJXzbrA-UI/AAAAAAAAAb4/GkJMPu8bCLY/s72-c/iolanda.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-2424561932215872406</id><published>2011-05-04T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-05-04T10:00:07.276+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><title type='text'>Iolanda Mármol, autora de "Secretos de campaña", avui a Catalunya Ràdio</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-snfBee7wiAE/Tbk_Ab-U7mI/AAAAAAAAA2o/lIubZWrnIqg/s1600/107_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-snfBee7wiAE/Tbk_Ab-U7mI/AAAAAAAAA2o/lIubZWrnIqg/s320/107_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600576888353648226" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Aquesta tarda, de 15.00 a 16.00 de la tarda, &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=878"&gt;Iolanda Mármol&lt;/a&gt; estarà parlant dels secrets més íntims (i a voltes escandalosos) de les campanyes electorals del PP i del PSOE, a Catalunya Ràdio, en el programa &lt;a href="http://www.catradio.cat/programa/933/Loracle"&gt;L'Oracle&lt;/a&gt;, de Xavier Graset.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;No us la perdeu!&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-2424561932215872406?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/2424561932215872406/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=2424561932215872406' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2424561932215872406'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2424561932215872406'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/05/iolanda-marmol-autora-de-secretos-de.html' title='Iolanda Mármol, autora de &quot;Secretos de campaña&quot;, avui a Catalunya Ràdio'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-snfBee7wiAE/Tbk_Ab-U7mI/AAAAAAAAA2o/lIubZWrnIqg/s72-c/107_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-786297480294666331</id><published>2011-04-29T11:00:00.000+02:00</published><updated>2011-04-29T11:00:00.849+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='l&apos;Arcà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><title type='text'>Recuperem un dels nostres clàssics de la col·lecció L'Arcà Les aventures de Sherlock Holmes I, de Sir Arthur Conan Doyle</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;LES AVENTURES DE SHERLOCK HOLMES I&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Sir Arthur Conan Doyle—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-5ymMI7WBm-k/TbfxB8NduYI/AAAAAAAAA2g/D8g94IA0X1c/s1600/035_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-5ymMI7WBm-k/TbfxB8NduYI/AAAAAAAAA2g/D8g94IA0X1c/s320/035_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600209677303265666" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Fa algun temps que el doctor Watson és casat i que ha reprès la pràctica de la medicina civil. Aquests fets l’han allunyat durant un temps del seu mestre inseparable en l’art d’esbrinar misteris que la policia ha deixat de banda, bé sigui perquè els considera irresolubles, bé sigui perquè pensen que són foteses. Però qualsevol lector sospitarà que no n’hi ha pas, de foteses o casos irresolubles per a l’ull clínic de Sherlock Holmes. Qualsevol esdeveniment misteriós, qualsevol detall suggestiu, dóna ales al detectiu privat més important de la història de la literatura, que posarà a prova els seus extraordinaris dots d’observació per resoldre casos tan difícils i inquietants com els que se’ns presenten en els sis relats que conformen el primer volum de Les aventures de Sherlock Holmes. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Sir Arthur Conan Doyle&lt;/b&gt; (1859-1930), escocès de naixement, es va doctorar en Medicina a la Universitat d’Edimburg, i va aconseguir el títol nobiliari, no a conseqüència de la seva activitat literària, sinó amb motiu de la seva actuació a la guerra d’Afganistan, en la qual —igual que el famós doctor Watson de les seves obres de ficció— va ser ferit en una cama. Precisament la poca sort en l’exercici de la medicina l’induí a dedicar-se a la literatura. Començà la seva carrera publicant històries de misteri en diverses revistes i magazines, i el 1887 va obtenir la fama amb la seva primera novel•la &lt;i&gt;Estudi en escarlata&lt;/i&gt; (L’Arcà, 5). L’èxit de Conan Doyle va refermar-se, augmentar i estendre’s arreu amb altres obres protagonitzades sempre per Sherlock Holmes i el seu biògraf inseparable, l’esmentat doctor Watson: &lt;i&gt;El gos dels Baskervill&lt;/i&gt;e (L’Arcà, 15), &lt;i&gt;El signe dels quatre&lt;/i&gt; (L’Arcà, 21) o &lt;i&gt;La vall de la por&lt;/i&gt; (L’Arcà, 28), entre molts altres títols de Conan Doyle que Laertes ha anat publicant en la col•lecció de narrativa fantàstica i de terror L’Arcà. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-786297480294666331?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/786297480294666331/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=786297480294666331' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/786297480294666331'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/786297480294666331'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/recuperem-un-dels-nostres-classics-de.html' title='Recuperem un dels nostres clàssics de la col·lecció L&apos;Arcà Les aventures de Sherlock Holmes I, de Sir Arthur Conan Doyle'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-5ymMI7WBm-k/TbfxB8NduYI/AAAAAAAAA2g/D8g94IA0X1c/s72-c/035_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3789754527255410648</id><published>2011-04-29T10:22:00.006+02:00</published><updated>2011-05-02T13:19:27.676+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='antonio chaves'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><title type='text'>Reseña de "Convivir con el trastorno mental", en la revista Agathos</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Publicamos a continuación la reseña que ha escrito Dolors Colom sobre&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=863"&gt; Convivir con el trastorno mental&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, de Antonio Chaves, que apareció en la revista&lt;i&gt; Agathos.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-msqvrsM6V-k/Tbp209F9E6I/AAAAAAAAA2w/TbqeEAy59V8/s1600/020_cam.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-msqvrsM6V-k/Tbp209F9E6I/AAAAAAAAA2w/TbqeEAy59V8/s200/020_cam.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600919738713445282" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El recorrido de 100 kilómetros, en bicicleta, que padre e hijo hacen en el verano del 2009, marca un momento muy especial. Para el padre, autor del libro, y  la   madre, presente siempre en las páginas, es una celebración.  Su hijo  parece haberse recuperado del brote psicótico  que alteró, a dentelladas,  el ritmo vital de una familia normal.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con precisión de etnógrafo y rigor exhaustivo, el autor nos presenta fragmentos del diario que fue escribiendo durante ese tiempo.  Gracias a esta crónica minuciosa, el lector penetra en las instituciones de  salud, se asoma a sus pasillos, escucha el particular “clac-clac, dos vueltas de cerradura”   de la puerta que separa a los internos de los visitantes  y vive el ambiente de la cafetería de un centro psiquiátrico.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El autor nos ayuda a “sentir” lo que significa escuchar las mismas preguntas de los cuestionarios, repetidas por diferentes voces, en los sucesivos ingresos en estas instituciones.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con una narración ágil, que atrapa desde el comienzo, Chaves, psicólogo de formación, revisita los manuales de trastornos mentales para tratar de entender los diferentes diagnósticos que se emiten, para encontrar un asidero de esperanza.  Toda una carrera de fondo para fluir en esa vorágine que hasta afecta la relación con los amigos: “Ahora la frecuencia de llamadas telefónicas de personas que considerabas amigos ha bajado drásticamente”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El libro es un compendio de diferentes aspectos: las reflexiones íntimas (“¿A qué se debe esta falta de comprensión y de empatía con unos padres que ya tienen suficiente angustia? ¿No hay en la carrera de psiquiatría ninguna asignatura que les hable de esto? (…) ¿Qué hay de la compasión en todo esto?”).  Pero también del deseo de contribuir a sensibilizar sobre el déficit de atención a los enfermos mentales y sus familias y  del interés por brindar a los profesionales de la salud el punto de vista de cómo se siente tratado el destinatario de sus cuidados profesionales.&lt;/div&gt;  &lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un buen libro, ameno y  positivo que ayuda a descorrer el  velo sobre la enfermedad mental y  a comprender las vivencias de las personas afectadas.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3789754527255410648?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3789754527255410648/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3789754527255410648' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3789754527255410648'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3789754527255410648'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/resena-de-convivir-con-el-trastorno.html' title='Reseña de &quot;Convivir con el trastorno mental&quot;, en la revista Agathos'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-msqvrsM6V-k/Tbp209F9E6I/AAAAAAAAA2w/TbqeEAy59V8/s72-c/020_cam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7835946461008443868</id><published>2011-04-27T10:16:00.003+02:00</published><updated>2011-04-27T10:23:14.522+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>Rabelais contra els nans, un article d'Enric Vila, frisós per llegir Gargantua i Pantagruel</title><content type='html'>El 4 d'abril, Enric Vila va escriure aquest article sobre &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/span&gt; al diari Avui. L'haurà llegit, ja?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-u320vQdh5Z4/TbfRwzGy_nI/AAAAAAAAA2Y/2uK5lFdHH-o/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-u320vQdh5Z4/TbfRwzGy_nI/AAAAAAAAA2Y/2uK5lFdHH-o/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600175297941143154" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja tinc ganes de llegir el &lt;i&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/i&gt; de l'editorial Laertes. Rabelais és un dels meus herois. El vaig anar espigolant en traduccions infectes aquí i allà fins que en un viatge a París em vaig comprar una adaptació al francès modern pensada per a escolars. El capítol en què Gargantua mata un quart de milió de parisencs amb un tsunami de pixums és antològic. I el de l'educació del seu fill Pantagruel també. I aquell en què Panurg guanya un debat amb un filòsof pedant només servint-se de la mímica i els pets. Parlo de memòria, però em sembla que en el pròleg del llibre Rabelais ens recorda que l'hàbit no fa el monjo. Ens demana que confiem en la  intel·ligència i que tinguem el coratge de llegir més enllà de la literalitat del text. Rabelais és un dels grans poetes de l'entusiasme i la curiositat. Sempre buscava el punt en què la cultura es troba amb la natura, i en què el cos eleva l'esperit. És grollerot i de vegades violenta un pèl la prosa i dius, home Rabelais no cal que m'ho facis tan difícil, cony, però l'esforç sempre val la pena. Rabelais t'ensenya a esprémer la part de joc que té la vida per afrontar la part que té de seriosa. Francament, no calia que les traduccions de la meva època fossin tan dolentes perquè jo aprengués una mica de francès. Veure Rabelais ben traduït al català em farà pensar en la meva àvia quan em deia: “Ai, si jo tingués la teva edat i tot el que tu tens!”. Però estic content pels joves. Rabelais t'ensenya a matar polls, porcs, cucs, nans, cans, i tot el llarg seguit de bèsties que per sort no tenen ales perquè si volessin no ens deixarien veure el sol.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7835946461008443868?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7835946461008443868/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7835946461008443868' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7835946461008443868'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7835946461008443868'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/rabelais-contra-els-nans-un-article.html' title='Rabelais contra els nans, un article d&apos;Enric Vila, frisós per llegir Gargantua i Pantagruel'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-u320vQdh5Z4/TbfRwzGy_nI/AAAAAAAAA2Y/2uK5lFdHH-o/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1849635556544100343</id><published>2011-04-21T10:20:00.003+02:00</published><updated>2011-04-21T10:37:41.787+02:00</updated><title type='text'>Aquest sant Jordi, vine a veure'ns!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Amics, aquest dissabte, &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Diada de sant Jordi&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;, podreu trobar una selecció dels nostres millors títols de &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/index.php?cPath=100_115"&gt;L'Arcà&lt;/a&gt; i de la col·lecció &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/index.php?cPath=99_101"&gt;Aventuras&lt;/a&gt;, així com les nostres darreres novetats a la paradeta davant de &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;P&lt;span class="Apple-style-span" &gt;asseig de Gràcia número 15&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cohabitarem amb els companys de LaBreu edicions, la discogràfica Bankrobber, la jove i rebel editorial Tangram, Marge Books i altres amics.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;ESTAREM CONTENS DE VEURE-US, I SI TRONA, QUE TRONI!  &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-pLDkn64QsWQ/Ta_slLeT3nI/AAAAAAAAA2Q/1Q0w_uj7TnE/s1600/SANT%2BJORDI.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 256px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-pLDkn64QsWQ/Ta_slLeT3nI/AAAAAAAAA2Q/1Q0w_uj7TnE/s320/SANT%2BJORDI.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597952985324052082" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1849635556544100343?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1849635556544100343/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1849635556544100343' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1849635556544100343'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1849635556544100343'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/aquest-sant-jordi-vine-veurens.html' title='Aquest sant Jordi, vine a veure&apos;ns!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-pLDkn64QsWQ/Ta_slLeT3nI/AAAAAAAAA2Q/1Q0w_uj7TnE/s72-c/SANT%2BJORDI.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3525150138729683196</id><published>2011-04-19T11:23:00.000+02:00</published><updated>2011-04-19T11:23:00.144+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Riera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sant jordi'/><title type='text'>Joan Riera, autor de les guies Rumbo a camerún i Rumbo a Benin, signarà llibres per Sant Jordi!</title><content type='html'>En Joan Riera, autor de les guies &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=765"&gt;Rumbo a Camerún&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=876"&gt;Rumbo a Benin&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, signarà els seus llibres i farà petar la xerrada amb vosaltres a partir de les &lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;b&gt;sis de la tarda&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;, durant la &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;diada de Sant Jordi&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; a la parada de la &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;llibreria &lt;a href="http://laploma.blogspot.com/"&gt;La Ploma&lt;/a&gt; (Av. Gaudí/Provença)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;. Hi sou convidats!!&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Q4qc2ZE40jE/TaLMKG95AxI/AAAAAAAAA14/8jTwR_ccBz8/s1600/79_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-Q4qc2ZE40jE/TaLMKG95AxI/AAAAAAAAA14/8jTwR_ccBz8/s320/79_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594258161188537106" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Malgrat ser un estat e reduïdes dimensions, Benuin posseeix una gran riquesa cultural, ètnica i paisatgística que fan que visitar-lo resulti molt interessant, no és, encara, una destinació turística massiva i és per aquest motiu que ens permetem la llibretat d'aconsellar als que els atreu conèxier les realitats africanes un viatge a aquest interessant país. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En Joan Riera és antropòleg de vocació i aquest fet queda força palès en aquesta guia, ja que dedica força espai a ressenyar les diferents ètnies del país.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3525150138729683196?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3525150138729683196/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3525150138729683196' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3525150138729683196'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3525150138729683196'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/joan-riera-autor-de-les-guies-rumbo.html' title='Joan Riera, autor de les guies Rumbo a camerún i Rumbo a Benin, signarà llibres per Sant Jordi!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-Q4qc2ZE40jE/TaLMKG95AxI/AAAAAAAAA14/8jTwR_ccBz8/s72-c/79_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3225469706014386772</id><published>2011-04-18T09:45:00.000+02:00</published><updated>2011-04-18T09:45:00.407+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Doménico Chiappe'/><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ha aparecido una nueva reseña sobre &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=866"&gt;Tan real como la ficción&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, el ensayo periodístico de Doménico Chiappe, esta vez en El Cultural del diario &lt;i&gt;El Mundo. &lt;/i&gt;La consignamos aquí.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-N7KkqyFHrcg/Tavqv22ZkoI/AAAAAAAAA2I/gfa85kdzM5o/s1600/tan%2Breal.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-N7KkqyFHrcg/Tavqv22ZkoI/AAAAAAAAA2I/gfa85kdzM5o/s320/tan%2Breal.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596825069836407426" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Es ésta una declaración de amor a una profesión tan necesitada hoy de cariños y arrumacos como de una revalorización urgente de la profesionalidad frente a blogosferas y otras irrupciones diletantes. Para y por el periodismo ha escrito Doménico Chiappe (Lima, Perú, 1970) &lt;b&gt;&lt;i&gt;Tan real como la ficción,&lt;/i&gt; una utilísima caja de herramientas narrativas con que engrasar y poner a punto esa ejecutoria mágica que hace posible la civilizada actividad de leer el periódico cada mañana.&lt;/b&gt; &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El periodismo entendido -y defendido- como género literario: de qué manera presentar a los personajes, elegir al protagonista, transformar a una persona en personaje... Pero también hay aquí varias clases magistrales acerca del punto de vista, la descripción del “lugar de los hechos”, la estructura, el diálogo, el tiempo narrativo o la concatenación necesaria de la triada “conflicto, tensión y misterio”. La crónica, el reportaje, la entrevista y la investigación son los cuatro puntos cardinales de Chiappé. Y todo ello pespunteado de riquísimos fragmentos, a modo de ejemplos, de las páginas más brillantes de la historia del periodismo y de la literatura.&lt;b&gt; Si es periodista o sólo uno de los últimos hedonistas lectores de prensa, aquí hay diamantes brutos.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3225469706014386772?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3225469706014386772/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3225469706014386772' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3225469706014386772'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3225469706014386772'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/ha-aparecido-una-nueva-resena-sobre-tan.html' title=''/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-N7KkqyFHrcg/Tavqv22ZkoI/AAAAAAAAA2I/gfa85kdzM5o/s72-c/tan%2Breal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1860937152896114857</id><published>2011-04-15T09:00:00.003+02:00</published><updated>2011-04-15T09:00:13.858+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Doménico Chiappe'/><title type='text'>Tan real como la ficción: necesario, único. Una reseña de López-Aguirre</title><content type='html'>Damos noticia de una nueva reseña sobre &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=866"&gt;Tan real como la ficción&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;, de Doméncio Chiappe. Esta vez, la reseña aparece en la página web del &lt;a href="http://laboratoriodeescritura.com/blog/"&gt;Laboratorio de escritura&lt;/a&gt;, y la firma Carlos López-Aguirre.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Oa-QuT67EQ0/TaQHsOXoLDI/AAAAAAAAA2A/3WvzF_3ItYo/s1600/102_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-Oa-QuT67EQ0/TaQHsOXoLDI/AAAAAAAAA2A/3WvzF_3ItYo/s320/102_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594605093453835314" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hay libros que están dispuestos a revelar los secretos más ocultos de otros textos. Este es el caso de &lt;b&gt;&lt;i&gt;Tan real como la ficción&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; del escritor y periodista Doménico Chiappe, quien ha publicado esta obra como el resultado de años de ejercer el oficio periodístico e impartir decenas de talleres y cursos de Periodismo Narrativo.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Quizá sea incorrecto buscar un adjetivo para definir un libro de periodismo, pero en este caso es necesario, y el elegido es único. No se conoce hasta el momento una obra dedicada por completo al análisis de las diferentes herramientas narrativas que pueden ser utilizadas en periodismo. En cada capítulo el autor ofrece una explicación clara y concisa de cada una de ellas, como los personajes, el punto de vista, la descripción, la estructura o el diálogo, y siempre acompañada de ejemplos de los grandes maestros en la materia, como Gay Talese, Anna Politovskaya, Jon Lee Anderson, Norman Mailer, entre muchos otros. Lo que convierte a este libro como una de las principales referencias para los interesados en el tema.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Al mismo tiempo, Chiappe coloca al nivel que se merece a un género menospreciado, que tiene poco espacio en las estanterías de narrativa, a menos que se trate de autores reconocidos, como es el caso de Ryszard Kapuściński o Truman Capote, o que incluso los libreros no saben dónde acomodar, como fue el caso de El factor humano de John Carlin, que en un principio fue colocado en Historia, pero que después del estreno de la película &lt;i&gt;Invictus &lt;/i&gt;de Clint Eastwood no sólo tuvo el honor de encontrar un espacio en narrativa, sino incluso en la mesa de novedades.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Definitivamente &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;i&gt;Tan real como la ficción&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; se convertirá en un libro de consulta básico para aquellos que amamos y respetamos este género apasionante.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;//Carlos López-Aguirre es profesor del curso de Narrativa de No Ficción del Laboratorio de Escritura.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1860937152896114857?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1860937152896114857/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1860937152896114857' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1860937152896114857'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1860937152896114857'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/tan-real-como-la-ficcion-necesario.html' title='Tan real como la ficción: necesario, único. Una reseña de López-Aguirre'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Oa-QuT67EQ0/TaQHsOXoLDI/AAAAAAAAA2A/3WvzF_3ItYo/s72-c/102_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6956809803395069382</id><published>2011-04-13T10:49:00.001+02:00</published><updated>2011-04-13T11:47:32.021+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='l&apos;Arcà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rabelais'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><title type='text'>L'eixugaculs i altres subtilitats, un article d'Anna Punsoda parlant de Gargantua i Pantagruel</title><content type='html'>Anna Punsoda parla de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873&amp;amp;osCsid=7492a386c361a7f1ba14a9c75ced9eec"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; al diari &lt;i&gt;Ara&lt;/i&gt;!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;L'eixugaculs i altres subtilitats&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-vW5YNrCuDPU/TaLB71AXBPI/AAAAAAAAA1w/m9L1zR8f8l8/s1600/087_arc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 126px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-vW5YNrCuDPU/TaLB71AXBPI/AAAAAAAAA1w/m9L1zR8f8l8/s200/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594246920732607730" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Que l'intel·lecte ens eleva i el cos ens lliga a l'animalitat és un mesura higiènica que ja no funciona. Però quan Rabelais va escriure Gargantua i Pantagruel era de gran utilitat. El cos com a temptació i alhora bidó de funcions innobles. I entre aquestes paradoxes va aparèixer l'escriptor francès, que per demostrar el talent del seu personatge va convertir-lo en l'inventor de l'eixugaculs. No d'un teorema matemàtic ni d'una via mística d'accés a Déu. Gargantua, als cinc anys, va descobrir que la manera més senyorial d'eixugar-se el cul era retenint un ocell entre les cames. I va deduir que no era el nèctar, sinó l'efecte del plomall a l'anus, el que satisfeia els déus. Meravellat per la troballa, el seu pare volia instituir-lo doctor en gaia ciència. La cara dels acadèmics en llegir aquest passatge l'any 1534 devia ser un poema adolescent, ridícul de tan encès. Però Gargantua i Pantagruel , editat ara en català per Laertes, no és un recull d'estirabots. Per aconseguir la fusió total del grotesc i el sublim, d'erudició i folklore, cal un talent extraordinari. Cal una idea d'home integral, molt rara al seu temps. I cal, per ridiculitzar certs autors amb tanta gràcia, haver detectat els principis fràgils que en sostenen l'argumentari.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Com Gargantua es pixa sobre els sorbonesos, Rabelais es pixa en els límits mentals que imposen la superstició religiosa i el catecisme escolàstic. Gargantua i Pantagruel són dos gegants, però a diferència dels obesos actuals -flonjos per deixadesa d'ànim- són el símbol de l'home que s'ha superat a si mateix. Creixem de manera sorprenent quan explotem els nostres talents i ens convertim en el propi centre de referència. Rabelais, mestre d'estils i del llenguatge, és tractat d'amoral. Però els seus personatges funden l'abadia de Thélème, una comunitat ideal regida per un únic lema: "Fes el que vulguis". Rabelais insinua que només les prohibicions ens apropen al vici. Però que, amb llibertat i una instrucció humanista, tots tendim a la virtut. Parla seriosament? Qui sap. La veu dels ironistes s'escapa per fer parlar la pròpia. Avui ens rabegem llegint sobre l'Holocaust, desgràcies variades i orgies barbàriques, però l'eixugaculs de Rabelais continua escandalitzant. Som éssers espirituals que es maten, pateixen i follen com mai però que de cul, curiosament, encara no en gasten.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6956809803395069382?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6956809803395069382/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6956809803395069382' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6956809803395069382'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6956809803395069382'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/leixugaculs-i-altres-subtilitats-un.html' title='L&apos;eixugaculs i altres subtilitats, un article d&apos;Anna Punsoda parlant de Gargantua i Pantagruel'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-vW5YNrCuDPU/TaLB71AXBPI/AAAAAAAAA1w/m9L1zR8f8l8/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3237152817509728841</id><published>2011-04-11T12:44:00.000+02:00</published><updated>2011-04-11T12:45:21.443+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='iolanda mármol'/><title type='text'>Novedad editorial: Secretos de campaña. Cuando las emociones dan más votos que los argumentos</title><content type='html'>Tenemos el enorme placer de presentar:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-9UHjqYv7tAs/TZ6_JiDffkI/AAAAAAAAA1g/WopDqn7OhKQ/s1600/107_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-9UHjqYv7tAs/TZ6_JiDffkI/AAAAAAAAA1g/WopDqn7OhKQ/s320/107_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593117957721914946" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El 9 de marzo de 2008 se celebraron elecciones generales en España. Los dos partidos mayoritarios llevan días, meses, preparando sus estrategias. Encerrados en sus laboratorios, los comités electorales del pp y el psoe intentan poner el cascabel al gato: esa masa apolítica y desafecta, profundamente desencantada con las siglas políticas, que decantará la balanza. Las antiguas técnicas de persuasión ya no sirven. Los estrategas de campaña inician una batalla sin cuartel bajo una premisa: si los ciudadanos no quieren política ni ideologías, se les ofrecerán productos y sentimientos. Se abren las puertas a la engañosa seducción del marketing. He aquí la historia de las elecciones más americanizadas de la historia de este país.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Iolanda Mármol deshilvana en este ensayo todos los entresijos de la campaña; las batallas internas e intestinas en el comité electoral del PP y sus cambios de rumbo sobre la marcha, los ataques y los contraataques entre ambos partidos, la gestión de la crispación, los aciertos de la campaña del PSOE y su mínimo tratamiento de la crisis que se avecinaba, el uso que se hizo de las nuevas tecnologías, y un pormenorizado análisis sobre los spots, fotografías y mítines de ambas campañas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con perplejidad, el lector descubrirá el cómo y el porqué la seducción, la ilusión y la ficción han sustituido el debate en torno a ideas y propuestas, cómo se pasa de ser ciudadano a simple consumidor.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-5Xll44fw6Lc/TZ6_that1XI/AAAAAAAAA1o/m0ZXPX6xMLs/s1600/iolanda%2Bmarmol" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 133px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-5Xll44fw6Lc/TZ6_that1XI/AAAAAAAAA1o/m0ZXPX6xMLs/s200/iolanda%2Bmarmol" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593118576026178930" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Iolanda Mármol&lt;/b&gt; (Mataró, Barcelona, 1973) es Licenciada en Ciencias de la Información y ha ejercido de periodista durante casi dos décadas en diversos medios de comunicación en Barcelona, Valencia y Madrid. Es Máster en Comunicación Política y Diplomada en Campañas Electorales por la Fundación Ortega y Gasset. Como periodista, ha seguido en primera línea la cobertura mediática de los procesos electorales y ha participado en diversos estudios y congresos para analizar en profundidad las últimas tendencias en contiendas electorales. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En la actualidad investiga el impacto sobre en periodismo político ejercido por la creciente americanización de las campañas y la gestión de la imagen de los partidos.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3237152817509728841?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3237152817509728841/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3237152817509728841' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3237152817509728841'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3237152817509728841'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/novedad-editorial-secretos-de-campana_11.html' title='Novedad editorial: Secretos de campaña. Cuando las emociones dan más votos que los argumentos'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-9UHjqYv7tAs/TZ6_JiDffkI/AAAAAAAAA1g/WopDqn7OhKQ/s72-c/107_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-9150986360188440065</id><published>2011-04-08T09:30:00.003+02:00</published><updated>2011-04-08T09:42:19.976+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Doménico Chiappe'/><title type='text'>“Tan real como la ficción” de Doménico Chiappe. Un texto fundamental para enfrentarse al vértigo de la creación</title><content type='html'>Nos alegra mucho recibir reseñas como la de Javier Velasco Oliaga, de un libro como &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=866"&gt;Tan real como la ficción&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, de Doménico Chiappe. Fue publicada en &lt;a href="http://www.todoliteratura.es/"&gt;Todo literatura&lt;/a&gt; y como nos gusta coleccionar reseñas de este tipo, nos permitimos reproducirla aquí.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;***&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Tan real como la ficción&lt;/i&gt; de Doménico Chiappe es un libro que todo amante a la literatura y al periodismo de calidad no deberá dejar de leer. El subtítulo del libro nos da la clave sobre lo que va la obra: Herramientas narrativas en periodismo. Si queremos saber qué herramientas son esas y cómo utilizarlas convenientemente, no nos quedará más remedio que tener como cabecera el librito. No se dejen engañar por su tamaño, las esencias y los venenos suelen venir en recipientes pequeños.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-PcusrDKNBQ0/TZ66EA8C4VI/AAAAAAAAA1Y/E4ZOEBzemHU/s1600/102_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-PcusrDKNBQ0/TZ66EA8C4VI/AAAAAAAAA1Y/E4ZOEBzemHU/s320/102_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593112365374824786" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las esencias, porque si viniesen en recipientes enormes no tendríamos dinero para poder pagarlas y los venenos, pues lo mismo y es que leyendo el libro, el veneno de la literatura correrá por nuestras venas. Y si además quieren saber más sobre la materia, se deberán apuntar al curso del Taller Literario que imparte en la librería Fuentetaja. Créanme si les digo que la tentación será enorme después de leerlo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La obra es casi un libro de texto. En él se estudian los personajes, cómo presentar y cómo elegir al protagonista; el punto de vista desde el que se afronta la obra, quién es el narrador y por qué se debe escribir en primera, segunda y tercera persona; cómo se describe el lugar de los hechos; cuál es su estructura: lineal o circular; cómo se deben afrontar los diálogos; desde dónde se debe afrontar la obra, cuál debe ser el tiempo narrativo y cuáles son los recursos que se deben utilizar; qué es lo que subyuga al lector, lo que hace que leamos o no un libro; cómo se ha de redactar teniendo en cuenta para quién se narra y unas recomendaciones para saber cómo realizar una entrevista.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Como ven, es un tratado interesante y preciso sobre el difícil arte de la escritura. Y todo esto trufado de numerosos ejemplos, ninguna afirmación en el libro es gratuita y todas están lo suficientemente documentadas. Por su escáner han pasado centenares de novelas, millares de reportajes periodísticos y todos ellos han sido diseccionados con el hábil bisturí de la escritura porque, al final, un bolígrafo -ahora ya no, es el teclado con lo que escribimos-, es el bisturí con lo que penetramos en el tejido de nuestros pensamientos y plasmamos el mundo y la vida tal y como la vemos o sentimos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No es lo mismo escribir un reportaje que una crónica. Ésta es un espacio para la singularidad, aquel para la pluralidad. No es lo mismo un libro de viajes o de crónicas de una guerra que una novela, ésta está más emparentada con la crónica que con el reportaje. En el libro hay muchos ejemplos y quien lo lea sabrá los recursos que utilizan los escritores para captar la atención de los lectores y más ahora que los medios audiovisuales atraen más nuestros sentidos que las páginas blancas de un libro.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La descripción de los personajes y de los ambientes han variado ostensiblemente desde el siglo XIX, en ese siglo estaban acostumbrados a largas descripciones minuciosas y de gran colorido. En la actualidad “un buena descripción que persuada al lector, alterna lo físico con la etopeya; un rasgo visual combinado con otro emocional en la misma línea” (pág.18). Como vemos, la descripción ha cambiado; el lector ya no se somete a esas largas y redundantes descripciones de antaño, en la actualidad queremos acción y ésta se ha de alternar con ella.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Así, en el libro va tratando todas las técnicas narrativas que los autores suelen utilizar y que tienen en la actualidad más predicamento. El punto de vista del narrador es para Chiappe el arma más eficaz de manipulación de la información. Es el narrador en primera persona el que tiene licencia para reflejar opiniones, es la que suele utilizar el cronista y el reportero. El novelista también utiliza la primera persona cuando quiere dar dinamismo a la obra y, como hemos visto, para dar su opinión y punto de vista.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El novelista suele escoger la tercena persona, el narrador omnisciente que ve todo como una cámara objetiva y mantiene una equisciencia mayor, pero es ante todo invisible para el lector; todo lo contrario que cuando relata en primera persona, entonces es visible y con ello puede conseguir mayor empatía con el lector.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La estructura es fundamental en una obra, sea reportaje, crónica o novela. En el reportaje se cuenta cómo afecta el suceso a la vida de quienes se han visto inmiscuidos en él, en la crónica se suele recurrir a la cronología de los sucesos, en la novela es el punto de vista del novelista el que prevalece y en ocasiones utiliza uno u otro recurso según conviene al desarrollo de la obra. La antigua estructura de planteamiento, nudo y desenlace se sigue utilizando, pero se suele romper esa técnica según convenga a los fines del autor, por eso nos encontramos con textos circulares donde el lector es manipulado por los fines del autor a su conveniencia, haciendo resaltar lo que más le interese.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El diálogo es una herramienta fundamentalmente de la novela y también de la crónica. Pero lo que realmente define una obra de ficción es el conflicto, sin él el lector no quedará subyugado por una obra. El conflicto debe existir en las escenas. Éstas, cada vez son más cortas, más visuales y cada escena deberá acabar con un conflicto, es una técnica ya utilizada por los folletines de todas las épocas. Es la mejor herramienta para que enganche un texto al lector.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Estamos pues ante una obra, que bien pudiera ser un manual para cualquier aficionado a la escritura. El texto da muchas claves, pero la fórmula mágica para escribir un texto ha de ser personal. Es la honestidad del autor al enfrentarse con el papel vacío la que prevalece, el proceso de desnudar su alma ante el lector el que le hará elegir si un texto le resulta interesante o no. Chiappe consigue interesar con su texto porque ha desnudado sus conocimientos y los ha puesto al servicio del lector. Quien esté interesado en el proceso creativo, encontrará el texto fundamental para enfrentarse al vértigo de la creación con mayúsculas.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-9150986360188440065?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/9150986360188440065/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=9150986360188440065' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9150986360188440065'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9150986360188440065'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/tan-real-como-la-ficcion-de-domenico.html' title='“Tan real como la ficción” de Doménico Chiappe. Un texto fundamental para enfrentarse al vértigo de la creación'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-PcusrDKNBQ0/TZ66EA8C4VI/AAAAAAAAA1Y/E4ZOEBzemHU/s72-c/102_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6291333001534822693</id><published>2011-04-05T10:05:00.003+02:00</published><updated>2011-04-05T10:31:38.893+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emili Olcina'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>Entrevista a Emili Olcina, traductor de Gargantua i Pantagruel</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Reproduïm, pel seu interés, l'entrevista que la periodista i poeta &lt;a href="http://radiacions.blogspot.com/"&gt;Anna Ballbona&lt;/a&gt; va fer-li a Emili Olcina, traductor de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, entre molts altres títols. L'entrevista va aparèixer al diari El Punt, ahir dilluns 4 d'abril. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Emili Olcina (Barcelona, 1945) és narrador i assagista i ara acaba de traduir ‘Gargantua i Pantagruel' (Laertes), obra capital de la literatura universal. Amb una notable trajectòria com a traductor, Olcina admet que l'obra de Rabelais és la que li ha costat més de desentranyar. L'anterior i única traducció al català existent era del 1985 –a la MOLU–, avui introbable.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-rDcyavcfSvY/TZrOhcNEBqI/AAAAAAAAA1A/yG-vxXEcBIw/s1600/emili%2Bgargantua.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 266px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-rDcyavcfSvY/TZrOhcNEBqI/AAAAAAAAA1A/yG-vxXEcBIw/s320/emili%2Bgargantua.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5592008961235879586" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold; "&gt;—D'on surt la seva traducció de Gargantua i Pantagruel?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Hi havia una traducció de l'any 85, però està fora de circulació. Em va semblar que era un buit interessant a omplir. I aleshores m'hi vaig llançar, per militància literària. Era una feina molt difícil. M'ho vaig prendre com un treball d'escriptor, no com un treball de traducció.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Per què s'ha sentit més escriptor?&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—M'he hagut d'enfrontar a la feina amb les eines de l'escriptor més que amb les del traductor. Es tractava de refer un text ja conegut, reescriure'l amb fidelitat a les idees. La idea és que el lector de l'obra traduïda rebi les mateixes sensacions que el lector en llengua original. Ara, és clar, quina era la manera de llegir del francès del segle XVI i quina és la manera de llegir actual, com guardar les proporcions, és una feina gairebé d'impossible solució. Però alguna solució havia de tenir. I era ficar-me en la pell de Rabelais i veure què volia fer, quins trucs utilitzava com a creador.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;—En començar la tasca, ha vist detalls que no sabia?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sempre. Et fiques dins d'un text literari i descobreixes una nova manera de veure la realitat, l'entorn. Gargantua i Pantagruel és una obra esplèndida, amb una varietat de registres il·limitada. Com altres renaixentistes, Rabelais situa l'ésser humà en el centre del món, desplaçant el teocentrisme. Ho fa convertint l'ésser humà en un gegant. No un tità o un Prometeu, sinó un ésser humà amb totes les seves servituds.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;—L'exageració ho fa tot més complicat?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Rabelais té una llibertat absoluta i l'exerceix. Els gegants són gegants quan li interessen. I quan no, no ho són. En un paràgraf tenen les dimensions d'una persona ordinària i en el següent són gegants d'una magnitud increïble. Els va ajustant a la mesura de la narració i no grinyolen.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;—Un home gegantí al centre del món és el que és revolucionari per l'època?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Sí. I també la no-idealització, el realisme. Sembla absurd parlar de realisme amb gegants monstruosos, però ell situa l'home de debò en el centre del món, amb les seves funcions excrementals, digestives, sexuals, amb totes les insuficiències, pors, dubtes...No és un heroi, un déu ni l'Adam de la Sixtina. En aquest aspecte va anar més lluny del que s'ha anat mai.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;—Què pot sorprendre al lector?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—Rabelais tenia la fixació saludable de no repetir-se mai. És tot diferent. Barreja fragments de poesies burlesques amb passatges d'exposició moral, amb unes aventures extraordinàries. Hi ha acció, humor, escatologia, sexe... La varietat pot sorprendre i també que tres quarts de segle abans del Quixot ja s'estigui fent sàtira de les novel·les de cavalleria. La sorpresa és constant. Les ocurrències de Rabelais són infinites. És una manera moderna de fer literatura, no cenyir-se a uns límits genèrics. Inventa paraules, situacions que no s'havien imaginat mai.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;—En quin sentit la sàtira va més enllà?&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;—En el sentit essencialment social i intel·lectual. Rabelais està lliurant la batalla contra la Sorbona, que és el bastió del pensament tradicional, de l'escolàstica, i està tancada als aires nous de reforma. És una obra militant, compromesa contra el tancament mental, la misèria moral, la rutina intel·lectual. L'obra exemplifica el contrari de totes aquestes coses, en un moment de canvi brutal de la societat. Fa propaganda dels pensadors més avançats de l'època.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6291333001534822693?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6291333001534822693/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6291333001534822693' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6291333001534822693'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6291333001534822693'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/entrevista-emili-olcina-traductor-de.html' title='Entrevista a Emili Olcina, traductor de Gargantua i Pantagruel'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-rDcyavcfSvY/TZrOhcNEBqI/AAAAAAAAA1A/yG-vxXEcBIw/s72-c/emili%2Bgargantua.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-6300818829070379314</id><published>2011-04-04T09:46:00.004+02:00</published><updated>2011-04-04T09:53:11.592+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dexter'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Avui, a l'Espai Mallorca de Barcelona: "Dexter. Ética i estética de un asesino en serie"</title><content type='html'>&lt;b&gt;Editorial Laertes&lt;/b&gt;, &lt;b&gt;Universitat de les Illes Balears&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;Espai Mallorca&lt;/b&gt; us conviden a la presentació de:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=864&amp;amp;osCsid=2fdff89a64af99c38c15bc4993dfabef"&gt;Dexter. Ética i estética de un asesino en serie&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-PZWvB2dZ2Hk/TZl4CLqoboI/AAAAAAAAA04/E9AzAADBz0Y/s1600/036_kap.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-PZWvB2dZ2Hk/TZl4CLqoboI/AAAAAAAAA04/E9AzAADBz0Y/s320/036_kap.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5591632391243853442" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;AVUI dilluns 4 d’abril, a les 19.30, a l’Espai Mallorca  &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;(Carrer del Carme, 55, Barcelona)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Participen: &lt;b&gt;Patricia Trapero&lt;/b&gt; (editora del llibre) i&lt;b&gt; Marta Fernandez&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;Anna Tous&lt;/b&gt; (que hi aporten els seus treballs)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cadascun dels treballs de &lt;i&gt;Dexter: ética y estética de un asesino en serie&lt;/i&gt; desenvolupa d’una manera transversal un aspecte particular de la producció televisiva. L’apropament i/o transgresió dels models de la ficció criminal, la dramatúrgia televisiva, la postmodernitat del personatge i la seva relació amb altres manifestacions culturals, el treball dels actors, les característiques del psicòpata i les aportacions dels estudis de gènere i identitat ofereixen una multiplicitat de perspectives que combinen els estudis crítics televisius amb claus de lectura per als seguidors de Dexter,o per a possibles nous espectadors d’una sèrie que ja ha estat catalogada com de “de culte” .&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;i&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; "&gt;&lt;i&gt;Dexter. Ética i estética de un asesino en série&lt;/i&gt;  va ser editat per Patricia Trapero, amb treballs de Francisca Aguiló, Concepción Cascajosa, Marta Fernández, Martí Fons, Lucia Loureiro, Jordi Pallarés, José-Igor Prieto, Xavier Revert, Jaume Rosselló, Anna Tous i Nuria Vidal. Publicat a Laertes editorial.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-6300818829070379314?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/6300818829070379314/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=6300818829070379314' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6300818829070379314'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/6300818829070379314'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/avui-lespai-mallorca-de-barcelona.html' title='Avui, a l&apos;Espai Mallorca de Barcelona: &quot;Dexter. Ética i estética de un asesino en serie&quot;'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-PZWvB2dZ2Hk/TZl4CLqoboI/AAAAAAAAA04/E9AzAADBz0Y/s72-c/036_kap.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4655964327553284869</id><published>2011-04-02T10:10:00.001+02:00</published><updated>2011-04-04T12:04:58.521+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pío Maceda'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Presentación de "Nada ha terminado", de Pío Maceda, el jueves 7 de abril en Madrid</title><content type='html'>El periódico &lt;span style="font-style:italic;"&gt;Escuela&lt;/span&gt;, el Círculo de Bellas Artes y Laertes editorial se complacen en invitaros a la presentación de:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;NADA HA TERMINADO&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—crónica de cuatro décadas de escuela—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-LAG0MXqSvcg/TZMQwwAoXXI/AAAAAAAAA0w/EsMk_0nJNxg/s1600/106_lae.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-LAG0MXqSvcg/TZMQwwAoXXI/AAAAAAAAA0w/EsMk_0nJNxg/s320/106_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589829992204230002" /&gt;&lt;/a&gt;El jueves día &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;7 de abril&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; en el &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;Círculo de Bellas Artes&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; (Sala Ramón Gómez de la Serna), a las&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;18,30 horas&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;.&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Acompañarán al autor &lt;b&gt;Pío Maceda&lt;/b&gt;:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Pedro Badía Alcalá&lt;/b&gt;, director de Escuela&lt;br /&gt;La escritora &lt;b&gt;Lourdes Ortiz&lt;/b&gt; hará un comentario  literario.&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Patricio de Blas&lt;/b&gt;, Vicepresidente del Consejo Escolar del Estado,  hará un comentario histórico.&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Aurora Ruiz&lt;/b&gt;, coordinadora del colectivo Lorenzo Luzuriaga, hará un comentario desde el punto de vista pedagógico.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Lola García-Ajofrin&lt;/b&gt;, redactora jefe del periçodico Escuela moderará el acto.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4655964327553284869?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4655964327553284869/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4655964327553284869' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4655964327553284869'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4655964327553284869'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/04/presentacion-de-nada-ha-terminado-de.html' title='Presentación de &quot;Nada ha terminado&quot;, de Pío Maceda, el jueves 7 de abril en Madrid'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-LAG0MXqSvcg/TZMQwwAoXXI/AAAAAAAAA0w/EsMk_0nJNxg/s72-c/106_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-2820848627458563283</id><published>2011-03-31T10:02:00.000+02:00</published><updated>2011-03-31T10:02:00.564+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Montse Rius'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Conferència sobre el Canal de Midí, a càrrec de l'autora de Rumbo a Canal de Midi</title><content type='html'>MONTSERRAT RIUS, professora i escriptora, autora del llibre &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=792"&gt;Rumbo a Canal de Midi&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, impartirà la conferència &lt;b&gt;Canal de Midi: el somni de Riquet&lt;/b&gt;, en el marc del cicle "El dilluns dels càtars"(cicle Altaveus de les Cultures de la UNESCO)&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-ws9ZgyYCjqA/TXdDgWrOFsI/AAAAAAAAAzw/XPdzvX8hUCo/s1600/70_rum.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 122px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-ws9ZgyYCjqA/TXdDgWrOFsI/AAAAAAAAAzw/XPdzvX8hUCo/s200/70_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582004486270752450" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;Dia: 4 d'abril de 2011&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;Lloc: seu del Districte de l'Eixample. Aragó, 311&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;Horari: a les 19.15 hores&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-2820848627458563283?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/2820848627458563283/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=2820848627458563283' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2820848627458563283'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/2820848627458563283'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/conferencia-sobre-el-canal-de-midi.html' title='Conferència sobre el Canal de Midí, a càrrec de l&apos;autora de Rumbo a Canal de Midi'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-ws9ZgyYCjqA/TXdDgWrOFsI/AAAAAAAAAzw/XPdzvX8hUCo/s72-c/70_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-3792294691699082362</id><published>2011-03-29T11:32:00.003+02:00</published><updated>2011-03-29T11:53:17.205+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Riera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Novedad editorial: Rumbo a Benín, de Joan Riera</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-IKrmnfpvYuE/TZGnYxnmkWI/AAAAAAAAA0g/zk-QZ97gAQ8/s1600/79_rum.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-IKrmnfpvYuE/TZGnYxnmkWI/AAAAAAAAA0g/zk-QZ97gAQ8/s320/79_rum.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589432656621637986" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=876"&gt;RUMBO A BENÍN&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;div&gt;un libro-guía de Joan Riera&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Benín es la parte que explica el todo africano. Tal y como cuenta Joan Riera en la presentación de la guía: “visitar Benín es como leer la edad de un tron¬co de árbol varias veces centenario. Al igual que los aros del árbol, las gentes, pueblos, mercados y paisajes […] son la historia viva del continente africano”. Así, uno no debe sorprenderse de las prácticas rituales vudús de sus gentes, de sus tatuajes tribales o de las prendas coloristas de sus ropajes. Además está la riqueza de su historia, presencia silenciosa de su pasado colonial. Ninguna otra costa africana simboliza tan bien la fusión de las culturas euro¬pea y africana.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El rigor científico —el autor es antropólogo—, unido a su pasión y amor por el continente negro hacen de este libro no solo una guía de viajes, sino un acto inmenso de homenaje a un pueblo, el de Benín, que es paradigma de lo más auténtico de África.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Sg3r5U9rv5Y/TZGqVksykTI/AAAAAAAAA0o/Gjr-1IvDDog/s1600/benindibuixb.BMP" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 232px; height: 236px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-Sg3r5U9rv5Y/TZGqVksykTI/AAAAAAAAA0o/Gjr-1IvDDog/s320/benindibuixb.BMP" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589435900149010738" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Este es uno de los dibujos del autor que podréis encontrar en la guía&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-3792294691699082362?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/3792294691699082362/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=3792294691699082362' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3792294691699082362'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/3792294691699082362'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/novedad-editorial-rumbo-benin-de-joan.html' title='Novedad editorial: Rumbo a Benín, de Joan Riera'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-IKrmnfpvYuE/TZGnYxnmkWI/AAAAAAAAA0g/zk-QZ97gAQ8/s72-c/79_rum.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-194693420753241688</id><published>2011-03-28T10:39:00.005+02:00</published><updated>2011-03-28T11:04:20.934+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emili Olcina'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='reseñas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Howard Phillip Lovecraft'/><title type='text'>La crida de Cthulhu: La compilació de relats més exacta de H.P. Lovecraft</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El dijous que presentàvem &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; a l'Horiginal (aviat penjarem fotos i vídeos) vàrem llegir un senyor article a doble pàgina publicat al suplement cultural de l'&lt;i&gt;Avui&lt;/i&gt; dedicat a Lovecraft i a la nostra antologia &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=853"&gt;&lt;b&gt;La crida de Cthulhu&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;. va ser una agradable sorpresa, que volem compartir amb vosaltres.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;AMB LOVECRAFT, EN UN SOMNI&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Laertes publica La crida de Cthulhu i altres narracions&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Pere Guixà&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-s5vI4Ojdc5U/TZBKYzHt_PI/AAAAAAAAA0Q/FJjbGHgETP0/s1600/crida%2Bde%2Bcthulhu001.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 198px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-s5vI4Ojdc5U/TZBKYzHt_PI/AAAAAAAAA0Q/FJjbGHgETP0/s320/crida%2Bde%2Bcthulhu001.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589048927466683634" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cap als anys 50, quan escrivien al setmanari Destino, Néstor Luján i Joan Perucho viatjaven sovint a França. Eren viatges de recerca gastronòmica i literària. En una d’aquestes escapades, Perucho va descobrir un llibre que es deia &lt;i&gt;La couleur tombée du ciel&lt;/i&gt;, d’un desconegut escriptor nord-americà de nom curiós: Lovecraft. Perucho, que va quedar molt impressionat amb aquell llibre de relats, va ser qui va fer conèixer a casa nostra aquest escriptor, sobretot a partir que publiqués, el 1956, la plaquette amb el conte &lt;i&gt;Amb la tècnica de Lovecraft&lt;/i&gt;. Avui H.P. Lovecraft (1890-1937) és prou conegut, però aleshores aquella referència en el primer conte que escrivia Perucho semblava una invenció, deslligada de la identitat d’un escriptor real, i suposo que així es devia llegir aquell conte.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Va caldre esperar tres dècades perquè apareguessin les primeres traduccions de Lovecraft al català: &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=629"&gt;A les muntanyes de la follia&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=647"&gt;L’ombra sobre Innsmouth&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;L’horror de Dunwich&lt;/i&gt; i &lt;i&gt;El cas de Charles Dexter Ward&lt;/i&gt;. Són contes o nouvelles que pertanyen a l’últim període de l’autor de Providence, aquell que va del 1927 al 1937. &lt;b&gt;La compilació de relats que Laertes acaba de publicar és la més exacta&lt;/b&gt;, fins i tot més generosa, que es podia fer, sobretot tenint en compte que fa vint anys que no se’n traduïa res i calia urgentment un nou lliurament. Per què s’ha produït aquest buit? Difícil saber-ho, més encara si pensem que, a banda de les nombroses traduccions en castellà, potser aquelles primeres versions estaven induïdes per un altre llibre que semblava una extravagància deliciosa: l’antologia &lt;i&gt;Lovecraft, Lovecraft&lt;/i&gt; (1981), del col·lectiu Ofèlia Dracs. Sigui com sigui, en aquests vint anys han succeït dues coses. D’una banda, Lovecraft ja no només apareix plenament inserit dins la gran tradició del gènere fantàstic, sinó que ha rebut un interès acadèmic més ampli i generalista, després que alguns grans canonistes haguessin negligit l’autor. D’altra banda, Lovecraft ha trobat els fanàtics per a qui escrivia però que no van seguir-lo en vida. Jugadors de rol, aficionats als videojocs i lectors de còmic.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lovecraft tenia un principi de realitat vague. Sexe, diners, família, gastronomia, oci, ritus socials... tot això li importava poc, o fins i tot ho repudiava –viatjar encara li agradava una mica, sobretot als últims anys, malgrat que no tenia ni cinc–, però no era el misantrop que alguns biògrafs han volgut veure. Si fos així, la seva obra ja s’hauria oblidat. Els seus nombrosos amics, allò que se n’ha dit El Cercle Lovecraft, van divulgar la seva obra i van bastir un pont entre els seus nous seguidors de la cultura audiovisual i els lectors que va tenir a &lt;i&gt;Weird tale&lt;/i&gt;s (Lovecraft només va publicar un llibre en vida), la revista &lt;i&gt;pulp&lt;/i&gt; de literatura fantàstica més important dels EUA als anys 20 i 30 i de la qual era un dels col·laboradors destacats. Però hi ha un lector de Lovecraft que hi veu una aportació nova dins la literatura fantàstica i alhora fascinat per l’estil (un estil d’atmosferes, més d’intensitat i foguerada que equilibrat).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;De fet, una simple lectura dels moments climàtics, autènticament extraordinaris, dels seus contes ja relativitza qualsevol consideració sobre què és l’estil en literatura. Aquí el bon lector de Lovecraft, apassionat pel món que va bastir el de Providence, gairebé es torna fanàtic, si bé sap aturar el seu entusiasme i acaba veient defectes de construcció, èmfasis innecessaris i, fora d’això, l’aparatositat i la lletjor a què certa massificació cultural pot conduir un univers d’autor. S’ha insistit molt que el seu gust per suscitar por en el lector venia de la por de l’altre, i d’aquí el seu racisme arianista (molt estudiat pels seus biògrafs, sobretot L. Sprague de Camp). És evident, en tot cas, que la seva literatura hauria guanyat en quotidianitat i humanitat si Lovecraft no hagués viscut sempre tan isolat, amb idees d’un reaccionarisme indigerible (si bé no pas inhabituals en el seu context històric i social). Lovecraft fa bona la idea que el gènere fantàstic és molt sovint cultivat per autors políticament conservadors; i és que un senyor, segons deia, no hauria mai d’empastifar-se les mans escrivint sobre la realitat.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-pvbS92SKHQc/TZBKo1n3bOI/AAAAAAAAA0Y/B8NJ8NEElTw/s1600/lovecraft.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 251px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-pvbS92SKHQc/TZBKo1n3bOI/AAAAAAAAA0Y/B8NJ8NEElTw/s320/lovecraft.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589049203016297698" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dèiem que l’antologia &lt;b&gt;&lt;i&gt;La crida de Cthulhu i altres narracions&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, a càrrec de l’especialista en literatura fantàstica Emili Olcina, que també en firma la traducció, és la millor que es podia fer. És ben bé així, ja que d’una banda fa un recorregut temporal per l’obra de l’autor (tot i que encertadament bandeja els primers contes), i de l’altra escull alguns dels grans contes de Lovecraft, com ara El color que va caure del cel, La crida de Cthuhu, L’estrany, La pintura a la casa, La música d’Erich Zann, L’habitant de les tenebres... Lovecraft, en la seva ingent correspondència, deia que en la seva obra hi reconeixia els contes Poe (contes de malsons gòtics o macabres) i els contes Dunsany (plens de somnis, d’arqueologia i exòtics), però que no hi havia manera de trobar els contes Lovecraft. Ara sabem que aquests contes va escriure’ls al final de la seva vida. Sovint s’ha dit que la literatura fantàstica és un gènere històric que acaba quan la ciència s’eixampla i fa impossible la credulitat del lector i, en conseqüència, s’esfondren tots els efectes d’horror, terror, angoixa... Lovecraft posa una nova baula en la creació de contes fantàstics, i especialment ho fa en el dels mites de Cthulhu (els quals, val a dir, els seus epígons van deixatar en voler reconstruir nissagues de déus a l’estil Tolkien).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ateu i materialista, Lovecraft era un apassionat de la ciència i els seus últims descobriments, però només per trobar-hi aquelles escletxes irregulars que li permetien esquivar-la. La seva tramoia continua sent massa gòtica per considerar-lo un escriptor de ciència-ficció, però certament és dels primers a codificar aquest subgènere del fantàstic. Si el conte sobrenatural al segle XX es fa intertextual o paròdic (Perucho, Borges, Calvino), d’una banda, o quotidià i psicològic, de l’altra (Felisberto Hernández, Buzzati, Cortázar, Calders), Lovecaft hi aporta la preocupació científica per explicar l’univers i trobar-hi la malvestat d’aquest coneixement. Però, deixant de banda les taxonomies del fantàstic, pensem en Lovecraft i veiem algú que al capdavall anava, en el seu dia a dia, a l’encalç d’allò inaprehensible i torbador, d’aquell paisatge de la realitat concreta que el connectava amb la bellesa del misteri, que és allò que fa possible l’anhel perquè la vida continuï. La ciència acotava el cosmos i ell hi cercava la part encara desconeguda, aquella que ens causa incertesa, fascinació o horror. D’algú així, tot i que ens sacsegi amb la creació d’uns éssers o situacions a qui la humanitat només els importa per laminar-la, només podem considerar que cercava una transcendència millor.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A la compilació que s’acaba de publicar hi ha deu contes del més bo que va escriure. No puc estar-me de completar aquesta desena amb d’altres que n’han quedat fora, que enumero, per pur plaer: El clergue pèrfid, Els somnis a la casa de la bruixa, A través de les portes de la clau de plata, El qui xiuxiueja en la foscor i En la nit dels temps.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-194693420753241688?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/194693420753241688/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=194693420753241688' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/194693420753241688'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/194693420753241688'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/la-crida-de-cthulhu-la-compilacio-de.html' title='La crida de Cthulhu: La compilació de relats més exacta de H.P. Lovecraft'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-s5vI4Ojdc5U/TZBKYzHt_PI/AAAAAAAAA0Q/FJjbGHgETP0/s72-c/crida%2Bde%2Bcthulhu001.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7892815370629114209</id><published>2011-03-21T13:28:00.003+01:00</published><updated>2011-03-21T13:33:06.222+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>gargantua i Pantagruel, aquest dijous a l'Horiginal!!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Laertes us convida a la pantagruèlica presentació de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873&amp;amp;osCsid=466ced1207cdc02afebcfe78af989784"&gt;GARGANTUA I PANTAGRUEL&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, aquest dijous a les 20.30 a la &lt;a href="http://horinal.blogspot.com/"&gt;Llibreria-bar (H)original&lt;/a&gt; [C/ Ferlandina, 29, davant del MACBA]&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-b_rCnGN_H9o/TYdEtQzFI-I/AAAAAAAAA0I/4ih_9DJAnUQ/s1600/087_arc.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-b_rCnGN_H9o/TYdEtQzFI-I/AAAAAAAAA0I/4ih_9DJAnUQ/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586509407170405346" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi participaran:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;LAURA BORRÀS&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;, que parlarà de l’obra i el seu autor&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;JOSEP PEDRALS&lt;/span&gt;&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;MARTÍ SALES&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;, que llegiran fragments escollits en català&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;ANNE BATS&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;, que llegirà fragments en francès.&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;ROGER PELÁEZ&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;, que ens cantarà coses aberrants i pantagruèliques&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No us ho perdeu!!&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7892815370629114209?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7892815370629114209/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7892815370629114209' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7892815370629114209'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7892815370629114209'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/gargantua-i-pantagruel-aquest-dijous.html' title='gargantua i Pantagruel, aquest dijous a l&apos;Horiginal!!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-b_rCnGN_H9o/TYdEtQzFI-I/AAAAAAAAA0I/4ih_9DJAnUQ/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1543000700353608897</id><published>2011-03-09T11:29:00.004+01:00</published><updated>2011-03-09T11:34:36.343+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Educación'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><title type='text'>Novedad editorial: Buenas prácticas en la evaluación de competencias. (Elena Cano, coord.)</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=874"&gt;BUENAS PRÁCTICAS EN LA EVALUACIÓN  DE COMPETENCIAS&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Cinco casos de educación superior&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Elena Cano (coord.)—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-MwNH7QoxIl0/TXdXOJYxHCI/AAAAAAAAA0A/tN5m4YQyc-g/s1600/130_edu.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-MwNH7QoxIl0/TXdXOJYxHCI/AAAAAAAAA0A/tN5m4YQyc-g/s320/130_edu.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582026163698605090" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La evaluación de competencias y, desde un punto de vista más amplio, el diseño de titulaciones, materias y asignaturas universitarias requiere un constante estudio para su mejora, actualización y adaptación a las necesidades actuales. Este estudio es complejo porque intervienen multitud de factores, pero ello no ha hecho más que estimular a los autores de esta obra para ofrecer una visión rigurosa y sistemática, a partir del análisis de cinco casos reales y diversos. Además, el libro dispone de un marco genérico clarificador sobre conceptos clave relacionados con las competencias universitarias y aporta un capítulo final con propuestas para la mejora de su evaluación. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los casos presentados se ilustran con ejemplos y citas que facilitan la comprensión y posible transferencia a otras realidades que el lector, ya sea desde el punto de vista del profesorado, de la coordinación de asignaturas, de la jefatura de estudios o incluso de otras instancias académicas, consideren factibles de adaptar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El equipo que desarrolla este trabajo pertenece al grupo CAU (Competències i Avaluació a la Universitat). Se trata de un equipo adscrito al departamento de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona pero cuya composición es heterogénea al ser un grupo interuniversitario e interdisciplinar cuyos ejes son la evaluación formativa, la docencia universitaria y las competencias. En paralelo, algunos de los miembros del equipo están trabajando en proyectos de investigación y de innovación docente vinculados al diseño de instrumentos de evaluación, a la utilización de la tecnología como soporte para la evaluación formativa o a la formación del profesorado universitario.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1543000700353608897?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1543000700353608897/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1543000700353608897' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1543000700353608897'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1543000700353608897'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/novedad-editorial-buenas-practicas-en.html' title='Novedad editorial: Buenas prácticas en la evaluación de competencias. (Elena Cano, coord.)'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-MwNH7QoxIl0/TXdXOJYxHCI/AAAAAAAAA0A/tN5m4YQyc-g/s72-c/130_edu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-5710356981502839275</id><published>2011-03-07T10:09:00.000+01:00</published><updated>2011-03-07T10:09:00.224+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rumbo a'/><title type='text'>Rumbo a Etiopía, según la revista Mundo negro</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Nos llena de orgullo leer reseñas como esta sobre nuestros libros-guías &lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/index.php?cPath=99_111"&gt;Rumbo a&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;. Esta aparece en la revista &lt;b&gt;Mundo Negro&lt;/b&gt;, de marzo del 2011.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-gMSkJ10hX9E/TXCs7X6KZGI/AAAAAAAAAzg/s7yoETWqq_U/s1600/64_rum.png"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-gMSkJ10hX9E/TXCs7X6KZGI/AAAAAAAAAzg/s7yoETWqq_U/s320/64_rum.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580150074342270050" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;b&gt;&lt;i&gt;Rumbo a Etiopía&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=850"&gt;más información&lt;/a&gt;]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No es habitual encontrar guías turísticas de países de África en castellano. Por eso sorprende gratamente que entre los 77 títulos publicados hasta la fecha por la editorial Laertes ocho de ellos estén dedicados a naciones de este continente.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Etiopía es una de las que pueden ejercer más atracción sobre el visitante occidental, quien además de parques naturales encontrará también abundantes vestigios de una historia milenaria, arte religioso y personas amables que cautivan. Además , es posible que haya que hacer caso al prologuista Dr. José A. Pujante, para quien “nadie que ha haya pisado este país ha vuelto siendo el mismo y sentirá la necesidad imperiosa de escuchar de nuevo su llamada y volver”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Esta obra —escrita por un profesor universitario etíope afincado en Barcelona, Denberu Mekonnen Siyoum— cumplirá con creces las expectativas de cualquier viajero: tiene una más que aceptable introducción sobre la historia y la cultura del país, mapas, fotografías, consejos prácticos desde qué comer hasta precauciones sanitarias, curiosidades, información básica sobre los lugares que propone visitar (incluyendo teléfonos de contacto y páginas web).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Además de todo esto, esta guía posee una cualidad que se agradece en este tipo de libros: alimentar la imaginación de quien no pueda viajar para que asomándose a sus páginas contemple el país desde la distancia. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-5710356981502839275?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/5710356981502839275/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=5710356981502839275' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5710356981502839275'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/5710356981502839275'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/rumbo-etiopia-segun-la-revista-mundo.html' title='Rumbo a Etiopía, según la revista Mundo negro'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-gMSkJ10hX9E/TXCs7X6KZGI/AAAAAAAAAzg/s7yoETWqq_U/s72-c/64_rum.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-9025491877414628280</id><published>2011-03-03T11:47:00.005+01:00</published><updated>2011-03-03T13:34:33.346+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Amos Tutuola'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rabelais'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcà'/><title type='text'>De naixements estranys. Rabelais vs. Tutuola</title><content type='html'>Llegia ara mateix un escrit de Martí Sales de fa un temps, que va publicar el diari Ara. Sales resumeix en un pim-pam el naixement del mític Gargantua. Aquí teniu el seu escrit:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-7zSXnLzVH98/TW-JxZ2FQyI/AAAAAAAAAzY/bEEwA5KUjws/s1600/rabelais.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 190px; height: 202px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-7zSXnLzVH98/TW-JxZ2FQyI/AAAAAAAAAzY/bEEwA5KUjws/s320/rabelais.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579829945179652898" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[François Rabelais, autor de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873&amp;amp;osCsid=2c6186ff9a4aa706e8fb1d5d82634fd8"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, Laertes, 2011] &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi havia una vegada dos gegants, Gargamella i Granganyot, tan gormands, descomunals i bon vivants que semblaven fets l’un per l’altra. Així que es van casar, van estimar-se amb la passió pròpia dels enamorats i Gargamella es va quedar prenyada. A l’onzè mes encara no havia parit: si s’ha de fer un heroi o algú extraordinari, és possible sobrepassar el novè mes –l’ocasió, més aviat, ho requereix. Faltava poc per Mardi Gras, i van aprofitar que havien d’escorxar 367.014 bous per cuinar una quantitat ingent de callos. Es van afartar de tal manera que a Gargamella li va agafar un atac terrible de cagarrines i semblava que no podria resistir-ho. Per allà corria una curandera que li va receptar un astringent tan potent que se li van tancar tots els esfínters, amb la mala sort que fou precisament llavors que el fill que duia a dins va voler sortir. Al trobar-se tots els camins tancats, el bebè va enfilar la vena cava superior, va passar el diafragma i en arribar a les espatlles, va agafar el camí de l’esquerra i va sortir per l’orella. El primer que va fer al néixer per un lloc tan estrany no va ser plorar com fan tots els nadons, no: va cridar “A beure, a beure!” tan fort que el van sentir a cinquanta quilòmetres a la rodona. Tothom va brindar amb alegria pel seu naixement.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Martí Sales, Diari &lt;i&gt;Ara&lt;/i&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;Sí, en efecte, la cosa va anar més o menys així. I mentre llegia l'escrit de Martí Sales, m'ha vingut a la memòria el no menys estrany naixement del nen malígne de l'heroi de &lt;b&gt;&lt;i&gt;El bevedor de vi de palma&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;. Llegeixin, llegeixin, i meravellint-se amb aquesta literatura rara que habita en la nostra estimada col·lecció Arcà!&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-wYjSnAkUoUs/TW-JjFBrASI/AAAAAAAAAzQ/kofu6d2deB4/s1600/tutuola2.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 231px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-wYjSnAkUoUs/TW-JjFBrASI/AAAAAAAAAzQ/kofu6d2deB4/s320/tutuola2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579829699072950562" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;[&lt;b&gt;Amos Tutuola&lt;/b&gt;, autor de &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=806"&gt;El bevedor de vi de palma&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, Laertes, 2009]&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;div&gt;En haver completat els tres anys i mig en aquella ciutat, vaig observar que el polze de la mà esquerra de la meva dona s’inflava com si fos un flotador, però no li feia mal. Un dia, em va seguir al camp on jo preparava el vi de palma, i per sorpresa meva quan el polze que s’inflava va tocar una espina de palmera, el polze va esclatar de sobte i allà vam veure un nen mascle que en sortia i al mateix temps que el nen sortia del polze, es va posar a parlar-nos com si tingués deu anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al cap de menys d’una hora que havia sortit del polze va créixer fins una alçada d’uns tres peus i algunes polzades i tenia la veu en aquell moment tan clara com si algú pica una enclusa amb un martell d’acer. Aleshores la primera cosa que va fer, va ser preguntar a sa mare: «Saps com me dic?» Sa mare va dir que no, aleshores ell va tombar la cara cap a mi i em va fer la mateixa pregunta i vaig dir que no; així, va dir que es deia «ZURRJIR» que vol dir un fill que pot canviar-se en una altra cosa molt aviat. I en dir-nos com se deia, em vaig aterrir molt, per aquell nom terrible, i tota l’estona que parlava amb nosaltres, es bevia el vi de palma que jo havia preparat ja; abans de cinc minuts n’havia begut fins a tres bótes de quatre que n’hi havia. I jo pensava dins meu com ho faríem per deixar el nen al camp i córrer a la ciutat, perquè tothom havia vist que el polze de la mà esquerra de la meva dona tan sols s’havia inflat, però no havia quedat prenyada a la part adequada del cos com altres dones. Però immediatament que jo pensava això, aquest nen va agafar la darrera bóta de vi de palma i se la va beure per la banda esquerra del cap i se n’anava cap a la ciutat directament, però ningú no li havia ensenyat el camí que duia a la ciutat.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Amos Tutuola, &lt;b&gt;&lt;i&gt;El bevedor de vi de palma&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, Laertes, 2011&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-9025491877414628280?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/9025491877414628280/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=9025491877414628280' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9025491877414628280'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/9025491877414628280'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/03/de-naixements-estranys-rabelais-vs.html' title='De naixements estranys. Rabelais vs. Tutuola'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-7zSXnLzVH98/TW-JxZ2FQyI/AAAAAAAAAzY/bEEwA5KUjws/s72-c/rabelais.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-4813875879161995247</id><published>2011-02-28T09:32:00.004+01:00</published><updated>2011-03-15T13:06:39.855+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gargantua i Pantagruel'/><title type='text'>Gargantua i Pantagruel, espectacular novetat a la col·lecció Arcà!!</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-r-f4JvGTAXQ/TWtd_tB_2mI/AAAAAAAAAzI/eJrzZRwO-2E/s1600/087_arc.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-r-f4JvGTAXQ/TWtd_tB_2mI/AAAAAAAAAzI/eJrzZRwO-2E/s320/087_arc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578655912429607522" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El conjunt format per&lt;b&gt;&lt;i&gt; &lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=873&amp;amp;osCsid=a9c7f7a60fdf29cca43448b51fdb09fe"&gt;Gargantua i Pantagruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; és una de les obres capitals de la literatura universal i un dels cims de la comicitat, l’eina que empra Rabelais no tan sols per satiritzar la rutina mental i la hipocresia moral sinó també i sobretot per dur a terme l’acte revolucionari de situar en el centre del món l’ésser humà, no pas idealitzat sinó dignificat en la seva realitat física. A través de les aventures de Gargantua i Pantagruel, Rabelais atorga una visibilitat literalment gegantina a les funcions gàstriques, glandulars i excrementals; enalteix els “baixos instints”, el sadollament, la secreció i excreció dels fluids corporals; construeix la narració sobre gegantades, grolleries i acudits obscens i blasfems de taverna i de bordell, i tot això ho transmuta en una meravellosa obra mestra literària que dóna forma al somni dels alquimistes: l’assoliment de la identitat de contraris, la unió dels extrems oposats, la síntesi d’allò que és “alt” i allò&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;que és “baix”.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquesta edició va a càrrec del narrador i assagista Emili Olcina, &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;François Rabelais&lt;/span&gt; va néixer, probablement el 1483, a Chinon, i els poblets del Chinonais més propers de la seva mansió familiar de La Devinière són l’escenari de les peripècies de la «guerra Picrocolina», un dels assoliments còmics més importants d’una obra literària que és, entre moltes altres coses, la primera gran paròdia de les novel·les de cavalleria. Quan va morir, a París, el 1553, Rabelais havia conegut l’apogeu del Renaixement, les renovacions del pensament que tenen com a emblema el trasbals planetari de la revolució copernicana, les commocions de la Reforma protestant, i, a França, les lluites d’una monarquia modernitzadora aliada amb el poble contra la resistència feudal de l’aristocràcia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Va ser, doncs, en un clima de radical renovació social, política i moral que Rabelais va ser sacerdot i frare, però casat i pare de família, va exercir la medicina i va fer política com a secretari del cardenal Du Bellay. Amic i admirador d’Erasme i Thomas More, va ser sobretot un pensador i propagandista de l’humanisme renaixentista, i és en aquesta condició que va emprar una fenomenal capacitat humorística per connectar amb el públic i satiritzar l’immobilisme intel·lectual i polític, la pobresa moral, la intolerància i el fanatisme.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;LLEGIU-NE &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3854051/20110227/avancament-editorial-gargantua-pantagruel.html"&gt;L'AVANÇAMENT EDITORIAL&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; A VILAWEB LLETRES!&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-4813875879161995247?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/4813875879161995247/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=4813875879161995247' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4813875879161995247'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/4813875879161995247'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/02/gargantua-i-pantagruel-espectacular.html' title='Gargantua i Pantagruel, espectacular novetat a la col·lecció Arcà!!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-r-f4JvGTAXQ/TWtd_tB_2mI/AAAAAAAAAzI/eJrzZRwO-2E/s72-c/087_arc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-8581245088642984329</id><published>2011-02-24T09:36:00.007+01:00</published><updated>2011-02-24T10:07:20.770+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Imágenes de las últimas presentaciones de Laertes</title><content type='html'>Aquí os dejamos las fotos de las últimas presentaciones de libros de Laertes. Agradecemos tanto a los autores, como a sus presentadores, como a los asistentes en los distintos actos su presencia. ¡Estamos muy contentos de tener estos amigos!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=866"&gt;TAN REAL COMO LA FICCIÓN&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;Doménico Chiappe&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Fnac Madrid, con Benjamín Lana y el autor&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-k8R-fmIssCw/TWYcAiTJj0I/AAAAAAAAAzA/T9mYFUi0id4/s1600/TAN%2BREAL%2BFNAC.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-k8R-fmIssCw/TWYcAiTJj0I/AAAAAAAAAzA/T9mYFUi0id4/s320/TAN%2BREAL%2BFNAC.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577175984077639490" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, con &lt;a href="http://www.hermeneia.net/CV/lborras_cv/lborras_cv.htm"&gt;Laura Borrás&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://jorgecarrion.com/blog/"&gt;Jordi Carrión&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-2p3RQGxTgK8/TWYa6dql5mI/AAAAAAAAAy4/WUla4D1zdFU/s1600/foto%2Btan%2Breal%2B3.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-2p3RQGxTgK8/TWYa6dql5mI/AAAAAAAAAy4/WUla4D1zdFU/s320/foto%2Btan%2Breal%2B3.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577174780242945634" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-FM3CvT95vAU/TWYa1uzjrvI/AAAAAAAAAyw/8pra8ZYi3p8/s1600/foto%2Btan%2Breal%2B2.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-FM3CvT95vAU/TWYa1uzjrvI/AAAAAAAAAyw/8pra8ZYi3p8/s320/foto%2Btan%2Breal%2B2.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577174698944605938" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-fuACPUw7-vY/TWYavwDGKJI/AAAAAAAAAyo/4yj_6DMrWk8/s1600/foto%2Btan%2Breal%2B1.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-fuACPUw7-vY/TWYavwDGKJI/AAAAAAAAAyo/4yj_6DMrWk8/s320/foto%2Btan%2Breal%2B1.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577174596199000210" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=842"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=842"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;CINE MUDO ESPAÑOL (1896-1920). Ficción, documental, reportaje.&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=842"&gt;&lt;/a&gt;José Antonio Bello&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Granada&lt;/b&gt; [&lt;a href="http://www.granadadigital.es/cine-mudo-espanol-antologia-sin-palabras-76584/"&gt;ver noticia&lt;/a&gt;]. &lt;b&gt;A&lt;span style="font-size:11.0pt;font-family:&amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-fareast-font-family:Calibri;mso-fareast-theme-font:minor-latin;color:black; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;ctividades paralelas de Retroback en las instalaciones de la Obra Social de CajaGRANADA&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-KX8rvWZG_14/TWYakqUf_bI/AAAAAAAAAyg/XZz4mSDehLE/s1600/foto%2Bgranada.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-KX8rvWZG_14/TWYakqUf_bI/AAAAAAAAAyg/XZz4mSDehLE/s320/foto%2Bgranada.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577174405682822578" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=863"&gt;CONVIVIR CON EL TRASTORNO MENTAL. Ciclismo y música, dos grandes aliados.&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Antonio Chaves.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Abacus Barcelona, con la presencia del autor (izq) y Jordi Segura (dcha)&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-ow-2AkIuRIA/TWYZXJj-tTI/AAAAAAAAAyQ/fd3G7O4Zag8/s1600/foto%2Bconvivir%2B11.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-ow-2AkIuRIA/TWYZXJj-tTI/AAAAAAAAAyQ/fd3G7O4Zag8/s320/foto%2Bconvivir%2B11.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577173074039452978" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-6L1r-4afKrM/TWYZRKZRBqI/AAAAAAAAAyI/wXdNcaHR2XE/s1600/foto%2Bconvivir%2B2.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-6L1r-4afKrM/TWYZRKZRBqI/AAAAAAAAAyI/wXdNcaHR2XE/s320/foto%2Bconvivir%2B2.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577172971183736482" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-rpwlHAbJWqA/TWYZKP6E0DI/AAAAAAAAAyA/3usUmMi8NpY/s1600/foto%2Bconvivir%2B1.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 239px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-rpwlHAbJWqA/TWYZKP6E0DI/AAAAAAAAAyA/3usUmMi8NpY/s320/foto%2Bconvivir%2B1.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577172852404441138" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-8581245088642984329?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/8581245088642984329/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=8581245088642984329' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8581245088642984329'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/8581245088642984329'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/02/imagenes-de-las-ultimas-presentaciones.html' title='Imágenes de las últimas presentaciones de Laertes'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-k8R-fmIssCw/TWYcAiTJj0I/AAAAAAAAAzA/T9mYFUi0id4/s72-c/TAN%2BREAL%2BFNAC.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-7756743841858083564</id><published>2011-02-18T12:50:00.003+01:00</published><updated>2011-02-18T13:20:56.739+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Doménico Chiappe'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Tan real como la ficción, dimarts 22 de febrer a Barcelona / martes 22 en Barcelona!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;PRESENTACIÓ DEL LLIBRE&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;TAN REAL COMO LA FICCIÓN&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Herramientas narrativas en periodismo&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-cdeHdt5SBR0/TV5eP1Uwg1I/AAAAAAAAAx4/ajNcA_v92yA/s1600/102_lae.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-cdeHdt5SBR0/TV5eP1Uwg1I/AAAAAAAAAx4/ajNcA_v92yA/s1600/102_lae.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 251px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-cdeHdt5SBR0/TV5eP1Uwg1I/AAAAAAAAAx4/ajNcA_v92yA/s400/102_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574997014836446034" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;b&gt;[CAT]&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;DIMARTS 22 DE FEBRER 2011&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;El dimarts 22 de febrer, &lt;b&gt;Doménico Chiappe&lt;/b&gt;, autor de l’assaig de periodisme literari Tan real como la ficción. Herramientas narrativas en periodismo, visita Barcelona. Aquesta serà la seva agenda:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;16.30 a 17.30&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;: Presentació del llibre a la &lt;b&gt;Llibreria Alibri&lt;/b&gt; (C/Balmes 26, Barcelona). &lt;b&gt;Chiappe&lt;/b&gt; estarà acompanyat de &lt;b&gt;Leonardo Valencia&lt;/b&gt;, director del &lt;a href="http://laboratoriodeescritura.com/"&gt;Laboratorio de Escritura&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;18.30 a 19.45&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;: Classe de periodisme literari OBERTA A TOTHOM, acompanyat de &lt;b&gt;Jordi Carrion&lt;/b&gt; i&lt;b&gt; Laura Borràs &lt;/b&gt;(aula 40.252 de la Universitat Pompeu Fabra, C/ Ramon Trias Fargas, 25-27, campus Ciutadella, 08005 Barcelona)&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;[CAST]&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;MARTES 22 DE FEBRERO&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;TAN REAL COMO LA FICCIÓN&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Herramientas narrativas en periodismo&lt;/div&gt; &lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;MARTES 22 DE FEBRERO 2011&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;El martes 22 de febrero, &lt;b&gt;Doménico Chiappe&lt;/b&gt;, autor del ensayo sobre periodismo literario &lt;b&gt;&lt;i&gt;Tan real como la ficción. Herramientas narrativas en periodismo&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, visita Barcelona. Esta será su agenda:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;16.30 a 17.30&lt;/b&gt;: Presentación del libro en la Llibrería Alibri (C/Balmes 26, Barcelona). &lt;b&gt;Chiappe&lt;/b&gt; estará acompañado de &lt;b&gt;Leonardo Valencia&lt;/b&gt;, director del &lt;a href="http://laboratoriodeescritura.com/"&gt;Laboratorio de escritura&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;18.30 A 19.45&lt;/b&gt;: Clase de periodismo literario ABIERTA A TODOS, Chiappe estará acompañado de&lt;b&gt; Jordi Carrion&lt;/b&gt; y &lt;b&gt;Laura Borràs&lt;/b&gt; (aula 40.252 de la Universidad Pompeu Fabra, C/Balmes 132-134)&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-7756743841858083564?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/7756743841858083564/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=7756743841858083564' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7756743841858083564'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/7756743841858083564'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/02/tan-real-como-la-ficcion-dimarts-22-de.html' title='Tan real como la ficción, dimarts 22 de febrer a Barcelona / martes 22 en Barcelona!'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-cdeHdt5SBR0/TV5eP1Uwg1I/AAAAAAAAAx4/ajNcA_v92yA/s72-c/102_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-319475379181787270</id><published>2011-02-17T19:00:00.000+01:00</published><updated>2011-02-17T19:00:05.283+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kaplan'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Presentaciones'/><title type='text'>Presentación de Cine mudo español 1896-1920, el lunes 21 en Granada</title><content type='html'>&lt;div&gt;Editorial Laertes se complace en anunciar la presentación del libro &lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://laertes.es/editorial1/product_info.php?products_id=842"&gt;Cine mudo español 1896-1920&lt;/a&gt;,&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; por su autor &lt;b&gt;José Antonio Bello&lt;/b&gt;, historiador e investigador&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;Lunes 21 de febrero a las 18:30&lt;br /&gt;Sala de exposiciones temporales, Centro Cultural CajaGranada Memoría de Andalucía&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/__hcMrR2d3YE/TUffERXP7oI/AAAAAAAAAwk/HKf-43goRDg/s1600/032_kap.png"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/__hcMrR2d3YE/TUffERXP7oI/AAAAAAAAAwk/HKf-43goRDg/s320/032_kap.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568664728740294274" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La presentación de este libro, que correrá a cargo del propio autor, pretende convertirse en una aproximación didáctica a la época muda de nuestro cine, un periodo del que se podrán visionar algunos ejemplos destacados, conociendo algunas características fundamentales de ese la época muda del cine español. Se trata, por tanto, de una obra de interés para personas dedicadas a la invesitigación, pero también para quién sienta curiosidad por conocer los orígenes del cine. José Antonio Bello es Doctor en Comunicación Audiovisual por la Universidad Complutense de Madrid y Director de Producción Cinematográfica por la Escuela Oficial de Cinematografía. Miembro de la Asociación de Historiadores del Cine y de las Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, desarrolla su labor profesional en el departamento de fondos fílmicos de la Filmoteca Española desde 1978, y ha sido profesor en la Universidad Carlos III y otras instituciones de formación audiovisual.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-319475379181787270?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/319475379181787270/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=319475379181787270' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/319475379181787270'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/319475379181787270'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/02/presentacion-de-cine-mudo-espanol-1896.html' title='Presentación de Cine mudo español 1896-1920, el lunes 21 en Granada'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/__hcMrR2d3YE/TUffERXP7oI/AAAAAAAAAwk/HKf-43goRDg/s72-c/032_kap.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-1822426290944543422</id><published>2011-02-16T10:20:00.001+01:00</published><updated>2011-02-16T10:20:00.279+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Laertes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Novedades'/><title type='text'>Novedad editorial: GÉNERO NEGRO PARA EL SIGLO XXI. Nuevas tendencias y nuevas voces.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;GÉNERO NEGRO PARA EL SIGLO XXI&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;Nuevas tendencias y nuevas  voces&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;—Javier Sánchez Zapatero y Àlex Martín Escribà (eds.)—&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-gLAmvK-AE20/TVkQmNq6TzI/AAAAAAAAAxQ/rT-_LqpoGaY/s1600/105_lae.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 201px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-gLAmvK-AE20/TVkQmNq6TzI/AAAAAAAAAxQ/rT-_LqpoGaY/s320/105_lae.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5573504262538415922" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los artículos que integran &lt;b&gt;&lt;i&gt;Género negro para el siglo XXI: nuevas tendencias y nuevas voces&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; no solo confirman el excelente estado de salud en que se encuentra el género negro hoy en día, sino también y sobre todo el progresivo abandono de los prejuicios que lo identificaban con literatura de baja calidad alejada de los cánones académicos. Gracias a las aportaciones de investigadores, profesores, teóricos, aficionados y creadores —presentadas en diversas secciones, centradas en el estudio de la narrativa española, el neopolicial latino-americano, la vigencia de los clásicos, el análisis fílmico y la actualidad del género—, el volumen ofrece un panorama global y heterogéneo de la actual situación de la novela y el cine negros, caracterizada por la tendencia a la hibridación, la denuncia implícita de la violencia y la corrupción imperantes en las sociedades, el carácter de crónica de un tiempo y un espacio concretos y, sobre todo, por la capacidad para crecer, evolucionar y trascender sus propios límites y señas de identidad. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "&gt;&lt;b&gt;Javier Sánchez Zapatero&lt;/b&gt; y &lt;b&gt;Àlex Martín Escribà&lt;/b&gt; son profesores de la Universidad de Salamanca, donde imparten clases, respectivamente, de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, y de Lengua y Literatura Catalanas. Parte de su actividad investigadora se centra en el análisis del género negro, tema sobre el que han publicado numerosos ensayos y artículos de investigación en monografías y revistas científicas. Asimismo, han sido conferenciantes en universidades y centros de investigación nacionales e internacionales. Desde 2005, dirigen en la Universidad de Salamanca el Congreso de Novela y Cine Negro, una reunión anual dedicada al estudio del género que ha logrado constituirse en punto de referencia para aficionados, creadores y expertos. Han sido editores de los volúmenes de ensayo &lt;i&gt;Manuscrito criminal. Reflexiones sobre novela y cine negro&lt;/i&gt; (2006), &lt;i&gt;Informe confidencial. La figura del detective en el género negro&lt;/i&gt; (2007), &lt;i&gt;Palabras que matan. Asesinos y violencia en la ficción criminal&lt;/i&gt; (2008), &lt;i&gt;Geografías en negro. Escenarios del género criminal&lt;/i&gt; (2009) y &lt;i&gt;Realidad y ficción criminal. Dimensiones narrativas del género negro&lt;/i&gt; (2010), así como de la antología de cuentos &lt;i&gt;La lista negra. Nuevos culpables del policial español&lt;/i&gt; (2009). &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/118279673844892126-1822426290944543422?l=laertesediciones.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://laertesediciones.blogspot.com/feeds/1822426290944543422/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=118279673844892126&amp;postID=1822426290944543422' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1822426290944543422'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/118279673844892126/posts/default/1822426290944543422'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://laertesediciones.blogspot.com/2011/02/novedad-editorial-genero-negro-para-el.html' title='Novedad editorial: GÉNERO NEGRO PARA EL SIGLO XXI. Nuevas tendencias y nuevas voces.'/><author><name>Laertes</name><uri>http://www.blogger.com/profile/03637704004697641155</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-gLAmvK-AE20/TVkQmNq6TzI/AAAAAAAAAxQ/rT-_LqpoGaY/s72-c/105_lae.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-118279673844892126.post-5899467321166401169</id><published>2011-02-16T10:03:00.004+01:00</published><updated>2011-02-16T10:11:55.735+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kipling'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emili O
